Diari digital d'Andorra Bondia
Una de les tres cistes excavades al jaciment de la Feixa del Moro: just en aquesta hi van aparèixer els cossos d'una adolescent i d'un nadó.
Una de les tres cistes excavades al jaciment de la Feixa del Moro: just en aquesta hi van aparèixer els cossos d'una adolescent i d'un nadó.
Sitges per emmagatzemar cereal al jaciment de Camp del Colomer.
Sitges per emmagatzemar cereal al jaciment de Camp del Colomer.
La Balma de la Margineda, una de les estrelles del Neolític andosí.
La Balma de la Margineda, una de les estrelles del Neolític andosí.

Dos quilos de prehistòria


Escrit per: 
A. Luengo / Fotos: Regirarocs

Remolins i Gibaja coordinen ‘Les Valls d’Andorra durant el Neolític’, la més completa monografia d’aquest període.

Dos quilos de paper, sis anys de feina, 24 articles, una setantena de col·laboradors i 350 pàgines per mirar amb telescopi com érem i com vivíem per aquí dalt (o per aqui baix, d'acord) 6.000 anys enrere. Aquestes són les xifres rodones de Les Valls d’Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus, patracol que recull tot el que se sap sobre els andosins que van viure i morir entre el 5800 i el 3700 abans de Crist –la forquilla temporal del volum– i que es presenta per fi el 13 de desembre al Museu d’Arqueologia de Catalunya. Si no tenen previst ser a Barcelona aquell dia, no s’hi amoïnin: al gener repeteixen al Museu del Tabac lauredià.

Mai abans s’havia intentat res de similar. Diu l’arqueòleg Gerard Remolins –que ha coordinat el projecte juntament amb Juan F. Gibaja, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas espanyol– que és la primera monografia que es consagra íntegrament al nostre neolític i amb una decidida vocació de conjunt. Es tractava de posar ordre i concert en la munió d’estudis sectorials que n’han proliferat els últims tres decennis, i s’ha comptat amb la col·laboració dels màxims especialistes internacionals en la matèria, des de Jean Guilaine (La Balma de la Margineda) fins a Michel Martzluff (Rétour sur les industries du Néolithique ancien de la Margineda), Araceli Martín (Els primers pagesos i ramaders del nord-est de la Península Ibèrica) i Manuel Rojo (El Pirineo central y occidental en los inicios del Neolítico), amb la participació destacada d’arqueòlegs i biòlegs del país com Xavier Llovera (El Neolític a Andorra, un projecte pirinenc), Abel Fortó i Àlex Vidal (Els jaciments del Camp del Colomer i Carrer Llinars, 28), Cristina Yáñez (La tomba de Segudet), Valentí Turu (Paleoclima y geomorfología de los Valles de Andorra), i és clar, el mateix Remolins (Les sepultures de la feixa del moro).

És aquesta ambiciosa mirada transversal la que li confereix un especial valor afegit, perquè com diu el coordinador del volum, “normalment els arqueòlegs ens hem de conformar a interpretar un jaciment que ens revela aspectes d’un moment molt concret: la Feixa del Moro i la tomba de Segudet, sobre els rituals funeraris neolítics; la Balma de la Margineda i Camp del Colomer, sobre la vida quotidiana en aquest període. Les Valls d’Andorra durant el Neolític, editat pel mateix Museu d’Arqueologia amb la col·laboració del CSIC, ho recull tot en un mateix volum i alimenta noves interpretacions sobre un període on encara queden moltes coses per dir. Per exemple, i contra el que s’ha mantingut tradicionalment –que les comunitats neolítiques eren essencialment ramaderes– una de les conclusions que emergeix del volum, avança Remolins, és que l’agricultura va tenir un paper destacat, com suggereixen les sitges per emmagatzemar cereal excavades al Camp del Colomer.

La primera casa del país

També caldrà matisar en endavant la idea que els nostres padrins neolítics vivien en una mena d’esplèndid aïllament, dedicat a les seves cosetes i sense participar en el que passava Segre enllà. Doncs res més lluny de la realitat, perquè les eines i utensilis exhumats permeten reconstruir una sòlida i estreta xarxa d’intercanvis comercials de llarga distància: els protandorrans que van viure al Camp del Colomer cap al 4300 abans de Crist fabricaven destrals de corneana, material especialment dur i abundant, ideal per fabricar eines de tall, i a canvi importaven collars de variscita provinents de les cèlebres mines de Gavà, a Barcelona, i destrals de sílex fabricats al sud de França, perquè resulta que per aquí no tenim sílex.

Més novetats: les nostres comunitats neolítiques havien deixat enrere el nomadisme i s’havien establert de forma semipermament al territori: la ramaderia i sobretot l’agricultura, que practicaven, així els ho exigia. Conservaven, però, certa itinerància entre el fons de vall –com la Balma de la Margineda–, la mitja muntanya –els jaciments de Jubuerri– i fins i tot l’alta muntanya, com semblen indicar les estructures excavades al Madriu, en funció de l’estació i dels recursos: esgotats els d’un assentament, s’establien en un altre que podia estar relativament a la vora.

Però les aportacions més suculentes tenen a veure amb els hàbits alimentaris i el piset dels nostres rebesavis. Pel que fa a la paleodieta, era rica en derivats de la carn, llet i formatge –com es pot esperar d’una comunitat essencialment ramadera– però, oh, sorpresa, també era abundant en cereals, que calia importar i que s’emmagatzemaven en sitges. En canvi, eren al·lèrgics –sembla– als peixos: l’anàlisi isotòpic de les dents dels difunts exhumats a la Feixa del moro indica que la truita de riu no tenia ganxo gastronòmic al neolític.

I arribem per fi a l’hàbitat: Les Valls d’Andorra inclou la sensacional i pionera reconstrucció d’una cabana aixecada fa sis mil·lennis a la Feixa del Moro. L’arqueòloga Elena García i la il·lustradora Noemí Casado l'han imaginat a partir de les restes de fang cuit amb què s’arrebossaven els murs i que s’han conservat als forats on es clavaven els pals que subjectaven l’estructura: es tracta d’una habitació que fa 6,2 per 3,6 metres, amb un basament de pedra –que s’ha conservat– sobre el qual es van aixecar els murs, teixits amb branquillons i recoberts de fang. I tot plegat, amb coberta vegetal.

Si, com és natural, estan impacients per saber més sobre els inicis del boom immobiliari d’aquest país, tenen una cita el 13 de desembre a Barcelona. O l’endemà en aquestes pàgines: els ho explicarem.

Andorra
prehistòria
neolític
arqueologia
Regirarocs
Remolins
balma
feixa
cista
colomer

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte