Han passat dos anys des que Ben Brennan va salvar la plaça financera andorrana de l’intent de l’FSB de rebentar-la des de dintre a través de SolarBanc i donar ales a l’independentisme català per implosionar Espanya i veure si l’exemple s’estén en una Europa enverinada de nou pels nacionalismes més irredempts. Li va anar d’un pèl, però amb l’ajut d’un hacker ucraïnès i la seva habilitat com a trader va acabar derrotant Ilya Mikhailov, que vindria a ser la reencarnació del Karla de Le Carré, però a l’FSB en lloc del KGB. Han passat quatre anys, però la guerra d’Ucraïna ha acabat donant la raó als auguris de Greg Coonen: l’objectiu de Putin és desestabilitzar Occident. I ara compta a més amb l’oberta complicitat de Xi Jinping, que ha teixit hàbilment durant els últims dos decennis una teranyina d’agents dorments que esperen les seves ordres per despertar.

Aquest és el punt de partida de The Wolf Within, seqüela de La pífia, que acaba de publicar-se en anglès. La traducció al català es farà esperar fins a Sant Jordi, però per entrar en calor, sàpiguen que la cosa comença amb l’assassinat de Jose Junqueras durant una plàcida jornada de rando a les nostres muntanyes. Per què? Perquè és el germà del president del Port de Barcelona, el següent objectiu dels xinesos, que ja són els amos del Pireo i de la meitat dels ports africans i que molt hàbilment han començat a colonitzar les infraestructures estratègiques de la vella, desvalguda i confiada Europa. L’estratègia la veu Coonen, que ja saben que s’ho passa pipa amb les qüestions geoestratègiques, amb claredat meridiana: “L’objectiu últim dels xinesos és obligar els seus clients a utilitzar la seva criptomoneda, l’ecoin, i desbancar així el bitcoin, no diguem ja el dòlar, com a divisa clau del comerç internacional. Aquí és on es lliura realment la guerra del futur, més que als camps de batalla, i els xinesos ho han entès perfectament”.

Com enreda en tot aquest sidral el bon Ben? Doncs a través de la seva delicada esposa Elisa, íntima amiga –fillola, de fet– d’Eloi Junqueras. Sí, home, el germà del difunt José. I ja tenim el pobre Ben novament embarcat en la missió quasi impossible de salvar Occident de les urpes sino-russes. Per sort, i com a La pífia, no està sol: al seu equip hi juga Alina, la hacker ucraïnesa, en un singular exercici de transvestisme literari: els guionistes i pels productors de la versió cinematogràfica van decidir que donaria més joc convertir Arkady en un personatge femení, i Coonen va estar-hi d’acord. No s’hi amoïnin, perquè entre Ben i Alina hi ha tota la complicitat imaginable... però cap tensió eròtica irresolta, perquè Ben és un home feliçment casat –sort que té–.  Coonen ha teixit, en fi, un nou thriller internacional amb epicentre a la plaça del Poble (que petit és el món) on té lloc, diu, una espectacular persecució en moto. 

N’hi ha una altra al pont Tibetà, atenció, i a Elisa està a punt de pelar-la un sicari de l’FSB a Sorteny. Tot això, a The Wolf Within. I pensin que l’editorial ja té la tercera entrega, que en anglès es publicarà al Nadal. La pel·lícula, amb Rick Porras, Adam Fratto i el txec Jan Kallista a la producció, incorporarà personatges i escenes de tots tres títols, tindrà un pressupost d’entre 10 i 12 milions d’euros, i es rodarà a finals del 2026 entre Andorra i la República Txeca. A banda de l’oberta i legítima vocació de jugar a la lliga del thriller internacional, a Coonen l’amoïna especialment el que entén com un autèntic xoc de models: a un costat, el de la democràcia i de la llibertat; a l’altre, el de l’autoritarisme que ve de l’Est. En una ficció depara una estona d’entretinguda emoció. El problema, diu, és que tot el que vaticinava a La pífia va acabar passant, i que tot el que augura a The Wolf Within ha començat a passar. Diguin-li àugur. Europa, conclou, ha de reaccionar: “Ens hi juguem la supervivència”.