El colomer invisible

El colomer de Rocacorba, a Sant Julià, rivalitza en abandonament amb el de Mora.

Mesos enrere denunciàvem aquí mateix la precària situació del colomer de Mora, a Canillo, en un estat d’abandonament total i a un pas del desnonament. I fa dos anys, del de Cotxa, a les Bons, que comparativament no es troba en una situació tan precària, però començava a amenaçar ruïna. Doncs avui parlarem d’un tercer colomer que competeix amb el de Mora a veure quin caurà primer. Amb l’agreujant que, a diferència dels dos anteriors, de titularitat privada, aquest és propietat del Govern. Ens referim al colomer de Rocafort, a l’altre costat del túnel del la Tàpia, d’accés complicadíssim, pràcticament ocult rere uns arbres i del qual només queden aparentment en peu la façana i els dos murs laterals, tot i que aquests molt degradats. Segons fonts coneixedores del cas, la construcció del túnel el va afectar de forma considerable, l’estat general és “igual o pitjor que el de Mora”, i el que tocaria seria no necessàriament una restauració, sinó més aviat una intervenció de consolidació de l’estructura que queda, precisament per evitar que es desintegri.

Ja ho veurem. És cert que el cònsol de Sant Julià, Josep Majoral, és conscient que el colomer corre perill i tenia com a mínim fa un any i mig la intenció de rescatar-lo. Però de moment, no s’hi ha mogut ni una pedra. També ho és que ja Pere Canturri –qui, si no?– advertia fa tres decennis que el colomer de Rocacorba, així li diu ell, era poc més que una ruïna: “A l’entrada del poble, a l’altra banda del riu, al peu de les feixes del solà, arrecerat per un esperó rocós que sobreploma el riu, hi ha les ruïnes d’un colomer. En queda poca cosa, però és perfectament identificable. A la façana de migdia hi ha una finestra a un nivell més baix, el que és usual en altres colomers. No en queda res de la part alta. 

La seva situació a la banda oposada del nucli habitat comportava cert aïllament, sobretot si s’hi havia d’accedir pel pont d’Aixovall o pel de Fontaneda, si no és que entre aquests dos ja hagués existit una palanca al toll de l’Isla com la que hi havia fa 40 anys [Canturri escriu el 1991]. Davant del colomer, a l’altre costat del riu, hi havia fins fa pocs anys el molí comunal. No sabem que hagi existit mai un pont en aquest lloc, i si hi havia una palanca, en moments de crescudes el riu se la devia endur. Aquesta palanca, amb el nom de la Passera, seria la que es veu en un quadre de Joaquim Mir.”