Domènec Montané, al nou Kunstank del Prat del Call

Fa dos anys va protagonitzar la performance inaugural de la biennal de land art: va ser al Prat del Roure, amb una demostració de la tècnica del stencil, el grafiti de tota la vida però fet amb plantilla. Doncs Domènec Montané (Ordino, 1996) torna ara amb la seva proposta eminentment urbana i global, i ho fa gràcies al Kunstank, aquella estupenda iniciativa que Elena Aranda va engegar el 2015 per treure l’art de les sales i museus i portar-lo a espais inèdits –recordin Joan Xandri a la Casa Masover de la Cortinada i Jordi Casamajor a Sant Martí– però que per algun motiu –demanin al ministeri i a la seva política (?) de subvencions– es va quedar en stand by. Fins avui, en fi, que hi torna amb Transire, la singular proposta que Montané ha creat per al passadís interior del Prat del Call que condueix fins a les escoles d’Ordino i que ell mateix, no fa gaire, utilitzava quan n’era alumne. Al tall: Transire és una obra en tres actes que pretén reflexionar sobre el bombardeig massiu d’imatges que ha propiciat internet, impossible de digerir –diu– i que a la vegada sembla abocar-nos a la impossibilitat de pintar perquè ja està tot pintat (i penjat). A partir d’aquí, Montané reinterpreta les imatges que troba a les xarxes: el retrat del Che Guevara, de jovenet, clenxinat, encorbatat i desproveït dels atributs revolucionaris (boina, barba i havà) amb què ens el va vendre Alberto Korda, un Che que encara era Ernesto Rafael i que ha clonat amb plantilla en una cronofotografia monumental –200 per 10.000 centímetres– que es quedarà al Prat del Call; o un Donald Trump amb el fill acabat de néixer en braços extret del compte d’Instagram del president ianqui que l’autor deconstrueix fins a convertir-lo en una improbable versió de la Verge amb el Nen Jesús. Si volen saber el que li ha quedat de Kim Kardashian després de manipular-ne la imatge, passin entre avui i diumenge pel Prat del Call.