Se li ha posat bona cara a la Temporada MoraBanc. I no només pel reglamentari canvi d'imatge, "més moderna i més dinàmica, per acostar-nos a nous públics sense perdre l'essència ni el públic que ens ha dut fins aquí", en paraules de la cònsol menor, Olalla Losada, sinó pels refulgents caps de cartell de la 31a edició, el director belga Philippe Herreweghe i el contratenor polonès Jakub Josep Orlinski. Afegim-hi les Variacions Goldberg, però no l'original de Bach per a clavicèmbal ni tampoc la versió canònica per a piano de Glenn Gould, sinó la transcripció per a guitarra, proesa inèdita que protagonitzen Thibaut Garcia i Antoine Morinière (Teatre comunal, 9 de desembre);  una píndola contemporània (Carles Viarnès), una altra pop (El Petit de cal Eril) i, que no hi falti, la dosi reglamentària de ballet clàssic (Junior Ballet de l'Òpera de París, el 4 de març al Centre de Congressos) i de dansa contemporania (Sergio Bernal), i ja tenim un cartell a l'alçada de les grans temporades de fa quinze, vint anys.

I no ens descuidem, perquè ho hem deixat expressament per al final: el Trio Claret ,en el que serà el debut dels germans al cartell de la capital. Han trigat tres decennis però per fi ha arirbat el moment de veure'ls al Centre de Congressos: serà el 8 de gener amb el català Josep Maria Colom al piano i un programa amb peces de Beethoven (Trio Fantasma) i Txaikovski (Op. 50). El repte, diu Jordi Sabata, codirector de la Temporada, és omplir el Centre de Congressos. Veurem. 
Per escalafó i per veterania, la condició de cap cartell li he d'adjudicar a Herreweghe. El director belga va ser als anys 70 un dels gurus de la interpretació amb criteirs historicistes, primer amb el Collegium Vocale Gent, després des de la Chapelle Royale i des del  1982 també com a director del festival de música antiga de Saintes. Per la capital desafilarà amb el Collegium Vocale Gent i un repertori íntegrament consagrat a les sonates de Bach. Una cita que cal marcar amb vermell al calendari perquè estem davant d'un dels directors que va revolucionar la visió de la música clàssica: tocar amb instruments originals d'època és avui una obvietat, però mig segle enrere era un desafiament a l'ordre establert, i Herreweghe en va ser un dels culpables.

L'altra patum de la Temporada és Jakub Josef Orlinski. El contratenor polonès, que va cantar a la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de París, és l'últim fenomen de la lírica mundial, i el més pròxim a una estrella pop que hi ha ara mateix als escenaris: consumat  i premiadíssim break dancer, influencer i youtuber amb centenars de seguidors, s'ha prodiogat a les revistes de moda però és també, i sobretot, un intèrpret delicadissim amb dos discos al sarró, Beyond i LetsBaRock (Baird, Handel, Karlpwocz i Purcell), amb què el 21 d'abril clausurarà la Temporada al Centre de Congressos.

La nota contestatària la posarà aquesta edició el barceloní Carles Viarnès amb Post, proposta estrictament contemporàni que busca, diu, "establir nous valors estètcis i una sensibilitat alternativa". Ho fa amb el piano de tota la vida, però també amb l'hiperorgue, seqüenciadors, sintetitzadors i theremins. El resultat és una proposta "radical, ausera, fràgil, emotiva i profunda" que arrenca en Gorecki i Arvo Part i conclou en Nils Frahm, Max Richter i Hauschka. Viarnès promet emocions fortes, disruptives i no necessàriament fàcils, i la cita és el 13 de novembre al Comunal.

La dansa també té la seva figura: en aquesta ocasió, el coreògraf madrileny Sergio Bernal, exprimer ballarí del Ballt Nacional d'Espanya que compareix al capdavant de la seva companyia amb un homenatge a l'escultor Rodin a base de flamenc, bolero i ballet clàssic. Serà el 27 de novembre al Centre de Congressos i en la vetllada inaugural de la Temporada. I l'outsider és a tots els efectes El Petit de cal Eril, concessió pop que els directors artístics de la Temporada –Sabata i Oriol Vilella, com l'any passat– han programat des de la convicciò -i la consigna– que al cartell hi ha d'haver propostes per a tots els públics, "per al de tota la vida però també per al més jove i per al qu no ha vingut mai a la Temporada". El cas és que per a propostes com aquesta ja hi ha el Jambo i le temporada de l'Auditori Nacional –quan reobri, i si reobre.

El cert és que aquesta vegada no hi cap l'excusa de la improvsació –l'any passat van haver d'aixecar el cartell en quatre mesos– i que el pressupost s'ha mantingut en uns correctes 200.000 euros –la cinquena part del ClassicAnd, perquè se'n facin un idea– a mitges entre el comú de la capital i MoraBanc, que no ha fallat mai des d e la primera edició. N'hi ha que sempre diran que qualsevol època passada va ser millor. També per a la Temporada. I no serem nosaltres els que direm que no. Però un cartell amb  Herreweghe, Orlinski i els Claret mereix deixar per un dia a casa prejudicis i rancúnies.