Diari digital d'Andorra Bondia
Cal una vista molt fina per detectar aquest gravat antropomorf a la pedra: aquest és el que va desaparèixer el 2009.
Cal una vista molt fina per detectar aquest gravat antropomorf a la pedra: aquest és el que va desaparèixer el 2009.
Perspectiva actual de la tartera adjacent al roc del Patapou on es van localitzar els petròglifs.
Perspectiva actual de la tartera adjacent al roc del Patapou on es van localitzar els petròglifs.

Deu anys després, ni heliport ni gravats


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: G. Remolins

La construcció de la plataforma del Patapou va implicar la destrucció accidental d’un conjunt de petròglifs a la tartera del Solà.

Segur que se’n recorden de l’heliport que havia d’anar al roc del Patapou, una de les herències de l’últim govern liberal que el primer executiu de Toni Martí va haver de cancel·lar el 2012. Doncs bé, ara ha transcendit un episodi si es vol menor però que pot tenir certa rellevància –de seguida ho veuran– de cara al telefèric del Carroi que la cònsol de la capital sembla decidida a tirar endavant.

Resulta que l’estiu del 2009 el departament de Patrimoni va dur a terme uns sondejos al terreny on després es va acabar construint la plataforma del frustrat heliport. Se sabia que el Solà d’Andorra la Vella és ric en restes de cabanes de pastor, i se’n van prospectar dues que havien sobreviscut –quina mala sort– en aquell tros de tartera. L’arqueòleg Gerard Remolins participava en aquella intervenció, i en una pausa per descansar es va dedicar a inspeccionar les pedres de la tartera adjacent. Buscava petròglifs, que també abunden a la zona. I va sortir cara: en una pedra de dimensions considerables van aparèixer dos sensacionals gravats, dues figures vagament antropomorfes, molt esquemàtiques i estilitzades, d’entre 9 i 11 centímetres. “De seguida vaig informar la direcció de Patrimoni, que va fer una prospecció superficial a la tartera i va donar ordres perquè els operaris que feien anar la màquina per portar pedres des de la tartera al que havia de ser la plataforma vigilessin especialment en aquell sector”, recordava ahir. No va servir de res, i com admet el mateix departament de Patrimoni en l’informe sobre aquell sondeig, “en una visita d’obra realitzada poc després es va constatar que l’empresa constructora havia fet acopi de pedra de manera descontrolada, de forma que el bloc amb gravats va desaparèixer, fet que           es va comunicar a la direcció de Patrimoni”.

Dos gravats!? No n’hi ha per tant, podríem pensar... Sobretot, si tenim en compte que se n’han conservat desenes, per no dir centenars, com comprovaran si consulten el blog que hi ha consagrat Jordi Casamajor, i gràcies a l’atzar que es troben en llocs generalment poc accessibles. Remolins no és ben bé d’aquesta opinió. “Cada vestigi arqueològic és únic, però així com les cabanes de pastor ens parlen de com vivien els nostres avantpassats, el que menjaven, com vestien i com morien, els gravats ens traslladen directament al seu món simbòlic, són expressió del que sentien, del que creien i del que pensaven. El que passa és que encara no sabem interpretar aquests símbols.” Doncs exactament això, diu, és el que perdem quan destruïm per accident, o per desídia, un humil petròglif.

El cert és que aquest episodi va passar llavors desapercebut. La pregunta lògica és per què surt precisament ara a la llum. I la resposta és que Remolins, que forma part del moviment Ad.Hoc, va demanar setmanes enrere la documentació que es conserva a Patrimoni sobre aquella prospecció. I aquí ve probablement el més interessant d’aquesta història. “El traçat del futur telefèric del Carroi podria aprofitar la plataforma del Patapou –podria– i volíem saber exactament la ubicació del jaciment per comprovar que no resulti afectat.” A banda de les cabanes de pastor i dels gravats, una feina de filigrana, perquè s’han d’inspeccionar un a un els blocs de pedra de la tartera, hi ha tancats excavats directament dintre de la tartera, un tipus d’estructura molt específic del Solà, diu Remolins. Tot això, adverteix, caldrà mirar-ho amb lupa quan es confirmi el traçat del futur telefèric, sobretot la ubicació de les pilones que el sustentaran.

Com comprovaran en la fotografia d’aquí dalt, és fàcil que els gravats passin desapercebuts fins i tot a un ull expert. Però Remolins no s’ho inventa. L’informe de Patrimoni els descriu sens dubte. “La intervenció va permetre documentar un únic bloc de pedra de grans dimensions (entre 160 per 120 centímetres, aproximadament) que presentava uns gravats incisos amb traç molt prim. Entre els gravats es distingien dues figures antropomorfes força esquemàtiques pràcticament alineades en sentit vertical. La superior feia uns 11,5 centímetres d’alçada, i la inferior, uns 9...” De tot això només en queda la descripció i aquesta foto que Remolins conserva a l’arxiu personal. No cal dir que l’heliport del Patapou va acabar al calaix de les quimeres andosines, però després de tres anys de feina i uns quants milers d’euros enterrats va deixar com a llegat una plataforma al mig del roc i un desastre arqueològic si es vol menor, però irreparable. Es tracta, conclou Remolins, que amb el telefèric del Carroi no es repeteixi el nyap.

Andorra
Patapou
petroglifs
Remolins
excavació
prospecció
heliport
gravats
sondeig
cabanes
telefèric
Carroi
Comentaris: 1

Comentaris

SENSE SAEROPORT ESTEM MORTS. ESPANYA I FRANÇA ENS ODIEN

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic