Editors locals, vocació global

Anem ho prova amb títols que s’escapen del seu hàbitat natural, que és el Pirineu.

La hiperactivitat ha sigut una de les característiques d’Anem des que Oliver Vergés es va posar al capdavant de l’editorial, ara fa tres cursos. Així que no és cap sorpresa que publiqui molt. Però sí que ho és que al catàleg de novetats de la tardor hi predominin títols que s’escapen del seu hàbitat natural, que són uns Pirineus amb epicentre a Andorra. Val que la temporada va arrencar amb la segona edició de La pífia, amb què Greg Coonen s’està situant com un dels narradors més exportables de la nostra narrativa, i que quinze dies enrere Nacho Mayo s’estrenava en català amb Poemes de Sispony. Poeta confinat. Però la resta de novetats del curs  probablement no n’havien sentit a parlar. Per exemple de El cant de l’exèrcit d’Ígor, tot un megaclàssic de la literatura russa –una mena de Mío Cid eslau– que relata la fracassada campanya que el príncep Ígor de Novgorod-Seveskij va emprendre a finals del segle XII contra els pobles nobles de l’estepa. La traducció i l’aparell crític és d’Antonio Contreras, investigador de l’Institut d’Estudis Medievals de la UAB.

Però hi ha més novetats i més pintoresques encara, com ara Paisatges de la utopia, que recull les ponències dels seminaris sobre  el tema del títol que es van programar a la UAB al primer semestre de l’any, amb edició de Joan Carles Cirera, i Com sobreviure a una tesi d’humanitats, a cura d’Òscar Jané, Ricard Torra i Ignasi Fernández, i d’utilitat indubtable... per a doctorands i rodalia.

Sobre els nous interessos d’Anem –que ja s’intuïen en volums com Flamenca, Una tragèdia pintada i Estudis sobre els orígens de la noblesa medieval al nord-est peninsular, per no allargar-ho més– sosté Vergés que “sempre ens hem definit com una editorial pirinenca: fem llibres amb denominació d’origen però no ens podem limitar a parlar només d’aquí”. Afegim-hi també la vocació de l’editor, en aquest cas obertament decantat cap a la historiografia. Però al final, conclou, una editorial viu de vendre llibres: “Hi ha una part òbvia d’interès personal que ens porta a tocar determinats gèneres perquè hi creiem, però al final el mercat t’acaba posant al teu lloc i et dicta què funciona i què no”. Així que mentre el mercat no digui que no, Anem continuarà explorant altres mons editorials: “Al final, hauria de ser igual de factible que una editorial generalista tingues la seu a Andorra com a Barcelona”.

Trotalibros publica l’obra mestra d’Anna Kavan

Fidel a l’heroica vocació de rescatar títols rars, perifèrics o directament marginals Trotalibros hi torna ara amb Hielo, l’obra mestra de l’escriptora anglesa Anna Kavan (Canes, 1901-Londres, 1968), de biografia no direm que tràgica, però gairebé, mal casada (a la força) amb l’amant de la seva mare, que va sobreviure a tres intents de suïcidi, que va veure el fill morir a la II Guerra Mundial, carn de psiquiàtric i heroïnòmana que va tenir esma d’escriure una distopia que preconitza la lluita pel medi ambient i el feminisme i que va merèixer els elogis de Brian Aldiss. Es va publicar el 1967.