De terror i de denúncia

Hèctor Romance roda al març ‘Quiet’, un curt de gènere que toca l’abús sexual a la infància a partir d’un guió propi.

Exterior, dia. Un home de mitjana edat, la suficient per tenir una filla de 8 anys, aparca davant d’un bloc d’oficines. Deixa la nena al cotxe, perquè es tracta només de pujar a buscar uns documents. Un pur tràmit i a continuar, ai, amb la rutinària vida familiar. Però quan l’home torna, la filla no hi és. Ha desaparegut. I el que havia de ser una tarda qualsevol es converteix en el drama d’un pare que busca desesperadament la filla. No se’l recomanem.

Aquest és, succintament i sense rebentar-ne el final, l’argument de Quiet, el primer curt de ficció que Hèctor Romance dirigeix des que al 2017 es va embarcar en Impacto. El rodarà si es compleix el calendari a la primera quinzena de març, en localitzacions andorranes –el plànol aeri que obrirà la pel·lícula, en un port de muntanya encara per concretar i amb un cotxe que serpenteja per la carretera, recordin la seqüència inicial de El resplandor– i sobretot lleidatanes: l’escenari principal de Quiet serà l’antic edifici de Capitania de la capital del Segrià, avui abandonat i que es converteix en el tercer i fantasmagòrtic protagonista de la pel·lícula. No n’hi ha més.

Romance passa del fantàstic d’Impacto al gènere pur de Quiet. Terror, com segur que han intuït, perquè perdre literalment una filla és el tràngol definitiu: com li expliques a la mare, que la criatura ha desaparegut? Però és que, a més, el rerefons de la història i, de fet, el que li dona sentit és una trama d’abusos sexuals a menors que es va desvetllant a partir d’un flaixbac. Un tema d’estricta actualitat que al director (i aquí, també guionista, a quatre mans amb David Arrabal) li va quedar clavat a la retina quan exercia com a reporter d’ATV: “Cobria una conferència i em van esgarrifar les dades: resulta que un de cada cinc nens pateix abusos sexuals. Un de cada cinc!” Oportunista? Més aviat oportú: “Allò em va fer reflexionar. El cine és per mi entreteniment. Però sense renunciar-hi, també pot servir per fer passar un missatge. I aquí és evident: cal combatre aquesta xacra”.

Ell ho farà com sap, que és rere la càmera. El projecte, llargament covat, es rodarà al març i Romance espera reunir un pressupost de 20.000 euros “per aixecar una pel·lícula amb cara i ulls, la que tinc al cap”. De moment disposa de sengles ajudes del ministeri i de la societat d’autors, i falta per cobrir-ne un terç, així que si mai han somiat a microesponsoritzar una pel·lícula amb causa, potser ara és el moment. Els papers protagonistes –dos, i no n’hi haurà de secundaris– sortiran d’un càsting que convocarà a Andorra per trobar la nena, i dels dos actors que somia per encarnar el pare. Un d’ells, s’ho poden imaginar, és Roger Casamajor, amb qui va coincidir a El fred que crema. Però això és de moment una carta als Reis. Res de tancat. De fet, ni obert, diu Romance. I si volen referències visuals, busquin-les a Reflejos, El orfanato i Shutter Island. Romance no es moca amb mitja màniga.

El rodatge s’allargarà sis dies, entre Andorra i Lleida, i a diferència d’Impacto, un projecte que no era seu i que li va arribar “com qui diu de casualitat”, Quiet és una pel·lícula concebuda personalment des de l’inici, a partir d’una idea que, diu, li va sorgir en les llargues hores que va invertir precisament a la postrproducció d’Impacto, als estudis Magical Media de Lleida –“amb vistes privilegiades a Capitania”– i amb què pretén mostrar “tot el potencial cinematogràfic que puc tenir”. Amb l’objectiu legítim de cridar l’atenció de productors que li permetin tirar endavant el thriller que té entre cella i cella. Veurem.

Romance s’estrena al videoclip amb tres premis a Budapest

Havia dirigit curts i documentals. Però no videoclips. Els primers van ser Plou a la Massana i Dones d’aigua, dos dels temes del nou EP de Juli Barrero. Doncs sembla que el gènere se li dona prou bé perquè Romance es va endur la setmana passada tres premis, tres, als International Music Winter Awards de Budapest: millor videoclip, millor direcció i millor opera prima. L’estrena, per cert, el 26 de febrer a les Fontetes. Aquest és un dels molts projectes que li havien impedit centrar-se fins ara en el rodatge de Quiet. L’últim, ajudant de direcció de Esperando a Dalí, el retorn a la ficció de David Pujol (La Biblia negra, El Bulli, historia de un sueño), rodat a la tardor entre Cadaqués i Barcelona. Per no parlar de Hand Solo, avui disponible per plataformes (Rakuten, Vodafone, Orange, Filmin). En va ser el director. Els últims mesos també ha exercit com a segon de bord a Llana negra, Under the Ice, El fred que crema i Plastic Killer.