Per la porta gran, la de l’Auditori Nacional, i amb tota l’artilleria –sonora, i en el seu cas no és poca–, els Persefone tornen als escenaris del país després d’una dècada d’absència. No per manca de voluntat, han puntualitzat sempre, sinó perquè no acabava de presentar-se l’ocasió. Doncs per fi ha aparegut i serà per cloure la temporada que organitza el ministeri de Cultura a l’escenari ordinenc. En una com a mínim agosarada fusió, perquè tocaran amb l’ONCA al costat. Serà el 4 de maig, per tancar un cicle que tindrà un altre ganxo mediàtic, internacional en aquest cas, però amb molts menys decibels, per compensar: el cantautor Salvador Sobral, aquell que va donar a Portugal un èxit incontestable al festival d’Eurovisió. El seu torn arribarà el 24 de febrer. Són dos dels sis concerts programats, a banda de tres espectacles de dansa, una proposta en la qual Cultura inverteix pels volts de 160.000 euros (entre caixets i costes de producció), quantitat lleugerament inferior a l’edició anterior, rebaixa explicada amb el lleugerament demagògic argument de la demanda de contenció a tots els departaments del Govern a causa de la crisi de l’habitatge.
Tornant al cartell, l’encetarà la pianista i compositora Laura Andrés el 12 de gener (21.30 hores tots els concerts, les entrades ja a la venda), que donarà pas, el 3 de febrer, a una altra de les bandes molt veteranes del país, Komanem. La pandèmia i tot plegat els va aixafar la presentació del segon disc i Cultura ha cregut que és bon moment per rescabalar-los. Al concert faran un repàs de quinze anys de trajectòria, en una actuació que els dona “empenta, força i il·lusió”, afirmava Jordi Díaz. Sobralm que sorprenia els assistents a la presentació amb un vídeo de salutació en correctíssim català, arriba el 24 de febrer, concert possible amb la col·laboració del consolat del seu país.
Les dues cites següents estaran protagonitzades per Ana Tijoux (7 de març), en clau de músiques urbanes, i el duet Ginestà (19 d’abril). La proposta de Persefone més ONCA, el 5 de maig. Colofó a la gira europea dels metalers i amb temps d’aquí fins aquell moment per perfilar el repte de tocar junts.
S’hi afegeixen les propostes de dansa: dues de nacionals, Xavi Pérez i Emma Riba, i una de forana, amb Clémentine i Lisard. Amb tot plegat, un cartell “eclèctic” i “per començar a situar Andorra en les gires dels artistes”, deia el cap d’Acció Cultural, Joan Marc Joval, caient en el parany de qui pensa que abans que ell això era un erm.