Diari digital d'Andorra Bondia
El Fargo matrícula AND 223, germà del de Fontaneda, i que també feia la línia d’Andorra la Vella a l’Ospitalet i Acs-dels-Tèrmes que van obrir Cassany i Arrajol i que als primers anys 50 es va integrar a la Hispano Andorrana.
El Fargo matrícula AND 223, germà del de Fontaneda, i que també feia la línia d’Andorra la Vella a l’Ospitalet i Acs-dels-Tèrmes que van obrir Cassany i Arrajol i que als primers anys 50 es va integrar a la Hispano Andorrana.

Dodge Fargo: una biografia


Escrit per: 
A. Luengo / Foto: Arxiu Grup Montmantell / Casi Arajol

Identifiquem els primers propietaris de l’històric autobús abandonat a Fontaneda: Robert Cassany i Casimir Arajol.

A poc a poc li anem escrivint la biografia al Dodge Fargo de Fontaneda. Ja saben: el vehicle històric que jeu abandonat rere una tàpia i que Velles Cases s’ha proposat salvar abans que es desintegri del tot. La setmana passada li confirmàvem el nom –s’havia especulat que fos un Hotchkiss però no, és sens dubte un Fargo, com es veu clarament al morro– i li posàvem matrícula –AND 0194, molt probablement, l’autobús més antic que es conserva al país. I ara és el moment d’identificar els seus primers propietaris.

Els teníem més a prop del que podíem sospitar: Casimir Arajol pare i Robert Cassany, tots dos socis en aquella aventura pionera que va ser la companyia Cassany & Arajol que, a la segona meitat dels anys 40, va obtenir la concessió de la línia que anava d’Andorra la Vella fins a l’Ospitalet i Acs-dels-Tèrmes. La Hispano Andorrana, fundada a principis dels anys 50, va heretar la línia de l’Ospitalet i Acs, i és en aquesta a què estaven adscrits els dos Fargo que, com a mínim, formaven part de la flota: el 194 de Fontaneda i el 223 que tenen aquí al costat, una mica més nou que el seu germà. “El meu pare hi feia de conductor, i el senyor Cassany, de cobrador”, diu Casi Arajol.

L’origen d’aquesta història cal posar-lo en la línia Andorra-la Seu que als anys 30 explotava Francesc Arajol, i que en morir aquest va heretar Casimir Arajol pare. El 1938 es va traslladar amb la família i temporalment a Acs, i aquí es va llogar com a xofer per a la companyia d’un tal M. Dupont que feia la línia d’Acs a Tolosa: “Devia ser en tornar a Andorra que va obtenir la concessió fins a Acs que explotaven ell i Robert Cassany”. Amb algun entrebanc bèl·lic, com ara el vehicle que –recorda Arajol fill– va ser cremat pels alemanys a finals de la II Guerra Mundial i que van haver d’abandonar a Acs. Val a dir que Cassany & Arajol no era l’única companyia que viatjava cap amunt: també ho feia l’Huguet de Sant Julià, que anava fins a la Tour de Querol passant per Pimorent i Porta.

Eren els temps heroics de ginys com l’Isobloc d’aquí dalt, rara avis que muntava el motor a la part posterior del vehicle. D’aquesta època són també les peregrinacions a Lourdes que organitzava mossèn Lluís Pujol i que invariablement Casi Arajol conduïa per desig exprés dels romeus. I uns anys abans, de l’episodi del juliol del 1936, quan una altra vegada Casi Arajol va conduir les catorze novícies i la mare superiora del convent de la Sagrada Família de la Seu que el juliol del 1936 s’havien refugiat a les Monges –el desaparegut edifici del carrer de la Vall, a la capital–, i que al setembre ell mateix es va encarregar de conduir fins a Gènova.

No va ser amb el Dodge Fargo que ara ens ocupa i que molt probablement data dels primers anys 50, just quan arrenca la Hispano Andorrana amb Josep Serra, (a) Parrilla, la vídua d’Amadeu Codina, Francesc Molné, Josep Pol, un Vila d’Ordino, Josep Isern i, ja ho hem dit, Arajol i Cassany. El garatge el van tenir inicialment als baixos de la casa Isern de la capital –on avui hi ha el McDonalds de l’avinguda Meritxell, i els bitllets els venia Eduard Rossell en una primitiva taquilla que hi havia sota la rectoria i que també feia de garatge. Obria a les sis del matí, abans i tot, i l’autobús sortia a les set; era el més matiner de tots, i hi pujaven sobretot els viatgers que volien empalmar a Acs amb el trens de Tolosa i París. A l’hivern, en el trajecte de tornada carregava els esquiadors del primer boom. Aquella primera flota de la Hispano Andorrana la integraven una desena de vehicles de les marques Saurer, Berliet i Isobloc, a banda dels Fargo. Tots ells, recorda Casi Arajol, carrossats d’origen, a diferència dels primitius Ford dels anys 30.

I mentre esperem que Velles Cases engegui la campanya de micromecenatge per salvar la relíquia de Fontaneda –hi tindrà molt a veure la possible implicació dels ministeris de Cultura i Ordenament Territorial– Alan Ward ja ha identificat el motor del Fargo de Fontaneda: un Fordson 4D –dièsel atmosfèric de quatre cilindres en línia, amb una potència de 50 CV– de principis dels anys 50 i que s’acostumava a muntar en tractors i barques. I també, és clar, en els artefactes que s’atrevien a desafiar el Port d’Envalira.

Andorra
Fargo
Dodge
autobús
Velles Cases
Casi Arajol
Robert Cassany
autobús. Fontaneda
Número de vots: 135
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic