Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra Radio Andorra Encamp Roc Anelletes Arxiu Etnografia Albert Roig Agustí Pifarrer Josep Maria Mas Dalida Linares Escrihuela Bellera Doladé Zorzano
Andorra Radio Andorra Encamp Roc Anelletes Arxiu Etnografia Albert Roig Agustí Pifarrer Josep Maria Mas Dalida Linares Escrihuela Bellera Doladé Zorzano

“De ràdio, només els consellers”


Escrit per: 
Redacció

L’estupenda Vida política que Albert Roig ha consagrat a l’exconseller i exsubsíndic Josep Maria Mas només té un però. O dos: que passa de puntetes pels ecos de la II Guerra Mundial per aquí dalt, igual que pels vint anys —del 1948 al 1968— que el nostre home d’avui va exercir com a tècnic de Radio Andorra al roc de les Anelletes. Una llàstima de les grosses perquè es tracta precisament dels anys daurats de l’emissora: la d’històries que Mas podria explicar a compte de les estrelles que van desfilar pels estudis escaldencs —Dalida, Machín, Juanito Valderrama, Antonio Molina, Luis Mariano— per no parlar de les grans dives de les ones que van ser Carmen del Monte i Lidia Linares, les locutores del celebèrrim Concierto de los radiooyentes.

Doncs per posar una mica de llum —només una mica— en aquest lapsus biogràfic tenim l’arxiu d’Etnografia, sensacional col·lecció de documents que l’Arxiu Nacional va penjar fa un parell de temporades i que a banda de les falles, les Vides de dones i les Vides de muntanya també inclou un suculent apartat dedicat als veterans de Radio Andorra. Entre ells, el nostre Mas, que hi va començar a treballar el juliol del 1948 i a qui la cosa radiofònica li venia de mena: el seu pare va ser l’encarregat de les obres de construcció del centre emissor d’Encamp, que van arrencar el 1936. Just a temps perquè la planta baixa de l’edifici —ho explica al llibre de Roig— servís de refugi als encampadans la nit del 27 d’octubre de 1937, que el Valira es va endur dotze cases del poble. La de la família del futur subsíndic, entre elles. La inauguració de Radio Andorra va tenir lloc l’agost del 1939. Ja ho saben: amb la veu de la locutora catalana Maria Escrihuela. Hi havia emissora, sí, però resulta que no hi havia receptors: “El que passa és que a les cases no teníem ràdios. Trémoulet i el senyor Puiggròs en van regalar als consellers que hi havia en aquell moment, i com que n’hi havia quatre a cada parròquia, a Encamp hi devia haver quatre ràdios. Ells van ser els primers que en van tenir, a banda potser d’alguna casa bona, que també.”

Dels seus anys com a tècnic Mas evoca el boom que suposava Eurovisió: la cançó guanyadora es convertia automàticament en un hit universal, i els tècnics el radiaven dues, tres i quatre vegades a cada torn, “perquè també a nosaltres ens agradava; però ens havien arribat a cridar l’atenció”. També repassa les successives revolucions tecnològiques: primer, els discos de pedra de 78 revolucions; després, els discos que llavors es deien flexibles, d’alumini —diu— i recoberts amb una capa de cera, que enviaven directament de París amb la publicitat per a l’espai Reine d’un jour, una de les emissions estrella de la graella francesa. I finalment el magnetòfon, “que va ser per a nosaltres un gran descans: engegaves i podies estar tranquil mitja horeta, i no aquella mala estona que passaves per encadenar els discos sense que es notés el tall...”.

I això és tot, quina llàstima: diu Mas —però això, al llibre de Roig— que va plegar el 1968 quan es va adonar que el seu somni de treballar a l’estació d’Encamp es quedaria en això: un somni. Ell ho va fer sempre al roc de les Anelletes. I això que, diu en un altre document de l’arxiu d’Etnografia Agustí Pifarré —que també hi va exercir de tècnic, entre el 1950 i el 1970— que a Encamp s’hi pujava quan per exemple nevava molt i es tallava el cable de coure que conduïa el senyal des del roc de les Anelletes: “Agafàvem tot l’equip, pujàvem a Encamp i fèiem el programa en un petit estudi d’emergència que hi havia per a ocasions com aquestes. Però el cert és que no hi havíem hagut d’anar gaire.” Si s’han quedat amb ganes de sentir més històries de Radio Andorra, vagin a l’arxiu d’Etnografia: Joan Bellera, Anna Doladé, Montserrat Rodríguez-Escalona i, atenció, Victoria Zorzano, els n’explicaran unes quantes.

Andorra
Radio Andorr
a Encamp
Roc Anellete
s Arxiu
Etnografia
Albert Roig
Agustí Pifarrer
Josep Maria Mas
Dalida
Linares
Escrihuela
Bellera
Doladé
Zorzano

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte