El Bacon que no és al Thyssen

La llibreta andorrana del nord-americà conté mig centenar d’esbossos de l’escapada del 1894.

Era una evidència que el regalet que ens ha deparat la nova exposició del Thyssen, aquesta dotzena de reproduccions de la llibreta andorrana de Henry Bacon (Haverhill, Massachusetts, EUA, 1839-el Caire, 1912), ens havia de regalar unes tardes de glòria més. Només calia navegar pels fons de la Smithsonian Institution, que custodia aquest petit tresor, per tafanejar la resta de la llibreta. Inicialment amb esperances més aviat justets perquè Guillermo Cervera, l’artífex de tot plegat i a qui cal adjudicar el mèrit de la descoberta, recordava una vintena de dibuixos andorrans. En realitat, són uns quants més: la llibreta en qüestió conté mig centenar d’apunts, i si tenim en compte que al Thyssen tan sols se n’exposen dotze, és molt el Bacon andorrà que ens faltava per tastar.

La veritat és que no hi ha grans sorpreses i que al Valira hi penja sens dubte el més representatiu del quadern. Però Bacon demostra un especial interès pels andosins amb qui es va topant. Per les persones concretes, que li agrada individualitzar, treure de l’anonimat i plasmar-ne sobre el paper els trets més representatius. No són ni remotament caricatures, sinó que revelen un genuí interès etnològic que es tradueix en un detallisme documental: vestuari, mobiliari, estris de cuina, els ornaments de mules i cavalls. Estem parlant de finals del XIX, la fotografia era encara quasi tecnologia punta i a l’abast tan sols de qui tenia la butxaca plena. I pensin que la primera fotografia d’autor andorrà que coneixem és un autoretrat de Joaquim de Riba Camarlot del 1884, tan sols deu anys abans de la visita de Bacon, i que la sensacional sèrie andorrana de Deverell és també del decenni dels 80. Amb això intentem dir que els esbossos de Bacon tenen un indubtable interès documental.

Al nostre home d’avui li crida l’atenció la vida quotidiana dels seus amfitrions: el diumenge a la taverna, la Missa reglamentària, un bateig, la mestressa que encén vigila el foc de la cuina, els matxos dels traginers, els paquetaires en acció, la matança del porc... Sorprenentment, els pocs paisatges que hi ha són difícils d’identificar, excepte Sant Vicenç d’Enclar (una de les estrelles del Valira). Però no ens posarem ara llepafils, Queda per escatir les dates exactes del viatge andorrà de Bacon, sembla que entre l’abril i el juny del 1894. No sembla que tornés mai més (el 1897 descobreix el Caire i en queda tan fascinat que s’hi quedarà llargues temporades, fins que hi mor el 1912) ni els motius que l’impulsen a apartar-se tant de les rutes habituals a l’època, pensin que la dèria viatgera el va portar a Còrsega, Venècia i Atenes, entre d’altres destinacions clàssiques. Però algú ho deu saber i l’haurem de buscar.