“Home, sí, per a alguns, els que no escoltem reggaeton potser som els rarets”, engega aquest compositor i escriptor, Albert Ginestà, a qui li agrada moure’s per les formes menys trepitjades de música i literatura. “La veritat és que m’agrada donar una mica la volta a les coses, que no tot sigui evident, tòpic, en gaudeixo”, argumenta ara que presenta Quadern blau, editat per Llamps i trons, presentat el cap de setmana a la Fira d’Organyà i que ho serà novament a la biblioteca comunal escaldenca dijous vinent i a la Setmana del llibre en català, a Barcelona. 
Ginestà, guanyador dos cops del Sant Carles Borromeu de relat curt a la Nit Literària i autor de les novel·les Un mar de secrets (Límits) i Suite eterna (a quatre mans, amb Iñaki Rubio), torna al format extens amb la història de tres dones a qui el temps separa i alhora, sorprenentment, uneix. Hi juga amb universos que s’acabaran entrecreuant i la reflexió que les coses, sovint, no són ni tan simples, ni, encara menys, tan evidents com sembla. Això apunta la presentació del llibre. I ell, què en diu? “Toca temes diversos, començant, és cert, pel de la percepció del temps, d’un temps que des del punt de vista físic ja sabem que no és lineal, sinó que es dilata o escurça”. Per què aquesta preocupació pel temps? O interès. “Perquè a vegades penso que l’única opció que tenim d’arreglar alguna cosa de debò és que controlar el temps ens donés un cop de mà, no dic tant tornar enrere, però hi ha teories que ens expliquen que el temps no és absolut, que hi ha diferents plans que succeeixen alhora”. Amb això juga en tot cas. 
Però no és l’única línia, ni tan sols la crucial, des d’on abordar la lectura, adverteix. “Té un punt crític amb el model social actual, on preval l’interès, els diners, i tot i que en coneixem les conseqüències negatives, mirem cap a un altre costat”. Més qüestions que desfilen per les pàgines de Quadern blau: “A mi m’interessen molt les persones que tenen una capacitat de percepció que els permet arribar a coses que les persones diguem-ne més terrenals no captem”.  Tot lligat a través de la peripècia de tres personatges femenins i unes “circumstàncies un pèl catastròfiques” que travessen. 
Així les coses, el relat pot ensenyar la poteta per la banda de la ciència-ficció. “Sí, podria ser, tot i que no m’agrada gaire el terme”, puntualitza Ginestà. 
L’autor s’ha anat generant el seu públic, tant en el vessant literari com en el musical, en composicions com ara Empremtes, Clarobscur o String & Bytes o com a intèrpret, impulsant i formant part d’Odara Trio (i en el passat amb aquella avançada proposta que va ser l’Innova Música, amb Jordi Porta). “Soc conscient que tinc un nucli de seguidors, però no penseu que dedico gaires esforços a pensar a  agradar o no, i aquesta novel·la tinc la impressió que connectarà amb alguns però no amb qui esperi una cosa més habitual, un thriller a l’ús: aquesta no és la novel·la per a ells”. 
En tot cas, conclou, és el fruit d’un procés llarg, complex, com és el de l’escriptura, “que necessita el temps de madurar, de reposar, abans d’arribar a la publicació, si és possible”. 
Quadern blau inaugura la col·lecció Diluvi de Llamps i Trons, una sèrie per “descobrir els talents andorrans, que ens faran viatjar en èpoques i llocs remots, ompliran la nostra literatura de referents i, sobretot, ens faran capbussar en nous universos”, prometen des del segell. El llibre és l’arca, prometen, per afrontar la torrentada.