Si fa dies que no han trepitjat Casa de la Vall, no busquin més excuses: el cicle de la Passió al saló dels Passos Perduts torna a lluir, no direm com a principis del segle XVII, quan el van enllestir el pintor Miquel Orcau i el mestre Çanou, peró sí que com mai l'havien vist. Com a mínim, la nostra generació i les dues anteriors. Sindicatura va aprofitar la intervenció integral a Casa de la Vall per restaurar-ne les set escenes, i després d'un any de feina, la restauradora Mireia Garcia en presentava ahir el resultat juntament amb Eudald Guillamet, coordinador de la intervenció. No es tractava, insisteixen, de recuperar els frescos originals, sinó de corregir i completar en la mesura del possible les restauracions anteriors. Assenyaladament, la que el 1957 hi va practicar Rafael Benet. També, de sorgir els frescos, que històricament, i fins dos anys abans, havien penjat sempre a la veïna habitació del bisbe –aleshores seu del Sindicat d'Iniciativa, i que anteriorment havia servit d'aula– i que van ser arrencats del mur i traslladats als Passos Perduts. El 1962 es van muntar sobre un rudimentari bastidor de fusta, que el 1990 es va canviar per l'actual de fibra de vidre i resina.

L'objectiu, diu Guillamet, era "posar ordre, endreçar, dotar el conjunt d'una coherència estètica que en faciliti la interpretació i que en reforci la unitat, que no semblin set grans murals posats un al costat de l'altre". Perquè és el que són: un cicle unitari que explica la Passió mort de Crist en set escenes: l'Oració a Getsemaní, el Prendiment, la Flagel·lació, la Coronació, la Caiguda del Calvari, la Crucifixió i el Descendiment. Els sis primers sortits de la mà d'Orcau, i l'últim, del mestre Çanou –el pintor, per cert, del baldaquí de Sant Bartomeu (1606). La intervenció de la restauradora, amb 25 anys d'ofici al sarró, s'ha concentrat a corregir les pèrdues de la policromia, que generaven, diu, una distorsió visual i n'impedien la correcta lectura. És a dir, a recuperar el color que s'havia perdut pel pas dels anys, els trasllats i les agressions externes –recordin que l'habitació del bisbe va funcionar com a escola. També s'ha retirat el vernís de la restauració del 1956 i s'ha  intentat unificar els talls que s'hi van practicar quan es van arrencar de l'emplaçament original i es van haver de dividir per traslladar-los als Passos Perduts.

Queden alguns detalls per polir, sobretot a la Caiguda del Calvari, però la intervenció acaba just a temps per a la Passió de Bach que dissabte i diumenge hi cantaran la mezzo Alejandra Acuña i el contratenor Albert Guiñón.