Deu mil ànimes en Hibernation

Un èxit paradoxal es poden arrogar els organitzadors de l’Hibernation (cinquena edició del 17 al 19 de març, al Pas de la Casa, una proposta aixecada pedra a pedra) i és que han obligat a dubtar de la necessitat d’un altre festival d’electrònica per molt que estigui emparat per tot el múscul d’Andorra Turisme. Ells van fent, creixent any rere any, i en la pròxima edició estan convençuts que arribaran a la xifra de 10.000 entrades venudes. 
No és un càlcul a la babalà, sinó l’expectativa possibilista de créixer respecte a les 8.000 de l’edició passada, quan es van permetre el luxe de penjar el cartell d’entrades exhaurides. Creixen també en escenaris: n’hi haurà dos de diürns, perquè al de sempre, a l’Igloo Stage, s’hi afegeix el que s’instal·larà al Coll Blanc, a peu de pistes. Ambdós amb capacitat per a 1.500 persones. 

Un terç de capacitat
Els sets diürns complementen (amb sessions d’onze del matí a set de la tarda) la proposta nocturna, a la vela del pàrquing  de les Abelletes, amb capacitat per a 4.500 espectadors. “I en realitat només ocupem un terç de l’espai possible, així que les opcions de continuar creixent no estan ni molt menys esgotades”. Ho diu Richard Capdevila, director de promoció del festival, que està organitzat per La Noche Voyages, responsable d’altres esdeveniments musicals a França. 

Són aquestes unes expectatives realistes? Capdevila està convençut que absolutament i argumenta que el ritme de venda d’entrades li dona la raó. Sense oferir-ne xifres, apunta que la primera setmana de venda ja es va despatxar un nombre prometedor, tot i no haver-se anunciat el cartell. A partir d’aquí, un cop es van anar desgranant els primers noms, amb el DJ francès Vitalic com a principal reclam fins al moment, es va disparar. I encara no s’ha donat a conèixer més que la meitat del cartell, tretze noms de la quasi trentena de DJ que es distribuiran pels tres escenaris, incloent-hi els del país, el mateix Capdevila, com a Richy Vuelcom o la canillenca Patrícia Mantovani: donar espai a l’electrònica feta a casa és segell distintiu del festival.  Juntament amb aquesta aura d’underground que fidelitza el seu públic, insisteix el director de promoció, i els diferencia clarament del Mountain Music engegat per l’equip de Betim Budzaku, una proposta de música electrònica molt més comercial i massiva. 

Som-hi, doncs, amb els noms que ja es coneixen. Vitalic, dèiem, per començar. Un dels favorits de Capdevila, confessa. “Per a mi, un dels caramelets de l’edició; l’he anat seguint des de fa temps i soc molt fan d’aquest live tan personal”. Amb hard-techno, so dels vuitanta i electroclash, resa la descripció a pàgines especialitzades. 

Jennifer Cardini. Perquè un altre distintiu del festival ha estat apostar per l’electrònica que es conjuga en femení. Ha passat pel Primavera Sound, sense anar més lluny. També es passarà per Andorra el techno de Cosmic Boys. O la proposta eclèctica de Folamour, que llisca per sons brasilers o s’inspira en Abba o George Michael. I Space 92, un tolosà que va assaltar l’èxit en temps de pandèmia. 

Fins aquí ens han llegit. Per la resta, els organitzadors insisteixen en l’esforç per millorar l’experiència, en el ressò que obtenen i els situa entre els primers festivals europeus del gènere i l’interès per atreure públic de casa: es reforçaran els autobusos per baixar del Pas.