Del fons dels temps, Leviatanoquelis

Va ser una troballa accidental, fruit de la casualitat: un excursionista albira alguna cosa estranya que li semblen ossos, un cop els experts de l’Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont es posen mans a l’obra, exhumen restes d’una pelvis de més d’un metre d’amplada. Sorgia així de la terra Leviatanoquelis, que és com els paleontòlegs han batejat la tortuga marina més gran desenterrada a Europa i que ahir es presentava a l’Espai Dinosfera de Coll de Nargó, allà on dormia des de fa aproximadament vuitanta milions d’anys, just quan els Pirineus encara no existien perquè per aquestes contrades tot era mar. És a dir, que l’espècimen de tortuga nedava per aquí molt abans que es formés la serralada i molt abans que els dinosaures comencessin a trepitjar la Terra. 

“Tenia una gran capacitat de nedar, amb aquestes aletes tan fortes”, explica des de l’ICP l’investigador Àngel Galobart. Indici probable que aquests eren mars profunds. Els seus tres metres de diàmetre (avui en dia els exemplars més grans volten els dos metres) la situen com una de les més grans a l’època. A Europa, perquè en altres continents les coetànies arriben a assolir els quatre metres. 

Descoberta El 2016
La descoberta es va fer el 2016 i és ara quan es publica l’estudi, a la revista Scientific Reports, que conclou que les restes efectivament es corresponen amb les de la tortuga marina més gran d’Europa i que, a banda, es tracta d’una nova espècie. Els científics l’han batejat com a Leviathanochelys aenigmatica, nom que, d’una banda, fa referència a una bèstia bíblica marina d’enormes dimensions i, de l’altra, recull el sentiment de perplexitat que van tenir els paleontòlegs que la van excavar. La idea és que els fòssils, que tenen una antiguitat de 83 milions d’anys, quedin exposats a l’espai Dinosfera de la localitat a partir de la Setmana Santa de l’any que ve, juntament amb una reconstrucció a escala real de l’animal.

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) Miquel Crusafont, del Museu de la Conca Dellà (MCD) i de la Universitat de Masaryk, a la República Txeca, han estat els encarregats de descriure aquesta nova espècie de tortuga marina a la prestigiosa revista científica, la qual se suma a una desena més que ja es coneixien. L’article de recerca el signa Oscar Castillo, investigador de l’ICP i l’MCD, que destaca l’evolució que presenten les característiques morfològiques d’aquesta tortuga marina respecte a d’altres exemplars estudiats fins ara.

Així, Castillo apunta que l’animal “hauria tingut alguna modificació en el sistema respiratori” i que, tot i no poder precisar-ne la causa de forma exacta, podria tenir relació amb l’objectiu de buscar “una millor capacitat pulmonar per aguantar la respiració més temps”. Pel que fa a les dimensions, que la situen com la tortuga marina més gran d’Europa i la segona de tot el món, el paleontòleg ha detallat que s’estima que la seva longitud és de 3,7 metres i que la closca faria gairebé 2,4 metres i tindria una forma bastant rodona.

A prop de Cal Torrades
La descoberta del primer d’aquests va tenir lloc el juliol del 2016 per part d’un excursionista prop de Cal Torrades, a Coll de Nargó. Ell mateix, com dèiem, es va encarregar de notificar aquesta troballa a Dinosfera i, aleshores, un equip d’investigadors i del Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de la Generalitat hi va intervenir per preservar les restes. Castillo assenyala que la mida de les peces ja indicava que aquestes pertanyien a un exemplar de grans dimensions, ja que la pelvis fa uns 90 centímetres, més del doble que en altres animals marins.
L’informe també suggereix que Leviathanoschelys és un dels representants més antics de les Chelonioidea, el grup que inclou totes les tortugues marines actuals. 

Estil de vida pelàgic
Les seves característiques anatòmiques fan pensar que tenia un estil de vida pelàgic i que era capaç d’arribar a grans profunditats. En aquest sentit, el cap del grup de recerca d’Ecosistemes dels Dinosaures (ICP) i director del MCD, Àngel Galobart, indica que el mar que banyava la zona ara fa més de 82 milions d’anys era profund. A més, posa en valor l’excepcionalitat de la descoberta de les restes, les quals permeten ampliar el relat de la presència dels dinosaures al Pirineu, fa uns 70 milions d’anys.

El director de Dinosfera apunta que l’exposició dels fòssils en aquest espai anirà acompanyada d’un material informatiu sobre la part de l’animal a la qual corresponen. Tot plegat, estarà complementat amb una reconstrucció de la tortuga marina, amb l’objectiu que els visitants puguin comprovar, de forma visual, com era l’animal. 

Pel que fa a la investigació, a banda de Castillo i Galobart, l’equip també ha estat format pels paleontòlegs Àngel H. Ljuján i Albert Sellés.