Segur que recorden aquella portentosa campanya de màrqueting que consistia, més o menys, a regalar-te un Porsche, posem que un Carrera, si prèviament adquiries un humil bolígraf... per uns 150.000 mòdics euros. Doncs l’Open House d’ahir a la 10a planta de la torre Zenit, cortesia de CISA i de Windsor & Meyers, proposava un joc similar: t’enduies de franc un fabulós àtic de 140 metres quadrats, tres habitacions, dos banys i dues terrasses amb vistes úniques sobre la vall central, i l’únic que havies de fer era comprar un acrílic de Moi Sara Bagot, l’artista tolosana que ho està petant amb les seves arquitectures minimalistes a mig camí entre Labanda, Chirico i el New Yorker. La trampa, si es pot dir així, és que el preu mínim d’una tela era d’1,7 milions d’euros, cursiosament el preu de mercat de l’àtic en qüestió, però ja saben que el mercat de l’art últimament ha inflacionat molt.

En fi, com es poden imaginar, havia de fer la gràcia però la cosa no anava ben bé així, i en realitat els acrílics de Moi Sara Bagot no passen dels 3.000 eurets. Però era una Open House, això sí, primícia absoluta en aquest racó nostre de món però un concepte que arrasa, es veu, al mercat immobiliari dels EUA i que consisteix a convidar amics, coneguts i saludats –també clients– perquè visitin de forma distesa, amb una copeta de cava i petant tranquil·lament la xerrada un àtic de somni a la zona ara mateix més in (i polèmica, però aquesta és una altra història) d’Escaldes, que és com dir del país.

L’objectiu no és necessàriament vendre el lot –ahir es van congregar a la torre Zenit un centenar de persones, i n’hi hauria cabut el doble sense gaires problemes: imaginin què hauria passat si tan sols un de cada deu hagués dit: “Compro, compro”– sinó participar en una proposta inèdita i qui sap si única –potser no tenim mai més ocasió de trepitjar un àtic com aquest– i fer-ho a més amb coartada artística. El meu amic Pancho fa un parell d’anys que fa una cosa similar amb la galeria que té oberta al seu xalet d’Anyós. Però tornem a la torre Zenit. Que fos Moi Sara Bagot no és casualitat: d’entrada, perquè des dels 15 anys i fins com qui diu fa quatre dies s’ha guanyat les garrofes al sector immobiliari. Però sobretot perquè la seva obra encaixa com un guant en aquesta arquitectura amb un peu al minimalisme zen i un altre al món del disseny més cool. Les seves vistes s’inspiren quasi sempre en un edifici d’autor –el museu Yves Saint Laurent de Marràqueix, la casa Neuendorf de Mallorca, la vil·la Medici de Roma– que ella tuneja amb peces icòniques de dissenyadors top, una làmpada de Flos, una butaca de Joe Colombo, el sofà Togo de Ligne Roset, el gosset de Brian Donnelly, aka Kaws, la cadira Big Mama de Gaetano Pesce i, és clar, un elefantet de Charles & Ray Eames. Tot pelet gafaplasta, ja ho veuen, però d’una elegància indiscutible i que et permet viure en un món de disseny ni que sigui per delegació.

El moment culminant de l’Open House, en fi, va ser la performance que la ballarina Emma Riba es va marcar sobre una catifa dissenyada per l’artista (Les haut murs, Moi Sara Bagot titula estupendament) a la terrassa principal. Feia fresqueta, pensin que és la planta 10, però amb una mica d’imaginació podies sentir-te per un moment com Piqué. O si són vostès més cinèfils, com James Cagney a Al rojo vivo: “Lo conseguí, mamá: ¡Estoy en la cima del mundo!”