Estupenda, la tarda de dissabte a Organyà. No pot anar malament una jornada que comença topant-te quasi per casualitat la meva amiga Anna i el seu marit, Pere-Miquel, que avui continuen l’aventura portentosa de La Puça des d’Arsèguel, posant en pràctica de forma heroica la magnífica endreça amb què Juan Ramón Jiménez obria cadascun dels seus llibres: “A la minoría, siempre”. Glòria i honor. I res més minoritari que la poesia. Entre el mig centenar d’autors que van desfilar el cap de setmana per la Fira del Llibre del Pirineu només hi havia una poeta. Una de sola. I era nostra, quina sort que tenim: Mercè Aznar. La periodista Noemí Rodríguez, que exercia de maratoniana –es va embeinar una trentena llarga de presentacions com si res– ho va deixar dit: “Només una de cada deu persones es pot considerar lectora habitual; i d’aquestes deu, només una llegeix poesia”. El vers és avui –i ho ha sigut sempre, no passa res– el que deia JRJ: un producte no ja minoritari, sinó un autèntic miracle. Aznar hi presentava Yuriko, i què volen que els digui. Ho va resumir amb realisme prosaic però clarivident: “La narrativa és com la Coca-Cola, que pot agradar a tothom, començant per mi; la poesia, en canvi, és com el suc de maracujà. Té un públic molt més limitat, sí. Però el té.” Doncs Yuriko és això, i “poesia quirúrgica, fina, elegant”, en paraules de Rodríguez.

Ens hi hem entretingut perquè va ser l’única poeta que va trepitjar Organyà i perquè, què caram, exerceix com a correctora d’aquesta casa. Però per la fira hi van desfilar una colla d’autors andosins –des d’Eva Arasa (L’ànima separada del cos) a Txema Díaz-Torrent (Xarnego), passant per Laura Tomàs (Matermorfosis), Joan Peruga (Sentinella) i Jorge Cebrián (L’estafador que va ser rei)– i la flor i nata dels nostres editors, que –cal dir-ho– s’ho han sabut empescar per ocupar l’espai més privilegiat de la plaça major d’Organyà, al peu de l’escenari principal: potser hi té a veure que el ministeri de Cultura dota des de fa cinc edicions el Mort, qui t’ha mort? de relat negre. L’any passat el va guanyar Marc Cortès, recordin, i aquesta convocatòria ha quedat desert. Segons el jurat –David Gálvez, Ludmilla Lacueva i Roser Porta– la vintena d’originals que concorrien, o bé no complien els requisits mínims de qualitat o bé no s’avenien amb propietat al gènere (negre, òbviament) del premi. I això que hi havia morts. En fi.

Però anem a les estrictes novetats, als títols i autors que amb tota probabilitat sentiran per primera vegada. I començarem per Marinada. El segell de Joan Ramon Marina agafa embranzida i encara la tardor amb mitja dotzena de novetats. Atenció, perquè una d’elles és, per fi, Teoria del ridícul, la prometedora novel·la amb què Nil Forcada es va endur l’últim premi d’assaig de la Nit literària: hi reconstrueix la tortuosa peripècia de Mael Palau, el rival literari que Antoni Morell no va tenir i escriptor portentós però abonat al fracàs i a l’oblit. Al costat de Forcada, que també va desfilar per Organyà amb Tolls, apuntin els noms de dos debutants de casa a qui Marinada dona la primera oportunitat: Miquel Àngel Català, amb Les veus del llac, una aventura juvenil inspirada en la llegenda d’Engolasters, i Carles Acosta, amb Quan torni la llum, finíssima vivisecció, diu l’editor, de les relacions humanes. Marinada completarà la collita del curs amb Filosofia i societat, una crítica de les ideologies que han forjat la civilització occidental, des del Cristianisme al nihilisme, i amb Sonets de tren, el tercer poemari del poeta vallesà Aaron de Balmar.

Una altra novetat absoluta: Gente independiente, del premi Nobel islandès Halltor Laxness, que Trotalibros publicarà aquesta tardor i la novel·la en què, diu Jan Arimany, es va inspirar Juan Rulfo per a Pedro Páramo, una de les novel·les fundacionals del realisme màgic. Una altra novetat absoluta de Trotalibros: Londres, l’exquisit opuscle amb què Virginia Woolf retrata la londonitat, que ve a ser com l’andorranitat que obsessionava Morell, però en british. Amb il·lustracions, atenció, d’Arnau Sánchez. Si volen matar el cuquet, Trotalibros publicarà a l’octubre El comienzo de una era desconocida, la tercera entrega (de sis) de la monumental saga autobiogràfica de Konstantín Paustovski. Dimarts, al Centre de Congressos, Jorge Cebrián amb la seva biografia ficcionada del bon rei Borís, i el 18 de setembre Laura Tomàs a La Trenca amb Matermorfosis.