El bisbe Simeó, en set claus

Quim Valera i Robert Lizarte llegeixen el Manifest que reivindica l’obra del Copríncep que va salvaguardar la independència andorrana de les pretensions annexionistes de Felip V. Sense ell, diuen, avui seríem l’extrem septentrional de l’Alt Urgell, la 42a comarca catalana o una “entitat territorial singular” a l'estil de la vall d'Aran. 

Si no hagués sigut per Simeó de Guinda i Apeztegui (Espartza, 1660-Sant Julià, 1737) avui seríem l’extrem septentrional de l’Alt Urgell, una entitat territorial singular a l’estil de l’Aran, o la 42a comarca catalana. Ni més, ni menys. Així ho sostenen Quim Valera i Robert Lizarte, que ahir van llegir el Manifest que reivindica la figura del bisbe en el tret de sortida oficial de l’Operació Simeó. De moment s’hi han adherit una trentena llarga d’historiadors i personalitats vinculades al món de la cultura, i en les següents línies desgranen els mèrits del bon bisbe per merèixer aquesta mobilització.

1. N’hi ha per tant?
Simeó és el bisbe que ha tingut més transcendència en la història de l’Andorra moderna, de la mateixa manera que Benlloch marca decisivament la nostra història contemporània. El Consell de la Terra s’havia posat de part de l’arxiduc Carles, el perdedor de la Guerra de Successió espanyola. Amb el Decret de Nova Planta, Felip V hauria pogut  liquidar la sobirania i les institucions andorranes exactament com va fer amb les catalanes. Vam estar a punt de ser fagocitats per la monarquia hispànica. Va ser Simeó qui ho va  impedir. 

2. Per què aposta Andorra?
Era fill de la vall navarresa de Salazar, i l’esperit foral va marcar la seva trajectòria. D’altra banda, salvant el Coprincipat salvava la seva posició i les seves prerrogatives com a Copríncep. Però tot això no serviria de gaire si no hagués tingut un gran ascendent sobre Felip V.

3. El Borbó li fa cas: per què?
Quan el 1700 el futur Felip V va entrar a Espanya ho va fer per Roncesvalles, on Simeó, navarrès, exercia com a canonge. Devien intimar de seguida, perquè el va promocionar al lloc d’abat de la basílica de Sant Isidor de Lleó, i el 30 d’octubre del 1713, a proposta del confessor del rei, el pare Robiet, és nomenat bisbe d’Urgell en substitució de Julián Cano, que oportunament acabava de traspassar. Òbviament, Simeó va saber aprofitar en favor propi, i de rebot d’Andorra, la influència sobre el primer Borbó espanyol.

4. Les grans fites de Simeó
Felip V va centralitzar tot l’ensenyament mitjà i superior a Cervera, i no li va tremolar la mà per tancar tots els estudis catalans. Tots, excepte el col·legi dels jesuïtes de la Seu. Simeó va al·legar “pobresa” i “llunyania” per fer valer l’excepció urgellenca. I va colar. La qüestió és que, per als paràmetres de l’època, la Seu no estava més lluny i era més pobra que Solsona. A més, el 1722 va fer venir la Companyia de Maria, les Monges, clau per a l’educació de successives generacions de nenes i noies de l’Alt Urgell i d’Andorra fins al 1999. El 1728 va fer traduir al català el Breu compendi de la doctrina cristiana, que va estar en ús fins al 1912.

5. Geni i figura.
El 3 de febrer del 1715 ordena taxativament al Consell de la Terra que no obeeixi les ordres dels sotsdelegats de l’intendent general de Catalunya: “Os mandamos que no obedescáis orden alguna que no sea expedida por el rey chsristianissimo [el rei de França] y por nos, que somos consoberanos de estos dihocs Valles de Andorra”.

6. Per què és un gran desconegut?
És un dels misteris que cal escatir. Hi pot haver influït un cert laïcisme mal entès, que ha tendit a minimitzar els mèrits dels personatges eclesiàstics. A veure qui és capaç de citar de memòria tres bisbes dels segles XVIII i XIX. Però això no explica que els manuals escolars no li dediquin ni una sola línia i que un estudiant andorrà pugui acabar el batxillerat sense haver sentit parlar del bisbe Simeó.

7. I ara, què?
El que pretenem és restituir Simeó de Guinda en la memòria col·lectiva. Com? Organitzarem amb la SAC unes jornades per aprofundir en la seva biografia –els anys de formació i l’exercici de càrrecs eclesiàstics abans de prendre possessió de la mitra– demanarem a Educació que inclogui una referència al seu pontificat als llibres de text, promourem que es posi el seu nom a carrers, places i vies urbanes, i que la seva tomba, a la cripta de la catedral de Santa Maria, deixi constància de la seva obra com a bisbe i com a Copríncep.