Si algú podia portar al nostre racó de món unes engrunes de Torrente, ara que el tenim rebentant rècords als cines de tota la península –Andorra inclosa– era Joan Pieras. Ho farà el 28 de març al Museu del Còmic, i de forma indirecta, d'acord, però no ens posarem ara llepafils perquè tindrem en persona a les Fontetes el gran Pelayo, l'assessor àulic del líder de NOX a qui Torrente acabarà disputant la candidatura de la formació populista a les eleccions generals espanyoles. Tot això és a la ficció, és clar, però és que l'actor que encarna Pelayo és Carlos Areces, cara habitual a la franquícia de Santiago Segura, que a Torrente Presidente té un paper principalíssim, i que entre les moltes tecles que ha tocat (i que toca) hi ha la d'humorista gràfic. El que en correcte i inexacte català fabrià en diríem ninotaire.

I és com a ninotaire com desfilarà per les Fontetes: amb les planxes de Ocurrió cerca de tu casa, que els fidels de la revista El Jueves coneixeran sens dubte perquè l'hi va començar a publicar el 2006. Dos anys després obtenia el Josep Toutain del saló de Barcelona al millor autor revelació, i a l'any següent, l'Ivà al millor historietista professional.

Ocurrió cerca de tu casa és una sèrie d'humor sorprenentment blanc que consisteix en una pàgina amb sis vinyetes independents però unides per un fil temàtic: Adolescents, Àngels, Astronautes, Avions, Ballet, Cambrers, Corrupció, Embaràs, Fantasmes, Mares, Parelles, Reis, Socorristes, Tatuatges, Veïns i així fins al mig centenar. Perquè vegin de què els parlem, mirin el d'aquí al costat, dedicat al porno i on un cargol li diu a una rosca: "Espero que tengas vaselina", i una noia li pregunta a Gertrude, la seva companya de pis: "¿Sabes por qué estaba el vibrador dónde guardamos el exprimidor eléctrico de diseño?" No cal dir que la pobra Gertrude, discretament oculta rere una porta, jeu dessagnada amb l'espremedor entre les cames.

Un humor blanquíssim, dèiem, que entronca amb un megaclàssic com La Codorniz i que sorprèn en un historietista que es va estrenar amb dos volums d'humor obertament escatològic, Chechu se caga de miedo i Vamos a contar cosas cochinas i amb el traç gruixut de la seva trajectòria com a humorista televisiu (Muchachada Nui, La hora chanante), com a actor de cine (Spanish Movie, Balada triste de sombrero) i de televisió (La que se avecina, Muertos, SL), i també com a cantant –d'un duet a mig camí entre el rock, el punk i el gore que es diu, atenció, Ojete Calor: "Què és l'escatologia sinó la quintaessencia de l'humor, la forma d'humor més elemental i efectiva?"

Si es demanen com és que Carlos Areces ha acabat a les Fontetes, la resposta la trobaran en una altra de les moltes facetes de l'actor, humorista, historietista i lletrista: la de col·leccionista. Amb una dèria entre cella i cella: Ibáñez. Va ser per culpa de Mortadelo que fa un parell d'anys el va contactar. Areces volia afegir a la seva col·lecció alguns dels dibuixos d'Ibáñez publicats al volum amb què la Massana Còmic va commemorar el 10è aniversari. I així és com va néixer una relació que culminarà el 28 de març.

Entremig, no es perdin l'article del mateix Areces inclòs a Els meus herois del segle XX: una crònica sentimental del tebeo, el recull de tres decennis d'articulisme comiquero de Pieras. La peça d'Areces es titula Tu saps l'embalum que fan 20.000 pàgines, i s'hi lamenta de l'oportunitat perduda de rodar un documental sobre la vida i l'obra del seu venerat Ibáñez, que –diu– no es creia digne de tanta atenció: "La meva vida no té gens d'interès. És la vida d'un paio que s'ha passat la vida dibuixant, dibuixant i dibuixant".  A la Massana se'n podrà consolar amb l’original a tinta de la primera aventura de Mortadelo que va aparèixer a la portada de Pulgarcito (1959) i una de les joies indiscutibles del museu.