Diari digital d'Andorra Bondia
‘Maternitat’, de Subirà-Puig, al pati interior de Prada Casadet, a la capital,
‘Maternitat’, de Subirà-Puig, al pati interior de Prada Casadet, a la capital,

De qui és aquesta escultura?


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Josep Maria Ubach prepara el catàleg raonat de les peces plantades a la via pública: prop d’un centenar i mig.

És molt probable que no ho sàpiguen, però resulta que Noblesse du temps, l’escultura monumental de Dalí que l’estiu del 2010 es va instal·lar a la Rotonda i que des del primer moment es va convertir en una de les postals preferides pel turista, no estava destinada a aquest punt neuràlgic de la capital. La primera ubicació en què es va pensar quan va quedar clar que al Prat Gran d’Encamp passava injustament desapercebuda va ser la plaça Benlloch, just al davant del Comú: “Afortunadament, de seguida ens vam adonar que l’espai era massa tancat, que l’arquitectura de la plaça té molta personalitat i que, en fi, el rellotge quasi hi faria nosa. Així que la vam traslladar a la Rotonda, la vam alinear estratègicament amb el pont de París i la torre de Caldea, i crec que la vam encertar”.

Doncs aquesta intrahistòria –que ell coneix de primeríssima mà perquè era en el lloc precís i en el moment exacte en què es cuinaven aquest tipus de decisions– és la classe d’anècdotes que amaniran el catàleg raonat d’escultura a la via pública que Josep Maria Ubach té quasi enllestit i que veurà la llum el curs que ve... si la fortuna editorial li és propícia. Un patracol que posarà ordre en el maremàgnum de la nostra escultura urbana i que sobretot, sobretot, diu, restituirà el títol, l’autor i la cronologia de moltes peces avui lamentablement mudes per culpa de la desídia institucional: “Tenim la sort de tenir un parc d’escultura pública riquíssim. Però no n’hi ha prou a sembrar places, rotondes i carrers d’obres d’art. Respectar la peça, respectar l’artista que l’ha creat i respectar, en fi, el ciutadà, implica també tenir les obres convenientment identificades. Totes, no només les d’autor cèlebre”.

Sap del que parla, Ubach, perquè durant mitja vida, fins que fa un parell d’anys es va jubilar –el seu últim destí oficial va ser el de cap de Promoció cultural del ministeri de Cultura– ell era a l’altre costat. I per això reclama de les institucions una major sensibilitat. No pot ser, per exemple, que ningú a Encamp li pogués donar notícia del cub de pedra que algú, alguna vegada, va plantar davant del Complex sociocultural. Doncs ha hagut de ser ell qui en reconstruís pacientment la biografia, i resulta que no és una peça de Subirachs, com algú sospita, sinó de l’escultora Pilar Aldana: la peça porta el nom de Vam, i és una de les obres que es van quedar a la parròquia com a efecte col·lateral d’un concurs –avui, semioblidat– que s’hi va convocar el 1991. Aldana la va tallar in situ, a la pedrera d’on procedia la pedra, i la va pujar en camió. Quan va concloure el simposi, la va cedir al Comú. I s’ha quedat al Complex.

Tot això li ho va haver d’explicar la mateixa Aldana, que aleshores començava i avui és una artista i historiadora reconeguda, en una llarga entrevista que van mantenir mesos enrere a Barcelona. Cadascuna de les prop de 120 escultures que hi ha als nostres carrers li ha exigit una petita aventura com aquesta. I no sempre ha tingut tanta sort. Ubach no n’ha pogut saber res, però res de res, de l’individu turmentat insculpit en una bola de granit plantada a la carretera del Coll d’Ordino, a uns centenars de metres de Canillo. Tampoc s’ha conservat memòria del monòlit de ciment que a mitjans anys 80 hi havia davant de l’església del Pas, i que en algun moment va desaparèixer sense deixar més rastre que una ressenya al Poble Andorrà. Per no parlar dels Turons d’Art escaldencs, un dels misteris més conspicus de la nostra història (artística) i que Ubach no renuncia a escatir un dia: on van anar a parar, les escultures de Baey, Cambin, Saralegui, Moscovici i Camino que van volar amb la remodelació de l’espai, el 2004?

El problema, conclou Ubach, delata la falta de “sensibilitat” i de “consciència” del que tenim: “L’art contemporani forma part del nostre patrimoni exactament igual com el romànic, el gòtic i el barroc, amb el valor afegit que té de testimoni de la nostra època”. Què costa –demana, quasi suplica– “posar una humil placa al costat de cada obra, i una vegada posada, fer-hi el mínim manteniment perquè les dades bàsiques siguin intel·ligibles per al ciutadà?”. Això: què costa?

Andorra
catàleg
escultura
Ubach
Número de vots: 128
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic