El cine en català arrasa. Com a mínim des que a l’abril el ministeri de Cultura i Illa Carlemany van engegar el nou programa per fomentar l’assistència a les pel·lícules que s’emeten VO catalana, doblades o subtitulades a la llengua oficial. El ganxo, recordin, consisteix a subvencionar directament les entrades, que des d’ara es poden adquirir a taquilla al preu únic de 4 euros, sigui dia laborable o festiu. L’espectador ha beneït el nou sistema, fins al punt que en tan sols dos mesos, entre el 5 d’abril i el 21 de maig, s’han venut 2.250 entrades de les dues pel·lícules que s’han estrenat en català, Super Mario Bros i Un cel de plom.
La xifra s’ha de posar en context per entendre l’èxit de la iniciativa: durant tot el curs passat es van repartir 2.050 invitacions per a les dotze pel·lícules en la llengua oficial que preveia el programa aleshores vigent. Tan sols se’n van utilitzar tres de cada vuit. I això que s’oferien de forma gratuïta. És clar que el sistema era pelet rocambolesc: calia enviar un SMS o retirar l’entrada als centres d’autoaprenentatge. Però no funcionava, això era evident, i al ministeri li va costar tretze anys, tretze, corregir-ho. Ara sí que sembla haver encertat amb la tecla correcta. És clar que tan sols portem dos mesos i dues pel·lícules. Però des de Política Lingüística ho tenen clar: “Aquestes dades demostren l’èxit de la iniciativa, ja que l’objectiu del nou conveni és facilitar l’accés a l’oferta cultural en la nostra llengua, i s’ha aconseguit. Aquestes xifres demostren, a més, que el cine en català té una gran audiència potencial, tenint en compte que les sessions del títol més comercial, Super Mario Bros, es projecten en franges horàries que no són l’hora punta”.
Segons el nou conveni, el ministeri destinarà cada any una partida de 30.000 euros a subvencionar el cine en català, de manera que, com ja s’ha dit, l’entrada a taquilla li surti a l’espectador per 4 euros. La diferència amb el preu de mercat la cobreix la subvenció. De moment, l’acord preveu una estrena mensual, dotze l’any. Però si la partida s’esgota, Cultura ja ha advertit que buscarà altres vies per seguir finançant el cine en català: “esperem que sigui així. En aquets cas el que voldríem és morir d’èxit”.