Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, teatre, Líquid Dansa, Quin/a Cony/a, estrena, temporada, Comunal, Vero Pérez, Mòmica Vega, Anna Frases, Judith Villaró, Sergi Vallès
Andorra, teatre, Líquid Dansa, Quin/a Cony/a, estrena, temporada, Comunal, Vero Pérez, Mòmica Vega, Anna Frases, Judith Villaró, Sergi Vallès

De què parlen quatre dones soles?


Escrit per: 
A. Luengo / Vero Pérez, Judith Villaró, Anna Frases i Mònica Vega són ‘Líquid Dansa’; aquí, caracteritzades com a Sus, Laura, Xènia i Gali (Foto: Líquid Dansa).

Líquid Dansa estrena al Comunal ‘Quin/a Cony/a’, visió irònica i coreografiada del sexe als trenta-i-uns quants.

De què parlen les dones quan estan soles o, més que soles, sense homes en uns quants centenars de metres a la rodona? De sexe, potser? I de què, quatre dones entre els 30, els 40 i una mica més enllà? De sexe, també? Però, de quin tipus de sexe? Convencional? Rutinari? Sabatí? Matrimonial, en una paraula? O potser adúlter? Compulsiu? Experimental? Terapèutic? Fins i tot grey?

Doncs de tot això i, a més, en un tonet que molt probablement els resultarà familiar a molts dels homes que s’han fet, es fan i es faran els pròxims mil·lennis aquesta legítima pregunta. Per il·lustrar-ho –dintre d’un ordre, naturalment– Líquid Dansa estrena aquesta nit al Comunal Quin/a Cony/a, que recupera els personatges de l’Això té cony/a de fa set temporades i els posa davant d’una cruïlla vital i existencial, la maternitat, que com sap perfectament tothom que l’ha patit ho canvia tot de dalt a baix i per sempre més. Sexe inclòs. I demà repeteixen.

L’excusa argumental és ben prometedora: a Gali, una dona satisfeta amb la seva sexualitat i que la practica amb alegre desimboltura, se li ha posat entre cella i cella d’obrir un sex shop, i res millor que convocar un consell d’amigues per tirar endavant l’ocurrència. I les amigues són Xènia, acabada de sortir d’un divorci més o menys traumàtic; Sus, mare recent; i Laura, que no té gens clar que hagi de passar per l’adreçador de la maternitat: Mònica Vega, Anna Frases, Vero Pérez i Judith Villaró, respectivament, en quatre papers que –no ens confonguem– no són necessàriament autorreferencials, i de nou a les ordres de Sergi Vallès.

Quin/a Cony/a combina el teatre amb dosis generoses de dansa, com és norma de la casa, i hi afegeix uns quants tocs de vodevil a compte del reglamentari equívoc. Es tracta, diu Pérez, de posar quatre dones en aquest moment excepcional que va dels trenta-i-pocs als quaranta-i-molts a parlar obertament de sexe, que pel que es veu és del que parlen les senyores d’aquesta edat quan estan soles. I com s’ha vist, és relativament fàcil –augura– que ens sentim identificats amb els dubtes, reticències, tabús i pors que arrosseguen els personatges. Les espectadores, per descomptat. Però també els espectadors, que descobriran que en la intimitat del gineceu sorgeixen neguits molt familiars, i que dir-los en públic ajuda a exorcitzar-los: “Certs temes t’anguniegen perquè penses que només et passen a tu; un dia t’atreveixes a explicar-los i resulta que a tothom li passa el mateix. Doncs això és el que acostuma a passar en un grup de dones soles”. Els homes, en fi, són una presència latent, el company sexual potencialment satisfactori. Però només potencialment.

D’aquesta aventura teatral n’ha sortit Pérez amb algunes coses més clares –diu– i una conclusió que s’atreveix a compartir generosament amb l’espectador: “El pitjor pecat és caure en la rutina i en l’avorriment. No cal convertir-se en un(a) èmul(a) de Grey, però en ocasions convé superar el sentiment de culpa o d’estranyesa per provar una joguina sexual”. Amb tot el que precedeix, s’entendrà que el muntatge estigui desaconsellat per als menors de 16 anys, “no perquè els hàgim de descobrir res que no sàpiguen sinó perquè potser hi ha pares que comprensiblement no tinguin ganes de respondre a certes preguntes dels fills adolescents”.

Quin/a Cony/a, en fi, és el novè espectacle de Líquid Dansa des del Viure.com? amb què van debutar al 2001. Diu Mònica Vega que la cosa va començar quasi per casualitat, amb quatre amigues que ballaven juntes des de l’escola, i que mai no s’haurien imaginat arribar fins aquí a cop de dansa-teatre. Quin/a Cony/a arriba a més en un moment de renovació, perquè la companyia –jurídicament, una associació sense ànim de lucre– es troba en un procés de renovació, incorporant nous ballarins, noves idees i noves coreografies, i que tot i que l’hàbitat natural continuen sent els escenaris nacionals, és molt possible que en un futur més o menys pròxims es llencin a l’aventura exterior. Doncs molta merda aquí i allà.

Andorra
teatre
Líquid Dansa
Quin/a Cony/a
estrena
temporada
Comunal
Vero Pérez
Mòmica Vega
Anna Frases
Judith Villaró
Sergi Vallès
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic