Diari digital d'Andorra Bondia
Camp de conreu de tabac. La planta ha protagonitzat un conflicte històric a les Valls d’Andorra.
Camp de conreu de tabac. La planta ha protagonitzat un conflicte històric a les Valls d’Andorra.

El bisbe i el tabac


Escrit per: 
Redacció / Foto: BonDia
Al bisbe i copríncep Simeó de Guinda li ha arribat el moment de ser reivindicat. Si més no, és la tasca que s’han carregat sobre l’esquena un grup d’historiadors convençuts que és una figura cabdal per a la història, i sobretot la independència, del Principat. Va ser també significatiu i determinant en com s’ha desenvolupat la qüestió del tabac. És el que sostenen els antropòlegs Isabel de la Parte i Albert Moncusí, a qui la Fundació Julià Reig va encomanar un estudi sobre què ha significat aquest cultiu, aquesta indústria, al país. El resultat, Cal Rafeló, l’antiga fàbrica Reig. Una aproximació etnogràfica a la indústria del tabac a Andorra, recentment publicat.  
 
“Nos Dn. Simeón de Guinda y Apeztegui (etc.). Las repetidas instancias y quexas se nos han dado por parte de los ministros de las Magestades católica y christianísima contra los moradores de nuestras Valles de Andorra sobre en ellas haberse introducido de algunos años a esta parte el plantío del tabaco, introduciéndolo en polvo y en hoja en esta provincia de Cataluña y en las fronteras de Francia en gravísimo perjuicio de la Real Renta del tabaco de ambas fronteras, con los continuos contrabandos que se han experimentado (...)”. Així encapçalava el copríncep episcopal l’ordre d’arrencar els cultius per acabar amb el contraban, document conservat a l’Arxiu Episcopal, publicat per Cebrià Baraut i que serveix a De la Parte i Moncusí per recordar aquell episodi.  
 
“Exterminar” els cultius
“Baxo gravíssimas penas prohibimos a todos los naturales de ella el plantío de tabaco para siempre, mandando a nuestros bayles que levantando alguna gente armada exterminasen todos los plantíos de tabaco que hubiese en los pueblos, término y jurisdicción”, decretava el bisbe.  
 
L’ordre d’erradicar el cultiu del tabac del sòl de les Valls va aixecar una rebel·lió entre els andorrans, el 1733. Però no entre tots, recorden els autors de la monografia. “El càstig per contumàcia als andorrans que es van rebel·lar contra l’ordre del copríncep va posar en evidència un conflicte d’interessos entre els habitants de les valls. Aquells que es van posar al costat del bisbe temien els perjudicis que el comerç il·lícit del tabac podia tenir sobre el comerç tradicional.” A l’altra banda, les famílies amb menys recursos, que tenien en  la collita i el marxandatge del tabac una via complementària d’ingressos. 
 
El que va recórrer els anys 1931, quan es va signar l’ordre, fins al 1935, va ser un primer episodi d’un “conflicte que havia d’esdevenir una constant històrica”. Prefigurava també el paper que al llarg del temps han jugat els coprínceps i el Consell de les Valls. I l’episodi repressiu va ser el primer però no l’últim: més tard actuaria de manera similar el bisbe Francisco Fernández de Xátiva, el 1765; Joan Garcia Montenegro ho faria el 1782 i l’any 1790, el bisbe Josep de Boltàs va decretar noves mesures més severes. Amb tot, destaquen els antropòlegs, no van apaivagar una problemàtica que ha solcat la història del país. 
 
D’altra banda, recorden els signants de la monografia, no s’ha de perdre de vista que els manaments signats pels bisbes cercaven un doble objectiu: no només satisfer les exigències de França i Espanya pel que fa al perjudici econòmic que el contraban causava a les seves arques, sinó també reforçar la sobirania del copríncep episcopal a les Valls.
 
bisbe
tabac

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte