Diari digital d'Andorra Bondia
Reconstrucció de l’hàbitat de la Feixa del Moro, vist des de la façana posterior: feia 6,2 metres de llarg per 3,6 d’amplada, i un dels laterals es recolzava sobre el pendent de la muntanya: els arqueòlegs l’han datat entre meitat del Vi principis del IV mil·lenni abans de Crist.
Reconstrucció de l’hàbitat de la Feixa del Moro, vist des de la façana posterior: feia 6,2 metres de llarg per 3,6 d’amplada, i un dels laterals es recolzava sobre el pendent de la muntanya: els arqueòlegs l’han datat entre meitat del Vi principis del IV mil·lenni abans de Crist.

El ‘boom’ immobiliari va començar aquí


Escrit per: 
A. L. / Il·lustració: Noemí Casado

‘Les Valls d’Andorra durant el Neolític’ inclou la interpretació de la cabana de la Feixa del Moro, datada al IV mil·lenni abans de Crist.

Aquí va començar tot: amb la primera casa –o hàbitat, com en prefereixen dir els arqueòlegs– que es va construir en terra andorrana. Va ser a Sant Julià, ni més ni menys, en algun moment entre la meitat del V mil·lenni abans de Crist i principis del IV –aproximadament– i en qualsevol cas abans que els protolauredians neolítics enterressin tres dels seus difunts a les cistes del jaciment de la Feixa del Moro, posem que cap al 3700 abans de Crist, que als anys 80 es van excavar en aquest mateix espai.

Els arqueòlegs sostenen que per excavar els enterraments –unes caixes construïdes amb pedra– els nostres rebesavis van haver de netejar primer les restes de l’assentament precedent: de l’estupenda cabana d’aquí al costat, vaja, un dels ganxos de Les Valls d’Andorra durant el Neolític, la monografia més completa sobre aquest període coordinada per Gerard Remolins i Juan F. Gibaja que es va presentar ahir al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Òbviament, els andosins de fa cinc o sis mil·lennis no dormien al ras, sinó aixoplucs naturals o construïts per ells mateixos. Però aquest de la Feixa del Moro és el més antic que s’ha reconstruït a partir de les restes que es van exhumar al jaciment: l’aquarel·la la firma l’artista Noemí Casado, a partir de la interpretació que en fa l’arqueòloga Elena García, que l’ha inclòs a l’article Estudi del material en terra documentat al jaciment de la Feixa del Moro: proposta de restitució de la planta de l’assentament.

L’estructura, diu García, devia fer uns 6,2 metres de llarg per 3,6 d’amplada, i tenia forma més aviat ovalada o “el·lipsoidal”: 17,5 metres quadrats de superfície. Un micropís neolític. Un dels laterals es recolzava sobre el pendent de la muntanya, i sobre un basament de pedra seca, els murs es completaven amb una estrcutura de branquillons recoberts de fang cuit. L’arqueòloga, que ha participat en la reconstrucció de les cabanes neolítiques de la Draga de Banyoles i al Parc Arqueològic Mines de Gavà, ha optat en la il·lustració per una coberta a dos vessants, hipòtesi que planteja una dificultat: una coberta així hauria necessitat, diu, puntals al centre de l’estructura per sostenir el pes de la teulada... i resulta que a la Feixa del Moro no se n’han documentat. Una explicació podria ser que aquests puntals estaven situats precisament –quina casualitat!– al lloc on posteriorment es van construir les cistes, i és per això que no n’hauria quedat rastre. Però també admet que podria ser una coberta d’un sol vessant.

I com ho sap, tot això? Doncs és la interpretació que en fa a partir del material que s’hi va exhumar als anys 80, i que des del primer moment es van interpretar com a “evidències d’hàbitat domèstic”. Per concretar: els forats de quatre pals que sostenien l’estructura; dues cubetes de combustió, un mur de pedra seca i 22 fragments d’argila amb marques de brancatge –les branques van quedar impreses al fang cuit!– que Garcia interpreta que corresponen al revestiment vegetal dels murs. Tot plegat constituïa, diu, un “habitatge-taller”, amb dues “estructures de combustió” situades a l’exterior del recinte i dedicades a la cocció de cereals i aliments.

La primera casa andosina oculta també un secret qui sap si tràgic: repartides pel jaciment van aparèixer restes de carbons que semblen indicar que en algun moment s’hi va declarar un incendi que va arrasar la cabana. És sensacional o no? Els detalls, a Les Valls d’Andorra durant el Neolític.

Andorra
Sant Julià
Feixa del Moro
Remolins
Casado
Elena García
neolñitic
Número de vots: 21
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic