Va ser un matí de novembre del 2017. Era la tercera campanya d’Eudald Guillamet a la cova de Kapova –o de Shulgan Tash– al sud del Baixkortostan, als remots Urals que separen la Rússia europea de l’asiàtica. La feina era aparentment rutinària, si és que pot dir-se’n rutinari, de netejar i restaurar la monumental col·lecció de pintures rupestres descobertes a mitjan anys 50 en aquest jaciment paleolític. Al panell en qüestió, de forma trapezoidal i d’una superfície aproximada de 8 metres quadrats, en una de les tres grans sales o santuaris rupestres on s’arriba després de recórrer un passadís de més de 400 metres de llarg, ja s’hi havien documentat als anys 80 dos cavalls, i en un extrem s’havien conservat els traços del que semblava un altre èquid ocult sota la reglamentària capa de calcita. La feina de Guillamet era eliminar aquella capa i comprovar el que hi havia a sota: “Eren potes, sí, però ningú es podia imaginar que no fossin d’un cavall, sinó d’un camell prehistòric. Però les gepes no deixaven lloc al dubte, i menys quan a la següent prospecció ja va aparèixer el cap: ens havíem topat un camell bactrià, la joia de la corona d’un jaciment que ja era magnífic, però que amb el camell passava a ser únic.”

Un unnicum, vaja, perquè no té parangó en els annals de l’art rupestre: hi havia constància de mamuts, bisons, lleons, hienes, rinoceronts i naturalment cavalls, però enlloc més s’ha documentat un camell sortit del pinzell d’un artista del paleolític. N’hi ha un de possible en una cova de Mongòlia, i traços d’un altre en una gruta de Txeliàbinsk, a uns 200 quilòmetres de Kapova, “però són dubtosos, i en cap cas són ni tan nítids ni tan definits com el nostre”.

Doncs el camell i els altres dos centenars de pintures rupestres del complex paleolític de Kapova formen part des de dissabte del patrimoni cultural de la humanitat, segons va acordar la sessió plenària reunida des del 6 de juliol a París. El camell és la cirereta del pastís, i a més d’un jaciment riquíssim en art parietal, la Unesco també ha volgut distingir d’una banda la neteja de la cova, brutíssima i plena de grafitis, la restauració de les pintures i el museu adjacent a Shulghan Tash que va obrir el juny del 2022 amb la còpia exacta de tres panys de paret de la galeria principal, inclòs naturalment el del camell, replicats al taller d’Alain Dalis, eminència que ja es va encarregar de les rèpliques de les pintures rupestres de Chauvet i de Cosquer.

Recordin que, en el cas del camell, la prova de l’urani-tori ha permès datar-la fa aproximadament 14.500 anys. Aquesta discussió sembla tancada. També està fora de dubte, insisteix Guillamet, la perícia del nostre artista paleolític, que treballava, diu amb una “evident intenció estètica” i que dominava l’ofici com ho demostra el fet que utilitzés quatre tècniques diferents: pinzell, tampó, polvoritzador i barretes de guix: “Sabien el que es feien i amb dos traços et feien un mamut. Eren molt més espavilats del que creiem”.

Però si aquests extrems els tenim clars, no en sabem res en canvi sobre la intenció que els va fer endinsa-r-se fins a les profunditats d’aquella cova per deixar-hi constància de la fauna amb què convivien: la hipòtesi convencional que es tractava d’una mena de cerimònia per propiciar la caça sembla descartada des del moment que animals com lleons, hienes i rinoceronts no eren objecte de cacera; les noves tendències antropològiques apunten que les pintures rupestres responen a una mena de ritual xamànic que incloïa experiències extrasensorials que l’artista plasmava després sobre la pedra. Què n’opina Guillamet? “M’hi he passat moltes hores, allà dintre, i no en tinc ni idea dels motius que van moure aquells homes a pintar allò i a pintar-ho allà. És que ni idea. Potser, només potser, sentien alguna mena de devoció pels animals que representaven, per les qualitats que els atribuïen. Però és pura especulació”.

En qualsevol cas, l’ingrés de la cova de Shulgan Tash a la llista del patrimoni de la humanitat suposa per a Guillamet la culminació d’una fecunda carrera internacional de la mateixa manera, diu, que la remodelació en curs de Casa de la Vall ho serà en l’àmbit domèstic. Però no s’ha donat ni temps per celebrar-ho: acaba de concloure la campanya de conservació a la Roureda de la Margineda, supervisa la restauració del retaule de la Cortinada i dilluns comença la de les pintures paleolitíques de la cova de Cullalvera, a Cantàbria.