Tindrem Thyssen per deu anys més. El conveni a tres bandes firmat ahir pel Govern, la Fundació Museand i Andorra Telecom preveu la cessió de les dues plantes soterrànies del Node, la futura seu de la parapública, al rovell de l'ou de l'exi comercial de la capital, per ubicar-hi les instal·lacions del nou museu. En total, prop de mil metres quadrats de superfície que es distribiuiran com ja s'havia dit en dos espais: en el primer, més convencional –analògic, en diu el conservador general de les col·leccions de la baronessa, Guillermo Cervera– s'hi exposarà de forma permanent una part del fons de Carmen Thyssen. Entre quaranta i cinquanta obres, diu Cervera, focalitzades en l'art dels segles XX i XXI, que és el fort de la col·lecció: 1.500 de les 4.000 referències corresponen a aquest període, que inclou el modernisme català però no queda clar si també les avantguardes, i pensem ara en el Mata Mua de de Gauguin, la gran estrella de la col·lecció.

L'objectiu és generar una personalitat pròpia, una mena de marca que distingeixi el nostre museu de la resta de les franquícies de l'univers Thyssen –Madrid, Màlaga, Sant Feliu i Barcelona, quan obri a les instal·lacions de l'antic cine Comèdia. Fins ara, recordin, pel Valira hi havien desfilat nou exposicions temporals que es renovaven d'any en any. En endavant hi haurà una sola col·lecció permanent, sense un fil conductor explícit, amb obres convidades que sí que aniran rotant. Però la novetat rau al segon espai, consagrat a l'art digital i a les "experiències immersives", amb què es pretén captar un públic jove, apropar als ciutadans aquestes manifestacions artístiques i "posicionar Andorra com a referència internacional de l'art digital", diu la ministra de Cultura, Mònica Bonell.

Andorra Telecom cedeix durant deu anys aquest espai independent de l'edifici Node, amb el compromís d'adequar-lo per ubicar-hi les instal·lacions del nou Thyssen. A canvi, el museu es compromet a abonar cada mes i durant els deus anys de vigència del conveni una quantitat que oscil·larà entre els 30.000 i els 40.000 euros –entre 360.000 i 480.000 euros anuals– en concepte de contraprestació per les obres d'adequació de l'espai. Cal en aquest punt recordar que la Fundació Carmen Thyssen es nodreix essencialment amb l'aportació del Govern, 450.000 euros anuals. Si tenim en compte que en endavant haurà d'abonar cada curs una quantitat similar a la parapública, és fàcil deduir que el ministeri haurà d'incrementar la subvenció anual. Segons la ministra, això dependrà del nombre de visitants i dels consegüents ingressos que sigui capaç de generar el nou Thyssen, "però en qualsevol cas tenim marge per augmentar a partir de l'any que ve aquesta partida si és necessari". Una altra variable que influirà tant en el nombre de visitants com en el compte de resultats serà el preu de l'entrada, que encara no s'ha determinat.

Ni Cervera ni Bonell van avançar la forquilla de visitants que s'espera en aquesta nova etapa –només la convicció que serà una xifra considerablement superior a la que s'ha registrat al Valira des del 2017: una mitjana de 13.000 anuals. Fonts internes compten que al nou emplaçament aquesta xifra es podria multiplicar per deu. Ja ho veurem.

L'altra qüestió pendent és el calendari. La consigna era ahir no concretar més enllà que el nou Thyssen obrirà al segon semestre de l'any. Entre setembre i octubre, segons veus ben informades. Dependrà en qualsevol cas del ritme a què avancin les obres del Node, tot i que el Thyssen tindrà accés independent i funcionarà de forma totalment autònoma. Diu el director general adjunt d'Andorra Telecom, Cèsar Marquina que l'anomenat edifici Sud, que confronta amb la nova plaça i el carrer Sant Salvador, complirà els terminis inicialment fixats i que estarà enllestit a mitjans d'any; l'edifici Nord, més complex i on va el nou Thyssen, son figues d'un altre paner i es retardarà fins al segon, adverteix. En qualsevol cas, les obres estaran acabades abans que acabi l'any.

Pel que fa al contingut, Cervera assegura que entre la col·lecció que s'exposarà de forma permanent hi haurà obres "interessants i sorprenent, incloses algunes que no han sortit mai d'Espanya". 

123.000 visitants han desfilat des del 2017 pel Valira

Des que el Carmeny Thyssen va obrir el març del 2017 amb Escenaris i fins que el 4 de gener va tancar Vincles, l'última de les nou exposicions temporals que s'hi han succeït, han desfilat per l'antic hotel Valira d'Escaldes 122.747 visitants. La millor temporada va ser amb diferència la primera, amb prop de 18.000 entrades, i la pitjor, la del 2020, en plena ressaca de la Covid, amb poc més de 10.000. La mitjana d'aquests nou exercicis ha sigut de 13.600. Cervera està especialment satisfet de la penetració entre el púlic nacional, que a Vincles ha suposat, per exemple, una mica més de la meitat de les entrades totals, que van ser 13.200. Els catalans son el segon grup segons l'origen, amb 2.400, seguits de la resta d'espanyols (2.150) i francesos (550). Juliol va ser el més amb més visitants (2.600).