L’ambaixada francesa s’afegeix al cicle canillenc, que tindrà Lluís Claret com a cap de cartell.

Que existeixi un artefacte com Cambra Romànica és un miracle dels grossos, i més entre nosaltres. Que vagi ja per la 7a edició, després d’haver sobreviscut a la Covid, entra dintre del paranormal. I que molt probablement recaigui sobre el cicle l’enorme responsabilitat de mantenir viva la flama de la música clàssica entre nosaltres és el seu inesperat destí, vista la incerta deriva tant de la Temporada de la capital com de l’Ordino Clàssics. Qui ho havia de dir! Doncs aquesta és la pura realitat, i potser caldria demanar-se per què Cambra Romànica, amb tota la seva humilitat i un pressupost gairebé de butxaca (20.000 euros anuals, inclòs el concurs), continua endavant amb estupenda salut, i els altres dos festivals, autèntics transatlàntics, fa anys que naveguen sense rumb fix, amb més inèrcia que entusiasme. 

El cas és que el Cambra Romànica recupera aquesta 7a edició la vocació primigènia de portar la música de cambra a escenaris poc habituals –per no dir gens– al nostre país: a banda de Sant Serni i de Meritxell, que es consolida com a plaça musical, aquesta tardor torna a Sant Pere del Tarter i a Sant Bartomeu de Soldeu, com abans de la pandèmia. I atenció al tall, perquè entre la programació destaca amb llum pròpia la presència del Cosmos Quartet, que compareixerà a Canillo amb el violoncel·lista Lluís Claret i dues de les grans obres del repertori de cambra: el Quartet núm 1 de Brahms, i el Quintet de Schubert, probablement la fita màxima del gènere. El concert estava previst per a la temporada passada, però ho van impedir les restriccions sanitàries que encara cuejaven. Ara l’organització l’ha recuperat amb molt bon criteri, i l’única pega que se li pot posar és que el mateix Lluís Claret desfilarà un mes abans per l’Ordino Clàssics. Però més que una pega, escoltar el violoncel·lista dues vegades en dos mesos és un raríssim privilegi, una confabulació astral que caldria celebrar perquè difícilment es repetirà.

L’altra cita monumental del Cambra Romànica és la que proposa l’Ensemble Baroque de Toulouse, en el que és la primera col·laboració de l’ambaixada francesa amb el cicle. Segur que no serà l’última. L’Ensemble és una de les formacions franceses de referència pel que fa a música antiga, i consagrarà íntegrament la vetllada del 12 de novembre a Vivaldi, amb una selecció d’àries i d’òperes i l’Stabat Mater, fita màxima del repertori sacre de l’italià. Dirigirà el mestre Michel Brun, fundador de l’Ensemble. Atenció als instruments, perquè són d’època: música antiga interpretada amb instruments antics. No passa cada dia, això.

El programa el completa una altra proposta de gran format, aquesta a càrrec de l’ONCA en format de cambra, dirigida per a l’ocasió per la catalana Marta Cardona, concertino de la Simfònica del Vallès i un programa centrat en compositors de finals del XIX i principis del XX. La dosi local lírica la posaran la soprano Caroline de Maheiu i el baríton Stéphane de Mahieu, amb el mestre Nicolas Licciari al piano, i els dos guanyadors ex aequo del concurs Cambra Romànica, un quintet de vent (Boréas Ensemble) i un de  metall (Kambrass Quintet).
I dues notes finals: torna la xocolata amb coca a final de cada concert, i caldrà per primera vegada pagar entrada: 15 euros.