Ja poden anar marcant en vermell la data: el d'agost. De fet, el minut: entre les 20.29 i les 20.30 hores. Aquest serà el moment exacte en què serà visible des d'Andorra el pròxim eclipsi total de sol. Un fenomen extraordinari, i, ja es poden desenganyar, una oportunitat única que no es tornarà a repetir, com a mínim des d'aquest racó nostre de Pirineu, fins al 17 de novembre del 2180. Com diu l'enginyer Alan Ward, que el 19 de febrer ens ho explicarà amb pèls i senyals a la Llacuna –cortesia de la SAC–, no és probable que vostè ni jo estiguem aquí aleshores per assistir a l'espectacle. De fet, tampoc és probable que coneguin ningú que hi fos a l'últim eclipsi total que es va poder contemplar des d'aquí, perquè va tenir lloc el 30 d'agost del 1905.  Ja ho veuen: un cada segle, i encara gràcies. I nosaltres hem tingut la santa sort que ens ha tocat la grossa.

Aquesta és la bona notícia. Com sempre, també n'hi ha una de dolenta: que aquí només el podrem veure de forma parcial. El total només serà visible en una estreta franja que s'estén entre Mallorca i Astúries, si ens quedem a la península, i que després s'escapa cap a l'Oest. Però ara no ens posem llepafils. Veurem amb  tota claredat, augura Ward, com la lluna es va menjant un quesito del sol i més tard el tornarà a regurgitar. Recordin que tot això serà extremadament fugaç: en un minut i mig ens ho haurem ventilat i no hi haurà segona oportunitat fins d'aquí a un segle i mig llarg. Ves a saber.

Dues preguntes òbvies. La primera i més important de totes: com s'ha de veure (i com no) un eclipsi de sol? I per dir-ho ràpidament: prohibit mirar directament l'eclipsi, perquè en realitat, adverteix Ward, el que estarem fent és mirar directament el sol i el perill evident és cremar la retina. Atenció: que el sol és tan mal parit que no ens adonem, que ens està cremant la retina, fins que ja és massa tard. I és irreversible. Hi ha encara una manera més temerària de mirar un eclipsi: a través del telescopi. Mai de la vida. Que com s'ha de fer, per observar-lo? Amb els filtres ho-mo-lo-gats, insisteix –ISO 12312– que convé adquirir amb certa antelació perquè a mesura que s'acosti el dia la demanda anirà previsiblement augmentant, o fent manualitats, amb el mètode de la projecció, "molt més segur", insisteix Ward. I aparentment senzill: agafes un full de paper, li fas un forat amb una agulla, l'encares cap al sol, i projectes la llum sobre la paret o sobre un altre paper o cartolina. La resolució no és la mateixa, admet, però és suficient. I jo, la veritat, no m'hi jugaria la retina. L'altra qüestió que cal anar rumiant és des d'on preparar l'observació. Ward ja té triat cert racó de Naturland. Però n'hi ha molts més. De fet, qualsevol lloc excepte el fons de vall. Ell proposa el coll de la Botella i el port d'Envalira. Triïn.

Això, pel que fa a l'eclipsi total de sol, que –per dir-ho ràpidament, es produeix quan el disc de la lluna es col·loca exactament davant del sol, i per això ens el tapa. Perquè segur que ara els ha entrat el cuquet. Doncs sàpiguen que aquest any també toca eclipsi de lluna. De fet, toquen quasi cada any, una altra cosa és que siguin visibles des d'aquí i que tinguin lloc de nit. A nosaltres ens toca el 28 d'agost –serà un estiu astronòmicament intens– i el que passarà aquí és que la Terra desfilarà entre el Sol i la lluna i per això li anirem fent ombra al nostre satèl·lit. A banda de ser molt més freqüents, els eclipsis de lluna són molt més agraïts: els podem observar a ull nu, sense necessitat de prendre precaucions especials, i a més no són un fenomen tan extremadament fugaç com els de sol: el del 28 d'agost començarà cap a les 5 de la matinada, el moment de màxima ocultació de la lluna serà cap a les 6.14, i cap a les 7 s'haurà acabat tot. Hauran de matinar i no és el mateix, però ara pensin quants eclipsis han vist a la vida. Doncs aquest any poden acabar-lo amb dos al caseller.