Vostès potser no ho recorden perque son molt joves, però ara fa tres lustres vam tenir l’oportunitat de contemplar cara a cara al CAEE una autèntica mòmia egípcia. D’acord, era la mòmia d’un gat, però és que vostès ho volen tot. Va ser a El pas a l’eternitat, en la primera col·laboració del CAEE amb el Museu Egipci de Barcelona. A partit del 29 d’octubre ens arriba la segona, Del néixer al renéixer: vivències a l’Antic Egipte, amb peces que ja s’han exposat a l’Egipci però seleccionades i vestides amb un relat nou de trinca per l’equip que dirigeix Aurora Baena amb l’objetiu d’acostar-nos la vida quotidiana –maternitat, infància, vida domèstica, com es guanyaven les garrofes, com morien– d’aquella gent fascinant. No dels de dalt, sinó dels  humils egipcis del carrer. O de la piràmide. Hi haurà joies, ceràmica, esultura i, atenció, un sarcòfag i una mòmia.

Aquesta és la bona notícia. La dolenta, però és que vostès ho volen tot, és que el sarcòfag ens arribara sense inquilí, i que la mòmia no serà naturalment la d’un faraó, ni tan sols la d’un alt dignatari, un escrivà o un sacerdot, sinó la d’un altre humil mixet, datat al Baix Imperi, posem que entre els segles VII i IV abans de la nostra era, i que molt probablement va ser sacrificat en honor de la dessesa Bastet. Els egipcis d’aquella època eren així. I sí: l’Egipci ha tingut el detall d’enviar-nos un exemplar diferent.

Del néixer al renéixer s’allargarà fins al 21 de febrer del 2026 i li seguirà una exposició d’obra gràfica –Warhol Dalí. Cindy Sherman, Milton H. Greene– per commemorar els 100 anys del naixement de Norma Jeane Mortenson, aka Marilyn Monroe, un dels grans mites eròtics del sege XX. Segurament aixo sona avui molt heteroptriarcal, però ja li donaran la vota per cendre’ns-la com un símbol del protoempoderament femení, no en tinguin cap dubte.

La tercera i última proposta del CAEE per a la temporada vol reivindicar l’art de l’escultura, probablement el més maltractat a les nostres sales. Ho farà amb una col·lecció de mig centenar de peces de grans noms de l’escultura catalana, espanyola i europea del segle XX, des d’Apel·les Fenosa, Pau Gargallo i Marcel Duchamp fins a Jorge Oteiza i Antonio López. Això serà entre el juny l’octubre i abans de repassar la programació de l’Espai Caldes consignem aquí el gran èxit de Albrecht Dürer. Obres mestres del gravat renaixentista, que va tancar diumenge amb rècord de visitants: 7.700, xifra que la catapulta al segon lloc entre les que més interès han generat en els vint anys d’història del CAEE, immediatament després de Star Wars (8.000) i just abans de El pas a l’eternitat (7.500).

I ara sí, l’Espai Caldes, on no s’hi amoïnin que no es repetirà el sainet de La censura és la comissària d’aquesta exposició. Recordin que la portada de Mahoma al Charlie Hebdo se li va fer insuportable a la cònsol Gili, i va decidir que allò no era apte per al públic escaldenc. L’exposició es va tancar un minut abans d’obrir les portes i va batre un rècord que serà difícil de treure-li a la cònsol: 0 visitants. Recordin que la performance ens va costar 35.00 euros, que el Comú va haver de pagar religiosament al Museu de l’Art Prohibit que havia produït l’exposició.

L’Espai Caldes obre divendres amb els artistes convidats a les XIII Jornades Arts del Vidre –Pilar Aldana-Méndez, Jaqueline Noleto, Oriol Marí, Xavier Asensio, Kiara Pelissier, Núria Torrente, Agapurni, Vivian Alarcón i Susanna Martín. Li seguirà al desembre el grafiter francès Christian Guémy, C215, el primer artista urbà que desfila per la sala: hi exposarà una trentena de retrats i vuit plantilles o stencils de gran format, i executarà vuit obres en viu. S’hi quedarà fins a l’abril i li seguirà l’il·lustrador escaldenc Xavi Casals, amb Inhabilitat inevitable, la continuació de la sèrie Nus als terrats que el 2019 va exposar al Museu del Còmic. I al setembre, Dones d’aigua, pintura de Pepa Poch inspirada en la poesia de Pilar Giró, en el que és la primera col·laboració amb el Carmen Thyssen.