La peculiar fesomia del monument a les Homilies d’Organyà s’havia relacionat amb un viatge hipotètic que Joaquim Viola Sauret, un dels principals promotors de l’obra, hauria fet a la Xina, on hauria quedat impressionat per certa pagoda que volgué reproduir a la sortida de Tresponts. Segurament la cosa no va anar així, però certament, fins a les darreres reformes, aquest petit i curiós edifici tenia un cert aire oriental que desconcertava.

La construcció del monument va sortir d’una iniciativa popular, traslladada a l’Ajuntament d’Organyà l’any 1968. A Organyà estava molt clar que una fita tan important com la redacció de les Homilies, text tingut com a fundacional del català escrit fins fa ben poc, havia de reflectir-se d’alguna manera a la vila de referència. Des del primer moment, hi hagué implicat en el projecte la figura de Joaquim Viola, reconegut polític franquista molt relacionat amb la Seu, d’un perfil regionalista propi d’algunes personalitats afins al règim en aquells moments del franquisme tardà, que era aleshores Procurador a Corts per la província de Lleida. Sembla que aquesta implicació no era del tot desinteressada. En aquells moments, en plena contestació contra el projecte de construir un pantà a Tresponts, contra el qual també aixecava la veu el procurador Viola, calia aprofitar tots els arguments vinculats amb les pèrdues patrimonials que el pantà provocaria i qualsevol celebració de les glòries culturals de la zona era benvinguda per oposar-se a una obra que acabaria traslladant-se a la Baronia de Rialb.

L’Ajuntament d’Organyà va contactar amb l’arquitecte Josep Puig Torné per fer-se càrrec del projecte arquitectònic. Era l’artífex de la nova església del convent de la Punxa de la Seu d’Urgell i, uns anys després, seria el responsable de l’edifici de Govern a Andorra, entre moltes altres realitzacions. Amb la mediació de Joaquim Viola a Madrid, l’Ajuntament va rebre del Ministeri d’Habitatge la meitat del finançament per al monument, que faria la funció d’oficina de turisme. L’altra meitat caldria aconseguir-la a través de la subscripció popular. L’any 1972 es va organitzar una Comissió pro monument per aconseguir recaptar els diners que faltaven.

El projecte va mobilitzar moltes institucions de Catalunya i de més enllà. En nom de la llengua i la cultura catalanes, van participar-hi diputacions provincials, ajuntaments de pobles, viles i ciutats, començant pel de Barcelona, també el Consell General d’Andorra, amb una aportació de 100.000 pessetes, l’Ajuntament de Palma i nombroses entitats privades, com ara la Cooperativa Cadí. Òmnium Cultural, en un exercici de participació en un projecte que havia conjugat esforços des d’un ventall polític estrafolàriament ampli, també hi va participar, junt amb nombrosos particulars.

A Organyà no tots els veïns ho veien igual de clar. Hi va haver certa oposició al fet que l’enjardinament de l’antiga plaça del Portal implicava la pèrdua de places d’aparcament. No obstant això, el projecte tirà endavant i fou solemnement inaugurat per Josep Tarradellas, flamant president de la Generalitat de Catalunya, el 21 de gener de 1979.

Entre les nombroses entitats que van col·laborar en la construcció del monument hi havia el Futbol Club Barcelona, amb la proposta de celebrar un partit benèfic a Organyà per recaptar diners. Finalment, van sorgir una sèrie de dificultats que van impedir la celebració del matx. I és una llàstima, perquè la fotografia de Johan Cruyff suant la samarreta al peu de la muntanya de Santa Fe no hauria tingut preu.