Diari digital d'Andorra Bondia
Canals és actriu de la companyia Andandarà i ànima de l’escola Entreacte: una històrica del nostre teatre.
Canals és actriu de la companyia Andandarà i ànima de l’escola Entreacte: una històrica del nostre teatre.

El càsting de la discòrdia


Escrit per: 
A. L. / Foto: BonDia

Mercè Canals encén la polèmica pel mètode de selecció de les actrius de ‘Quatre dones i el sol’, el muntatge 'gran' de l'Escena Nacional.

La guspira va saltar ahir pel procés de selecció de Quatre dones i el sol, el muntatge de mitjà format de l’Escena Nacional per a aquest curs que dirigirà Roger Casamajor i per al qual ja s’han confirmat els noms de Jèssica Casal, Irina Robles i Núria Montes. El director artístic de l’ENA, Alfons Casal, havia dit dilluns que les actrius van sortir del reglamentari càsting. Potser sí, però era la primera notícia que molts, i no només els profans, tenien tant de l’obra com del càsting, i així ho va manifestar l’actriu Mercè Canals: “Potser el van convocar i no me’n vaig assabentar”, s’estranyava ahir Canals, actriu d’Andandarà i professora de l’escola Entreacte.

La resposta la va donar immediatament Casal, amb l’argument que es van tenir en compte els “perfils, edats i requeriments que es demamanaven i les actrius que va voler provar la direcció”. És a dir, Casamajor. Per Casal, es tracta d’un procediment habitual quan es busquen “perfils determinats”. “No solen ser públics i es contacta directament les actrius que compleixen els requisits o que interessen al director. Ni és inhabitual ni és il·lícit”.

Òbviament, no n’hi va haver prou per convèncer Canals: “Que siguin sincers i honestos: si el director volia aquestes actrius, haver-ho dit obertament. En aquest cas, ho hauria entès i de fet probablement no hauria obert la boca. Però que no menteixin, que no diguin que han fet un càsting.” No es tracta, en qualsevol cas, d’una crítica o un desencontre puntual amb el rumb de l’ENA. Al contrari. Canals va aprofitar per sincerar-se i fer públiques les moltes suspicàcies que històricament li ha suscitat una aventura en què, diu, “ni hi crec ni hi creuré”. Per què? “En primer lloc, perquè encara no m’han sabut explicar quin n’és el sentit, i mira que saben com penso i ho he demanat”.

El cert és que oficialment la funció de l’ENA consisteix a fomentar la creació i la producció escènica nacional i “establir ponts” fronteres enllà, a través de dos muntatges anuals, un de mitja format (Quatre dones i el sol, precisament) decidit per la direcció, i un altre de petit format que s’escollirà entre les propostes que es facin arribar, així com de la Jove Companyia, que l’estiu que ve aixecarà un nou espectacle de creació. Però Canals no ho veu clar: “Durant el confinament ens vam reunir no sé quantes vegades per dir-nos i repetir-nos que havíem de treballar tots junts, etcètera. A l’hora de la veritat, en què s’ha traduït, tot això? Treballarem  tots o seran quatre els que se’n beneficiaran?” No n’hi ha prou, opina, amb les engrunes del cicle La cultura no s’atura, això són “feinetes” per “tenir-os contents. Al final, el que tots volem és participar en una producció gran”.

Li sorprèn també certa endogàmia, el fet cert que dues de les antiges directores de l’ENA, Irina Robles i Ester Nadal, estiguin involucrades en dos dels projectes en curs (tres, perquè Robles continua com a directora de la Jove Companyia) i critica obertament que en l’edició passada bona part de l’esforç pressupostari se n’anés en la coproducció de Prostitución: “Calia que els paguéssim el muntatge a uns senyors de Madrid? Amb els nostres diners? I que tot el que hi aportem sigui l’ajudant de direcció? I els que estem cada dia al peu del canó?” Contraposa com a exemple les dificultats amb què Andandarà es va topar per aconseguir un ajut quan a l’agost van portar Garses al Festival de teatre amateur de Girona: “Al final ens van cedir la furgoneta i  van aportar 500 euros per cobrir el desplaçament. Dos dies, tot l’equip, actrius i tècnics. De què em queixo? Precisamernt d’això: uns tant, i altres tan poc.”

Andorra
Escena Nacional
teatre
Casal
canals
Casamajor
Vega
càsting
discòrdia
Comentaris: 1

Comentaris

Cal ser fort i no decaure i mentrestant tingem un periòdic per exposar quelcom: no decaigue-ho. Anims. Salut.

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Envian'ns un correu electrònic