Trotalibros exhuma un clàssic de Von Arnim descatalogat, ‘Expiación’, i un inèdit de Mary Webb, ‘Precioso veneno’.

Posin-se còmodes i en situació: vostè, lector, és Milly, l’elegant, amable, encantadora vídua d’Ernest Bott, honorable cavaller al Londres d’entreguerres obsessionat per la reputació i l’honorabilitat, i que ha tingut la mala fortuna de traspassar en accident de cotxe. Són a cal notari amb la resta de parentela, esperant l’obertura del testament. I salta la sorpresa: el bon Ernest no li deixa a Milly ni un cèntim. Res, excepte una nota que ho diu tot: “La meva esposa sap per què”. I el perquè és, òbviament, una infidelitat, que li sortirà a Milly caríssima, perquè els Bott li giren literalment l’esquena després d’un grotesc conclau familiar per decidir quina assignació li donen perquè no quedi en la indigència.

Vet aquí la trama d’Expiación, la segona novel·la que Trotalibros publica d’Elizabeth von Armin (1866-1941). La primera va ser Vera, recordin, i l’autora recorre de nou a la seva torturada vida amorosa –dos matrimonis infeliços, cinc fills– per retratar la soledat d’una dona, la infidelitat, els remordiments i l’absoluta precarietat en què quedaven les vídues. Tot i que Von Armin va conèixer l’èxit literari (Elizabeth y su jardín alemán, Un abril encantado), Expiación forma part, amb Vera, de les seves novel·les “oblidades”, com diu l’editor Jan Arimany. Fins al punt que Expiación no s’havia traduït fins ara al castellà. Per això té especial mèrit l’aposta de Trotalibros per aquesta autora i per aquest títol, en la línia amb un catàleg sempre sorprenent, que fuig com de la pesta i des del primer dia de modes i convencions, i que s’inspira en les fílies de l’Arimany lector: “L’entusiasme per aquesta història creix a cada relectura, me’n meravella l’afiladíssima subtilesa i a cada revisió em sentia més orgullós d’incloure aquest llibre al catàleg de l’editorial”. I faran bé de refiar-se de l’olfacte de l’editor que en tres cursos ha publicat Grassic Gibbon, Hilton, Kavadías, Taksís, Rose Macaulay, Dorothy Evelyn Smith, Monica Dickens i Thomas Wolfe, per no dir patums com ara Zolla, Lorca i Víctor Català.

La segona novetat amb què Trotalibros arrencarà el curs torna a tenir una dona sofrent com a protagonista: Precioso veneno és l’obra mestra de Mary Webb (1881-1927), autora maleïda de les lletres britàniques i fins ara inexistent en castellà, víctima –com Von Armin– d’un matrimoni infeliç i que durant tota la seva vida va enyorar i idealitzar la infància als paratges idíl·lics de Shropshire. Així que no és casualitat que hi ubiqui la trama de Precioso veneno: som en el període de les guerres napoleòniques i Prudence Sarn, Prue, té un defecte congènit (llavi leporí) que li impedeix ser estimada però viu en comunió amb una naturalesa exuberant, carregada de simbolisme i de supersticions, diu Arimany, que l’emparenten d’una banda amb els germans Grimm i de l’altra amb Thomas Hardy i Carson McCullers: una Brontë tardana i incompresa, conclou, i una pregunta sense resposta: “Com era possible que aquest llibre no s’hagués traduït encara a l’espanyol?”

Millor per a ell, per a nosaltres i per a Trotalibros, que s’estrena aquesta temporada en l’audiollibre –Adiós, señor Chips, el supervendes del segell– i que introdueix un parell de retocs a l’edició física, com sempre cuidadíssima: les afinitats electives de la novel·la en qüestió a la faixa, i un quadernet final destinat a les notes del lector. Detallets que converteixen l’edició en art. 

I en català, ‘Bel ami’, l’obra mestra de Maupassant
Diu l’editor Jan Arimany que el cuquet de la lectura se’l va despertar César Mallorquí fill (el pare era l’autor de El Coyote) amb Las lágrimas de Shiva, però que qui, ja postadolescent, el va convertir en lector va ser Guy de Maupassant: “Bel ami em va tornar a fer lector. Em vaig passar tot aquell estiu immers al París frenètic de principis del XIX, vaig conèixer el despietat i irresistible Georges Duroy i com una més de les moltes amants que utilitza en el seu ascens social, vaig caure rendit als seus peus. Sense Bel ami segurament no hauria tornat a ser lector ni hauria existit aquesta editorial. I tingui o no tingui futur Trotalibros, sento que publicant aquest llibre culmina un capítol de la meva vida i que pago un deute amb els meus orígens com a lector”.

Queda clar, per tant, que Bel ami no és un llibre més del catàleg. Però és que, a més, es tracta d’un dels clàssics reglamentaris de la literatura del XIX, no ja de la francesa, sinó també de la universal, i per una d’aquelles estranyes circumstàncies la primera, última i única traducció al català data del 1930. Vagin-la a buscar. Així que Trotalibros fa amb Bel ami un generós acte de servei públic, perquè ho és conèixer la peripècia d’aquest vividor carismàtic, ambiciós i sense escrúpols que només té un objectiu: triomfar amb les eines que té a mà, que són la seducció, la hipocresia i l’absoluta falta de cap principi moral.

Bel ami va ser la segona novel·la de Maupassant, la que el va catapultar a la celebritat literària i l’obra mestra d’un autor que es va prodigar sobretot en el relat. A la traducció al català, diu Arimany, s’ha optat per conservar els formalismes originals (monsieur, mademoiselle, madame, en lloc de senyor, senyoreta, senyora), així com els noms dels carrers i places, “per conservar l’aire parisenc”, i naturalment el títol, “intraduïble sense sacrificar els matisos i la naturalitat que té a l’original”.