L’hemeroteca de la Nacional ingressa una col·lecció de relligats del diari ‘El Correo Catalán’ amb la secció andorrana que el periodista Joan Maria Peris hi va publicar entre el maig del 1983 i el novembre del 1985: dues pàgines setmanals amb cròniques i informació comercial. Sortia el dijous.

“Malas lenguas aseguran que la talla no se ‘perdió’ en la noche del 8 al 9 de septiembre del 1972, sino que el incendio fue provocado y la virgen sacada del país por su gran valor. Según esta versión, hoy se guarda en alguna colección particular”. Ho escrivia el periodista Joan Maria Peris el setembre del 1983 a la crònica setmanal que cada dijous i des del maig d’aquell mateix any publicava a la secció Principat d’Andorra del diari barceloní El Correo Catalán. Havia passat un decenni justet des de l’incendi que va arrasar el santuari, i encara circulaven els rumors que dubtaven de la versió oficial –un accident causat per una guspira als circuit elèctric– i que donaven ales a la molt més suculenta hipòtesi alternativa que un professional com Erik el Belga considerava fa uns anys la més plausible.

Però no és d’això del que veníem a parlar, sinó d’aquesta raresa bibliogràfica, avui molt probablement caiguda en l’oblit, que constitueixen les cròniques setmanals de Peris al Correo. El cert és que el contingut estrictament informatiu és gairebé una excusa per justificar la secció, de vocació clarament comercial, i que el cronista rarament baixa al terreny aspre de l’actualitat pura. De fet, la publicitat i els anuncis per paraules ocupen una pàgina llarga de les dues que va mantenir la secció al llarg dels dos anys de vida. Però no treu que sigui una valuosa font d’informació en una època en què tan sols es publicava un diari –el Poble Andorrà, entre el 1974 i el 1993– i dues revistes setmanals, Andorra 7 (1978-1989) i Informacions (1975-2008).

Si en parlem avui i aquí és perquè la Biblioteca Nacional en va ingressar al setembre –donació de la família– la col·lecció completa de les cròniques andorranes que Peris va escriure per al Correo, vuit volums relligats amb un centenar i mig d’exemplars del diari. La secció, com ja s’ha dit, tenia periodicitat setmanal: es publicava els dijous a doble pàgina, inicialment després de la secció Catalunya i abans que la d’Espanya, i al final, entre la cartellera i l’agenda. La del 16 de setembre del 1983 amb què hem arrencat aquesta història du per títol Gran  interès por la remodelación del entorno de la basílica de Meritxell i aporta elements potser no inèdits, però que probablement havien acabat en algun remot calaix perquè ni tan sols Enric Dilmé ho recull en l’exhaustiu estudi que ha consagrat a les vicissituds del santuari nou. 

Doncs bé: segons Peris, al 1983 hi havia hagut moviments per ressuscitar el projecte inicial de Bofill per a Meritxell i engegar la segona fase, que incloïa un amfiteatre, un gran aparcament i un llac artificial. Peris no parla del viaducte que havia de travessar la vall i salvar el llac ni del segon amfiteatre. Però és igual perquè allò va quedar òbviament al calaix.

Els dos anys que Peris va comparèixer puntualment a la cita setmanal del Correo va tenir l’oportunitat de deixar testimoni de fets que han passat a la història local, com ara el projecte del bloc d’habitatges de Prada Casadet, amb una inversió, diu Peris, de 1.100 milions de pessetes aportades pel fons de vellesa de la CASS i que pretenia donar resposta a “la paradoja de una Andorra carente de viviendas de alquiler a precios razonables que contrasta con la proliferación de pisos fantasma o vacíos pertenecientes a no residentes”. Segur que els sona familiar, oi? Doncs som al juliol del 1983, i sembla que no ens hem mogut ni un mil·límetre. 

Altres notícies que mereixen l’atenció són l’actuació de Ray Charles, el juliol del 1983, en el preludi del festival de jazz d’Escaldes que havia d’engegar l’any següent, la inauguració del túnel de Cadí, l’octubre d’aquell any, que havia d’escurçar en 25 quilòmetres el trajecte Barcelona-Andorra i que estava cridat a substituir l’itinerari per Igualada i Ponts. El setembre del 1983 obre la secció amb un titular que també s’ha arrossegat, amb variacions, durant tres decennis, La Generalitat negocia la compra del aeropuerto de la Seu.  L’última crònica correspon al recital que el novembre del 1985 van protagonitzar a Sant Pere màrtir el baríton Joan Tomàs i el guitarrista Thomas Preibsch.