Una agent de circulació atura l’actuació espontània de set artistes del Soleil a la plaça de l’antiga STA.

Es diu Dereck, és nord-americà i resideix des de fa uns mesos entre nosaltres. Així que no té memòria històrica de fet similars que s’han anat prodigant els últims anys. I és precisament per això que ahir al migdia es va quedar de pedra: passejava Meritxell amunt i a l’altura de l’antiga plaça de l’STA es va topar set xavals que havien plantat el bafle a mig de la plaça i s’havien posat a improvisar acrobàcies al mig de la via pública. Així, perquè sí, per alegrar una mica la vida als vianants que desfilaven en aquella hora i sota el sol saharià que feia ahir pel centre neuràlgic de la capital. Perquè sí vol dir sense cap barret a la vista que pogués indicar que demaven xavalla per pagar-se el dinar. Ni falta que els feia, perquè exercien d’artistes de carrer però són professionals de primeríssima fila: de fet, cada nit els podran veure a MUV, l’espectacle del Cirque du Soleil en el qual actuen.

El cas és que en qüestió de dos minuts, diu Dereck, es va concentrar una petita munió de mig centenar de persones per contemplar aquella exhibició improvisada i gratuïta. I aquí ve la perplexitat del bon Dereck: tampoc va trigar ni dos minuts a aparèixer l’agent de circulació:  “Teniu permís?, els va preguntar. Òbviament, no en tenien. Les càmeres que de la multitud que abans gravaven la bellesa de les acrobàcies ara registraven com set artistes professionals eren renyats per una dona amb armilla groga. El públic fins aleshores alegre s’havia posat visiblement nerviós per com es resoldria l’incident. Però no va passar res, diu Dereck: van arronsar les espatlles i sense una mala paraula van recollir la paradeta i van desfilar cap a l’hotel. Amb temps per somriure d’orella a orella i fer-se la fotografia.

El cert és que més que perplex Dereck fregava ahir la indignació: “Són interprets de renom mundial que podien estar fent qualsevol cosa i havien decidit compartir amb tothom el seu art i el seu talent. I van tenir la mala sort de topar-se amb una urbana amb complex de Napoleó. El Comú els hauria de demanar disculpes i convidar-los com a acte de desgreuge a actuar al carrer, tantes vegades com vulguin i sense permís. Va ser vergonyós, i no m’importa si hi ha lleis que prohibeixen tocar a la via pública. Una mica de sentit comú, si us plau!”

El cert és que sí: hi ha lleis que ho prohibeixen. Concretament, l’ordenança de seguretat pública de la capital vigent aprovada el 2018 i que sembla concebuda específicament per donar cobertura legal als agents en situacions com aquesta. L’article 13 és taxatiu i no deixa espai al dubte: “Es prohibeix realitzar actuacionos musicals, celebració de festes, espectacles i practicar jocs acrobàtics o de qualsevol tipus en espais públcis, excepte autorització comunal expressa”. L’article anterior, per cert, prohibeix també la mendicitat “sigui aquesta directa o encoberta sota l’oferiment de quaslevol bé o servei no sol·licitat”. Tocar amb barret, vaja.

Com Dereck no pot recordar perquè segurament encara no hi era, no es tracta d’un cas excepcional sinó més aviat recurrent i que es repeteix cada cert temps als nostres carrers, és veritat que normalment protagonitzat per artistes  que aterren per aquí sense tenir ni la més remota idea de la nostra idiosincràsia i que es pensen –pobres il·lusos– que poden plantar la paradeta a quaslevol lloc i posar-se a tocar per dinar calent. El març pasat Àlvar Valls reflexionava sobre un cas similar  que va tenir lloc a la capital i que va acabar de la mateixa manera. I l’agost del 2021, al mateix espai de l’antiga SDTA i al costat d’Illa Carlemany. I el novembre del 2016, quan una violoncel·lista alemanya va tenir la mala idea de posar-se a tocar davant del Comú de la capital. Per no remuntar-nos al cèlebre episodi de les germanes Samonin, les violinistes letones, que per poc acaba en incident diplomàtic. Que ara hagi passat amb set acròbates del Cirque, a qui paguem una milionada per actuar cada nit a MUV però no permetem fer-ho gratis al carrer, té la seva gràcia. I demostra que el Comú no discrimina: el mateix desallotja un pelacanyes que tot un soleil. El país és així, amic Dereck.