Era el que faltava: El Andorrano tindrà versió cinematogràfica. El andorrano, sí, la  (diguem-ne) novel·la en què Joaquín Abad va passar per un túrmix delirant tot el que va trobar sobre la llegenda negra dels passadors des de la revista Reporter. Era el 2018 i ho va petar: tretze edicions en castellà, tres en català i 14.000 exemplars venuts. Això era el 2022. Amb raó deia Abad que amb els drets d'autor de El Andorrano "me compré mi primer Tesla". Amb aquestes xifres, era qüestió de temps que algun productor espavilat hi veiés les possibilitats d'explotar l'invent a la pantalla gran, i el moment ha arribat.

Una productora espanyola "de primera fila" rodarà una adaptació de la novel·la. Els detalls han transcendit amb comptagotes, i l'únic que se'n sap és que serà amb tota probabilitat el curs que ve, però no a les Valls Neutres sinó a les valls navarreses del Roncal i del Baztán. El motiu se'l poden imaginar: el govern de Navarra hi aportarà la reglamentària subvenció, "i els Pirineus navarresos son molt similars als andorrans". És una opinió, és clar. No serà aquesta l'única diferència: l'argument de la novel·la patirà un sensible lífting. Recordin que El Andorrano explica la peripècia d’Antonio Leal, d’ofici pastor, nascut a la localitat d’Abrucena (Almeria), que en plena Guerra Civil apunyala l’alcalde del poble per venjar la violació de la seva neboda –la neboda de Leal, no de l'alcalde– i es veu obligat a fugir. Aterra per casualitat a Andorra, i té la santa sort de ser apadrinat per un tal Dalton, atenció al nom, cèlebre contrabandista i passador que primer l’inicia en l’ofici, després el converteix en el seu gendre i finalment li acaba donant les claus del negoci.

L'expeditiu mètode que utilitzen Dalton, Antonio i els seus sequaços per esquilmar els fugitius, especialment els jueus, consisteix a donar-los una empenteta quan son en cert camí de muntanya, ajudar-los així a caure per la tartera i enterrar-ne els cossos sota la neu després de lligar-los els canells amb filferro per afegir-hi una mica més de dramatisme. És així com faran fortuna i es convertiran en els respectables homes de negocis, banquers i polítics que regeixen els destins de l’Andorra que retrata Abad.

Som ara als anys 80. El pastís es descobreix quan uns excursionistes topen per casualitat a les muntanyes de Canillo les restes de tres individus amb els canells, ja saben, lligats amb filferro. Un empresari israelià, David Schroedel, intueix que allò pot ser una pista per localitzar el rastre dels seus avis, Aaron i Maria, propietaris, visca el tòpic, d’una importantíssima joieria parisenca que havien fugit el 1940 de França i que van desaparèixer sense deixar rastre quan travessaven Andorra. David encarrega a un intrèpid reporter que estiri del fil, que comprovi si es tracta dels seus parents i que localitzi els culpables de la seva desaparició i mort: Lao i els seus col·legues, disculpin l’espòiler.

Es veu que la trama resultava massa crua i sobretot massa masculina per als tendres, innocents espectadors d'avui, i que s'han polit arestes pel senzill mètode d'introduir-hi (amb fòrceps) una història romàntica i, atenció, homosexual. La cosa promet. I l'encarregada de portar tot això a la pantalla gran serà amb tota probabilitat una directora, amb a. Veurem quin és el resultat, i quins son els actors que s'atreveixen a donar vida a aquest despropòsit en forma de novel·la que, recordem-ho, va estrenar un prolífic subgènere que ha tingut digna continuació en La passadora, de la catalana Laia Perearnau, que no només li fa la competència al mestre Abad –tres edicions, 15.000 exemplars venuts– sinó que el supera quant a mistificació històrica.

El més curiós del cas és que El Andorrano va ser la primera entrega d'un filó que Abad ha explotat de forma regular –i que cal suposar que li haurà permès renovar el Tesla. Des d'aleshores, i amb impertorbable regularitat, li han anat seguint Y la luz llegó a Andorra, El virus andorrano, Andorra Connection, La red secreta i, a principis d'any, El lobby gay andorrano. Pensàvem que  ens deixaria descansar un temps, però ens equivocàvem: Abad acaba de publicar una nova entrega d'aquest martiri en forma de llibre. Es titula La jaula andorrana i explota de nou (com a La red secreta) les possibilitats d'Andorra com a refugi d'etarres. La cosa no els acaba de sortir bé i una organització paramilitar es dedica a pelar-los un a un. El deliri amenaça de superar El Andorrano: només els diré que De Juana Chaos, un dels amables assassins en sèrie de la banda basca, es munta un inofensiu cafè llibreria a la plaça Lídia Armengol. Glups.

Com s'ho fa, es demanaran, oi? Preguntin-li a la IA.