Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, Valira, Thyssen, Museu Carmen Thyssen Andorra, Escenaris, Guillermo Cervera, baronessa Thyssen, Monet, Gauguin, Matisse, Meifrén
Andorra, Valira, Thyssen, Museu Carmen Thyssen Andorra, Escenaris, Guillermo Cervera, baronessa Thyssen, Monet, Gauguin, Matisse, Meifrén

Dia 1 després del Thyssen


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Jonathan Gil

Avui, a les deu del matí. És l’hora que el Museu Carmen Thyssen Andorra obrirà les portes al públic. Dos anys després que el Govern i Carmen Cervera posessin fil a l’agulla, i tres des que es va filtrar l’interès de la baronessa per obrir al nostre racó de món un espai expositiu. Un espai que –ja ho saben– ha sigut finalment l’antic hotel Valira d’Escaldes, que fins al febrer del 2018 exhibirà les 26 teles que conformen Escenaris: de Monet a Estes, de Trouville a Nova York, i que es va inaugurar oficialment ahir al vespre en un acte multitudinari –prop de 250 convidats– amb presència del cap de Govern, Toni Martí; la ministra de Cultura, Olga Gelabert, i la cònsol d’Escaldes, Trini Marín. A banda de la baronessa Thyssen, és clar.

Pel que fa a la col·lecció inaugural, els noms ho diuen tot: Monet, Gauguin, Sisley i Matisse; Casas, Mir i Meifrén, Anglada Camarasa i Torres García; Pechstein, Kirchner i Bekcman; Estes, Bell i Nesbitt. I així, fins als 26 noms que completen la primera alineació del Thyssen. O, el que és el mateix, i per dir-ho amb les paraules exactes del director artístic del Thyssen: un periple per nou decennis d’història d’Europa i els EUA –Monet va pintar Cabana a Trouville el 1881, i Bell, Thunder Smash, el 1977– i de les relacions entre els dos continents a través d’una selecció representativa de catacracs de l’art contemporani que arrenca en l’impressionisme i passa per l’expressionisme, el cubisme, el constructivisme i el fauvisme, per desembocar en l’hiperrealisme nord-americà dels anys 70, amb la deriva modernista –Mir, Casas, Anglada Camarasa i Cardona– que ja hem vist. El fil conductor d’aquesta eclèctica col·lecció? El tractament de la llum, diu Cervera.

No en tinguin cap dubte: no s’havia vist en aquest país res de remotament similar des de principis del mil·lenni. I caldria rebuscar a l’hemeroteca per comprovar si mai ha recalat per aquí una proposta equiparable, per la quantitat, la qualitat i la varietat de noms de primeríssima fila que el Thyssen escaldenc ha reunit per a l’exposició inaugural. Ens hi juguem un peix que serà que no. Doncs aquest és precisament, per a la ministra Gelabert, el valor afegit que aportarà el nou equipament a l’oferta cultural del país, que fins ara ho ha apostat quasi tot al monocultiu del romànic: un concepte nou –pels nostres estàndards, és clar– “que ens ha de posicionar en el mapa mundial de l’art, que marcarà el futur cultural del país i que és una excel·lent notícia per la imatge d’Andorra que projectarem a l’exterior”

En la mateixa línia, la baronessa Thyssen es va reconèixer “orgullosa” d’un equipament que va qualificar de “meravellós”, va confirmar que la col·lecció es renovarà cada any i va demanar que les dimensions relativament reduïdes –400 metres quadrats distribuïts en tres espais: recepció i botiga, l’espai EduCarmen Thyssen i la sala d’exposicions pròpiament dita– no ens enganyin: “És un format del segle XXI, concebut perquè el visitant pugui dedicar més temps a cada obra.” Les grans exposicions de 60, 70 i 80 peces, diu Guillermo Cervera, tenen el risc de dispersar l’atenció del visitant, “que com és lògic vol veure totes les obres i tendeix inconscientment a reduir el temps que dedica a cadascuna: aquí passarà just el contrari”. És una manera de veure-ho, és clar.

El Meifrén sorpresa

El fet diferencial del Carmen Thyssen es completa, en fi, amb les audioguies en sis idiomes que incorpora l’entrada –9 euros, preu únic– amb una breu introducció a tretze de les 26 obres exposades, i les quatre pantalles tàctils –tres a la sala principal, i l’altra, a l’espai EduCarmen Thyssen– que permetran ampliar la informació de cada obra, de cada autor i de cada moviment, posar-la en relació amb la resta de l’exposició i amb les obres de la col·lecció Carmen Thyssen. I tot plegat, diu Guillermo Cervera, “amb l’objectiu que l’experiència del visitant sigui com més completa i personalitzada, millor: ell és qui decideix fins on vol arribar”. I d’arribar, és clar, a la xifra màgica de 50.000 visitants, que és la previsió amb què treballen.

Tindrem temps –onze mesos!– per anar descobrint la col·lecció inaugural. I per repetir visita al Valira. Però a banda dels noms obligats –sempre es pot esperar que se t’encomani alguna cosa, de gent com Monet, Gauguin, Matisse o Sisley– no es perdin algunes de les sorpreses menys òbvies d’Escenaris: El port de Barcelona, l’enorme, sensacional tela de Meifrén –un dels favorits de la baronessa, ho veuran aquí al costat–, així com el discret però sensacional paisatge urbà de Barnadas (Plaça de Catalunya, 1964), i naturalment els tres hiperrealistes ianquis, amb lloc destacadíssim per a Bell (Nedick’s, 1970).

Aquí van els horaris, una altra vegada: de 10 a 19 hores; diumenges, de 10 a 14 hores. Recordem per acabar que el Carmen Thyssen Andorra funciona sota el paraigua jurídic de la Fundació Museu Andorra, Museand, presidida per la ministra Gelabert i amb la baronessa com a vicepresidenta vitalícia, i que perquè tot això arribi fins aquí ha calgut que el Govern hi invertís les següents quantitats: 250.000 euros el 2016 i un milió més aquest curs: 600.000 per acabar d’adequar la planta baixa del Valira –les superiors es destinaran a habitatges de lloguer– i la resta, fins al milió, per al funcionament ordinari de l’equipament. Finalment, el Comú d’Escaldes assumirà –assumeix, de fet, des de l’1 de febrer– el lloguer del local, 9.000 euros mensuals. El temps dirà si l’esforç ha valgut la pena. De moment, el millor que podem fer és no perdre’ns-ho i anar corrents cap al Valira.

Andorra
Valira
Thyssen
Museu Carmen Thyssen Andorra
Escenaris
Guillermo Cervera
baronessa Thyssen
Monet
Gauguin
Matisse
Meifrén
Número de vots: 90
Comentaris: 1

Comentaris

Pel cap baix 140.000 visitants per amortitzar la inversió de tots els andorrans. Quina ha estat la inversió privada? Si fa no fa 380 visitants dia 365 dies l'any. Fem números rodons, posem que han invertit el mateix que nosaltres. Tot plegat multipliquem per 2. De la xifra que Govern aporta pel funcionament diari del primer any, 400.000 € ja sabem que calen 50.000 visites any per mantenir la despesa corrent. Per tant si a Escaldes no passa un mínim de 600 persones cada dia pel Museu, hem tornat a fer el ruc. I que m'expliquin com 600 persones cada dia entren i surten, aparquen i pixen a Escaldes.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic