L’onze de setembre del 1911 (i la data no és simbòlica, sinó casual) es va celebrar a la Seu d’Urgell la primera prova ciclista –si més no, documentada–. La va impulsar el bisbe Benlloch, probablement amant de la xerinola com a bon valencià, en el marc de les festes dedicades a Sant Josep de Calassanç. Aprofitant l’estructura del passeig, tan similar a un velòdrom com els que en aquells moments es construïen arreu de Catalunya, es van empescar unes quantes proves: cursa de velocitat, cursa de resistència i –que la imaginació no falti– cursa de lentitud: 150 metres sense posar el peu a terra i guanya l’últim que arriba. És una de les dates, un dels personatges i un dels moments que ha recollit la recerca històrica de Pau Chica, que serveix de substrat a Roda, pedal, pinyó, l’exposició dedicada al ciclisme que es podrà visitar a Sant Domènec fins al 15 d’octubre.
Filar una història del ciclisme a la Seu era tasca per a un malalt de l’esport de les dues rodes, confessa l’historiador, “i si el tema t’agrada, tot es fa molt fàcil”. Més si hi ha “una joia, una font d’informació tan espectacular com l’Arxiu Comarcal”, sumat a totes les hemeroteques en línia, puntualitza. En aquesta capbussada, Chica no s’ha centrat exclusivament en les dues rodes, perquè parlar de ciclisme porta a parlar de política, de societat, d’oci, d’urbanisme. “Per exemple, l’asfaltatge de l’avinguda Salòria es va fer l’any 1968 precisament per l’arribada del Tour”, el primer que passava per la ciutat. L’avinguda i altres carrers de l’Eixample. Cosa de la qual els veïns de més edat es recorden perfectament.
Pel port del Cantó
La millora d’infraestructures viàries per facilitar el pas de la gran prova francesa, però, no es va limitar a la ciutat: també el pas del port del Cantó, precisa Chica, deixaria de ser un camí de terra perquè passessin els esportistes, només que uns anys més tard, el 1974. En canvi, precisament el Trofeu Penya Urgellet, que es va celebrar entre 1952 i 1962. “Entre altres motius, s’acaba pel mal estat del paviment de la ciutat, que feien que la pràctica ciclista fos insegura: per camins de terra no era gens fàcil ciclar, la pràctica es feia insegura”.
La Seu ha estat una ciutat ciclista, com la resta de Catalunya, des dels anys vint. Com el futbol i la boxa, era molt popular. “Això de tenir els ídols en un inici o final d’etapa al teu poble, veure’ls al costat, a tocar”, fa guanyar adeptes, argumenta. “Si preguntaves pel Marià Cañardo, tot i que era d’Olite, tothom el coneixia, era un ídol”. Com un emblema a la Seu esdevindria Josep Botanch. “Corre la Volta a Catalunya, la volta a Espanya, i després es trasllada a la Seu i arrela, la família obre un comerç de bicicletes i que encara continua, encara que ja no sigui de bicis”. Mèrit del Trofeu Penya Urgellet, que durant una dècada aconsegueix atreure a la prova corredors professionals que participen en les grans proves, del Tour al Giro.
El ciclisme traspassava fronteres, és clar. La Volta arribava per primer cop a la Seu el 1927 i creuava cap a Andorra el 1934 (“ho dic de memòria”, adverteix Chica, per si algú detectés un error). “Però el nexe més evident de relació entre Andorra i la Seu és Andreu Claret, que es converteix en una mena d’assessor del Tour de França en carreteres de muntanya”. Un dels culpables que el Tour arribi a Andorra el 1964, “i quan el 1968 la prova baixa fins a la Seu, és Andreu Claret qui els assessora i qui els insisteix, juntament amb el Sindicat d’Iniciativa de la Seu, perquè vinguin”. Igual que el 1974, “quan es va viure una de les etapes més brutals del Tour, si més no a Catalunya: comença a la Seu, fa el port del Cantó, la Bonaigua, el Portillón i fins al Pla d’Adet”.
Pedalar sobre terra
El port del Cantó, dèiem, s’havia d’asfaltar perquè hi passés la prova. Però en realitat les obres no avançaven al ritme necessari perquè els treballs estiguessin acabats aquell juliol del 1974. Només de Sort a Canturri estava fet, però fins a Adrall encara continuava sent de terra. Què fer? “Entre Claret, el Tour i el ministeri espanyol van decidir que passessin igualment: pedalar sobre terra va ser, d’alguna manera, com tornar als orígens del Tour mateix”.