El Cirque també vol tornar

“Als números acrobàtics no podíem demanar més”, diu Edesia Moreno, la directora d’acrobàcia de l’espectacle.

Hi va haver un moment de tensió, a l’estrena de dissabte de Stelar, el nou espectacle del Cirque du Soleil: quan el funambulista va perdre el control i va estar a punt, a punt de caure del fil. O només ho va semblar, i aquells instants d’incertesa estan perfectament mil·limetrats i formen part del guió? El cas és que cada espectador tindrà la seva opinió i que Edesia Moreno, la directora d’acrobàcies de l’espectacle, no va ajudar ahir a ventilar els dubtes: “Tu què creus?”, va ser la resposta a preguntes dels periodistes.

Així que és possible, molt possible que fins i tot els errors estiguin a Stelar previstos i que siguin només un altre ingredient, un recurs més per posar-nos l’ai al cor. No podíem esperar menys d’un producte que l’equip artístic, format per 25 acròbates –tots s’estrenen a Scalada, la franquícia andorrana de la companyia canadenca, i alguns d’ells, també al Soleil: el de la roda, les noies dels gronxadors i també el funambulista–, fa set mesos, set, que mastega: el disseny dels números va començar al desembre, i després de desfilar per la seu central de la companyia a Mont-réal, la troupe va aterrar fa quinze dies al nostre racó de món per acabar-los de polir in situ, a la vela del parc Central, que aquesta temporada ha trencat amb l’escenari a la italiana habitual i estrena escenari circular, detallet aquest que obliga els intèrprets a accedir-hi a través d’una rampa que connecta amb les bambolines situades sota les grades.

L’equip ha treballat aquests últims quinze dies contra el rellotge i amb jornades maratonianes –de nou del matí a cinc de la matinada, diu Moreno, un ritme que ara baixarà a només “quatre o cinc hores diàries”– per aixecar la història de la protagonista, en realitat tres acròbates diferents que es van succeint segons el número perquè era inviable, diu, trobar una artista que dominés totes les tècniques, i que encarnen aquesta noia que s’enfila per mars i muntanyes i per tot l’univers, un món de fantasia habitat per tribus de gegants inspirat directament –afirma Benjamin Dupont, el director artístic de l’artefacte– en el nostre paisatge, en els nostres cels i sobretot en els nostres núvols. Un espectacle menys tecnològic, més artesanal i més cirque que l’any passat, que buscava –en paraules de Dupont– “una connexió més intensa entre artistes i espectadors” i on el que importa succeeix a l’escenari i la tensió no la generen els efectes especials sinó el risc, la temeritat i la perícia dels acròbates. Per això sostenia ahir Moreno que, “en els números acrobàtics, no podia demanar més. Estem molt, molt satisfets, i em resulta impossible triar-ne cap perquè dintre de la seva especialitat, tots són d’una dificultat extrema, n’hi ha que són d’autèntic risc i tots requereixen un llarguíssim aprenentatge”.

Estrenat Stelar, la cinquena producció andorrana del Cirque du Soleil, ara toca parlar del futur. El ministre de Turisme, Francesc Camp, ja va avançar dissabte que considera l’aposta una “fórmula d’èxit” –segons ell, l’avalen els números: l’aforament hoteler per aquestes dates ha pujat del 40% el primer any al 70% d’aquest, diu– i que la voluntat de l’executiu és per tant renovar l’acord per dos anys més. Serà a finals d’estiu, vaticina, i el que es busca és un concepte radicalment diferent de Scalada –que sembla que considera ja amortitzat– però que mantindrà l’exclusivitat “que ens fa diferents i que permet atreure públic dels països veïns”: un 80% dels 100.000 espectadors que s’espera que desfilin per la vela.

Igualment optimista es mostrava ahir Daniel Fortin, director executiu de la companyia 45 Degrees: “El nostre desig és tornar a Andorra. I fer-ho com ho hem fet fins ara: amb un repte nou cada any, portant cada temporada l’espectacle una mica més enllà i números que no s’hagin vist enlloc més.” El secret de la fórmula Soleil? “Que tots els ingredients –acrobàcies, escenografies, música, vestuari– funcionin a un altíssim nivell”, diu. Tenim fins al 30 de juliol per comprovar-ho. I també per fer-nos una idea de com s’han invertit els 3,5 milions d’euros –2,3 milions per al Cirque, 1,2 en despeses logístiques– que ha costat tot plegat. Però ja es poden afanyar, perquè la meitat de les vint funcions que queden ja han venut tot l’aforament.