Si fa dies que no els fan una visita, ja es poden afanyar: a finals de gener està previst que els frescos murals de Santa Coloma que el 2007 es van instal·lar a la Sala d’Exposicions del Govern es mudin al taller de restauració de Patrimoni, a Aixovall. S’hi quedaran mentre el ministeri no habiliti la sala on s’ubicaran de forma definitiva. Però això, de moment, és una més de les incògnites del departament: el Govern encara no ha lligat la cessió dels terrenys —suposadament, a tocar del terraplè de l’aparcament adjacent— i a tota aquesta gestió prèvia caldrà afegir-hi, quan s’arribi a un acord amb la propietat, la redacció del projecte —arquitectònic i museogràfic— i l’execució de les obres: dos anys com a mínim, segons els experts consultats, sempre que l’operació es posi en marxa de forma immediata. Si no... ja es veurà. El cas és que mentre duri aquesta situació d’interinitat, amb els frescos a Aixovall, el conjunt mural estarà fora de circulació. Ras i curt: no es podrà visitar. Entre altres motius, perquè per retirar-lo del seu actual emplaçament —el sarcòfag de la sala de bombers— caldrà desmuntar-lo, al servei de Patrimoni es dipositaran els nou mòduls per separat i no es tornaran a muntar fins que se’ls trobi piset definitiu.

A diferència del 2007, quan es va comptar amb l’assistència d’un equip de restauradors alemany, del trasllat des de bombers fins a Aixovall se n’encarregaran els mateixos tècnics de Patrimoni, coordinats per la cap del servei, Berna Garrallà: “Ens limitarem a desmuntar els mòduls, que van lligats amb cargols. Si els haguéssim de tornar a muntar seria una altra cosa.” De bombers en sortiran exactament pel lloc on van entrar. Que no és per la porta sinó per una obertura practicada el 2007 a la façana posterior —la que dóna al carrer de la Borda— i que aleshores es va cobrir amb una planxa de fullola: mirat per dintre, és el mur esquerre de la sala gran, on acostuma a col·locar-se el títol de l’exposició de torn. Mòdul a mòdul, el conjunt es baixarà al carrer amb una plataforma, de la plataforma al camió i en camió fins a Aixovall: un espectacle, ja hi poden comptar, com ho va ser el 2007. “Treure els frescos del seu hàbitat i manipular-los serà un procés delicadíssim, però el moment més complex de tots serà pujar-los al taller de Patrimoni: ho farem per la porta posterior amb què es va equipar la segona planta de l’edifici i que dóna exactament al taller de restauració. Però així com l’obertura de bombers és molt ampla, per aquesta hi cap, sí, però justet, justet”, diu Garrallà. Els nou mòduls ocuparan la meitat del taller, que les pròximes setmanes —tic, tac— es condicionarà per rebre tan il·lustres hostes: s’han de tapar les finestres i reprogramar els aparells de climatització per reproduir el microclima que els frescos han tingut els últims anys a bombers: entre 20 i 22º de temperatura i una humitat relativa del 50%. Les restauradores de Patrimoni treballaran amb una companyia difícilment millorable però, això sí, s’hauran d’espavilar els pròxims anys amb la meitat de l’espai. Els frescos es conservaran desmuntats però a la vista, per a les inspeccions periòdiques que reglamentàriament s’han de practicar. Serà l’únic moment que tindran visita. La resta del temps el passaran sols al taller, i en un règim d’aïllament absolut.

¿És aquesta de Patrimoni la solució òptima? Garrallà i el sentit comú diuen que l’ideal hauria sigut sincronitzar els calendaris i que els frescos haguessin sortit de bombers per anar-se’n directament a la sala definitiva. Però no ha sigut així, tot i que feia com a mínim dos anys que se sabia que bombers anirien a terra i que calia buscar-los un nou emplaçament. En aquestes condicions, conclou, “era la millor opció”, perquè es tracta d’un espai que ja estava preparat, que només requerirà una intervenció mínima —tancar la sala, climatitzar-la i aïllar el sostre— i amb l’avantatge que, com que és propietat del Govern, li estalviarà un pessic en concepte de lloguer. Detall aquest en absolut menor perquè quan Cultura es mudi al Rosaleda, d’aquí dos anys, els frescos es podran quedar a Aixovall sense haver-se de moure una vegada més. I veient com han anat les coses fins ara, seria una sorpresa de les grosses que el 2017 la sala dels frescos estigués llesta. ¿O no?