Diari digital d'Andorra Bondia
La rèplica del camell serà l’atracció principal del nou museu de les coves de Shulgan Tash.
La rèplica del camell serà l’atracció principal del nou museu de les coves de Shulgan Tash.
La rèplica compartirà la sala principal amb les altres rèpliques del jaciment: es van fabricar a Montignac i per arribar als Urals van recórrer 5.000 quilòmetres per carretera.
La rèplica compartirà la sala principal amb les altres rèpliques del jaciment: es van fabricar a Montignac i per arribar als Urals van recórrer 5.000 quilòmetres per carretera.

El camell de Kapova ja té bessó


Escrit per: 
A. L. / Fotos: J. G.

La invasió russa a Ucraïna no els va agafar pels pèls. A finals de febrer el restaurador Eudald Guillamet acabava de muntar al flamant museu de la cova de Kapova, a la remota regió de Baixkíria, als Urals, el trencaclosques amb les rèpliques de les singularíssimes pintures rupestres amb què ell i el seu equip es van topar el 2017: un conjunt de joies del paleolític superior, posem que fa uns 15.000 anys, entre les quals brilla amb llum pròpia una autèntica raresa, un camell sense parangó als annals de l’art rupestre que en plens Urals fa exactament el mateix efecte que un pop en un garatge.

Un descobriment tan extraordinari que de seguida va rebre l’encàrrec d’elaborar-ne una còpia perfecta que a la vegada que protegiria l’original s’hauria de convertir en la peça estrella del nou museu de les coves de Shulgan Tash que s’inaugura –i per això en parlem avui i aquí– el pròxim 6 de juny.

El mateix Guillament i altres vuit restauradors van estar treballant durant tot l’any passat en la rèplica al taller d’Alain Dalis a Montignac, d’on han sortit còpies de les pintures rupestres de Chauvert i de Cosquer. I acabada la feina, a mitjans de febrer van embarcar les dotze peces que conformen els tres panells replicats, els van entaforar en un tràiler i els van empaquetar cap als Urals. Onze dies i 5.000 quilòmetres després van arribar al destí. La feina va ser aleshores de Guillament i companyia, que van necessitar deu dies més per muntar el trencaclosques. Tic, tac, tic, tac, perquè havien començat a sonar els tambors de guerra. I com diu Guillament, els va anar d’un pèl: l’última pedra la van posar (literalment) hores abans que comencés l’“operació especial” de Putin, el 24 de febrer. La invasió russa d’Ucraïna. Van tenir el temps just de recollir les maletes i pujar a l’avió, tot i que –diu l’arqueòleg– “la guerra queda molt lluny dels Urals”.

És clar que no les tenien totes, especialment a l’anada, que calia fer en tràiler i per carretera. Per si de cas esclatava la guerra abans d’hora es van preveure itineraris alternatius per entrar a Rússia des de Turquia i Geòrgia, just a l’altra punta d’Europa. Al final n’hi va haver prou amb el pla original, que esquivava per motius obvis Ucraïna però que passava, atenció, per Bielorússia.

Però tot això és soroll. El que de veritat importa són les pintures rupestres de Kapova. Especialment, el camell, amb les seves dues gepes, que un pintor anònim hi va pintar fa uns 14.500 anys, tot i que la datació encara no és pacífica. Tampoc ho és la intenció que va moure aquell artista de les cavernes: potser una mena de cerimònia per propiciar la caça... Però, qui caça camells als Urals? Potser un ritual xamànic que incloïa experiències extrasensorials i que acabava amb l’artista plasmant les seves percepcions als murs de la cova? L’únic que està clar és que fa 14.500 anys no hi havia camells, en uns quants milers de quilòmetres al voltant de Kapova, i que l’artista pintava d’oïdes, potser de memòria, qui sap si a partir del record del que havia vist en algun viatge anterior.

Però tornem al nou museu, un equipament d’última generació que segons Guillamet s’ha inspirat en instal·lacions similars de primera fila mundial, des d’Altamira a Tailhac: “Els estàndards són aquests, res a veure amb la museologia soviètica o la russa. Una altra cosa és el contingut: el conjunt de Kapova està al Top 5 mundial, però no s’hi pot comprar per la quantitat de material que s’hi ha recuperat”.

Les rèpliques que ara s’estrenaran són tres plafons que reprodueixen el camell i la fauna que l’acompanya –cavalls, mamuts, bisons i altres bestioles– i van ser construïdes sobre un suport de resina i fibra de vidre a partir de fotografies en alta definició que s’hi projectaven i que conserven els detalls materials –textura, consistència, porositat, arestes– i diguem-ne artístics: s’hi distingeix fins i tot el pèl del camell, diu Guillamet.

De Montignac van sortir desmuntats en dotze peces que van haver de ser reconstruïdes a l’arribada, amb mínims retocs a les juntures, “més que res per treure-hi la pols”. El resultat és espectacular, assegura. Nosaltres no ho posarem en dubte. Si volen comprovar, ja ho saben: a Kopova, als Urals, a partir del 6 de juny.

Andorra
Cultura
arqueologia
museu
cova
camell Kapova
Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic