L’única veu discrepant va ser la de José Luis González i Patrimoni va decantar-se finalment pel criteri de la majoria.

Les juntes del campanar de Sant Vicenç, una altra vegada. I no serà probablement l’última. El departament de Patrimoni va sortir ahir al pas de les crítiques que els últims dies li havien plogut: d’una banda, recordin, d’Enric Dilmé, el nostre màxim expert en patrimoni monumental (seves són les intervencions al Rosaleda i a Ràdio Andorra) i membre de primera hora de la comissió de savis que va assessorar el ministeri de Cultura en les hores immediates a l’ensulsiada del campanar de Sant Vicenç. De l’altra, de l’arquitecte català José Luis González, catedràtic de la UPC (1992-2015) i membre del comitè d’experts que va establir els criteris de la intervenció i que va seleccionar el projecte i l’equip que dirigiria la reconstrucció.

L’un i l’altre es van posicionar totalment en contra del criteri adoptat per la direcció facultativa de l’obra, amb l’arquitecte francès Axel Letellier al capdavant, que va deixar les juntes de morter entre les pedres del campanar “lleugerament refoses”, és a dir, amb el morter quasi arran dels carreus. Recordin que quan el campanar va caure, la matinada del 20 de desembre del 2019, les juntes estaven completament refoses i que, com a mínim en la part més exterior del mur, no quedava pràcticament rastre de morter, fet que generava un efecte de pedra seca que en la reconstrucció s’ha perdut del tot contradient així, d’una banda, el criteri d’autenticitat que havia de regir la reconstrucció i de l’altra, la memòria que havia deixat el campanar en els ciutadans. Fins al punt que González va dimitir en senyal de desacord.

Doncs bé, segons Patrimoni, la de l’arquitecte català va ser l’única veu discordant, i tota la resta del comitè d’experts , entre els quals hi ha per part andorrana Joan Reguant, expert en patrimoni mundial, i per la francesa, Olivier Poisson, inspector general dels monuments històrics de França entre el 1997 i el 2017 i assessor de la recent reconstrucció de Nôtre Dame, va avalar les juntes “lleugerament refoses” per les quals s’havia decantat la direcció facultativa, segons la qual “el tractament de les juntes respecta els principis bàsics del projecte i malgrat que voluntàriament no deixa les juntes tan refoses com en el moment previ a l’ensulsiada, permet assolir una riquesa de textura suficient, alhora que garanteix l’estabilitat i la durabilitat a llarg termini de la construcció”.

Poc refoses, però refoses
Patrimoni assegura que els membres del comitè d’experts van ser en tot moment informats dels inevitables “matisos” al projecte original que van anar sorgint al llarg de la intervenció, i que el cas concret de les juntes de morter és anàleg al dels fonaments del campanar, que no existien en l’edifici que es va ensorrar el 2019 però que es va decidir construir amb l’opinió favorable de tots els experts, i al de la cornisa del campanar, que tampoc s’havia reconstruït a la intervenció dels anys 70 i que aquesta vegada sí que s’hi ha afegit, fent créixer la torre set centímetres sobre l’alçada anterior al 2019.

Les intervencions en el patrimoni, insisteixen des de Patrimoni, sempre comporten un “compromís” entre l’ideal i el possible, i generen habitualment crítiques, com va ser el cas de la sala de ball eliminada al Rosaleda o, en el cas de Ràdio Andorra, el polèmic ascensor per facilitar-hi l’accessibilitat i la claraboia de la sala de màquines: “Però afirmar que les juntes del campanar no són refoses és fals. Són refoses, una altra cosa és el grau d’intensitat”.

Des de Patrimoni admeten que no es va informar de la dimissió de González, que es va concretar el 5 d’octubre del 2022, “com tampoc no es va informar en el seu moment dels diferents canvis que s’hi han anat produint aquests tres anys”. El cas de González és diferent, però, perquè va ser l’únic que va dimitir: la resta de canvis van ser naturals, per jubilació dels membres anteriors –com Berna Garrallà, David Mas i Xavier Llovera. I respecte a les crítiques de González, insisteixen que es tractava d’una opinió “absolutament minoritària” dintre del comitè d’experts, que la va plantejar a més com un ultimàtum, advertint que renunciaria si no es tenien en compte les seves propostes, i que Patrimoni va adoptar, per tant, el criteri majoritari, “tenint en compte l’expertesa dels seus membres, que ha de ser no només teòrica, sinó també una expertesa pràctica en l’execució d’obres d’aquestes característiques”.

Per acabar, fonts del ministeri recordaven ahir que González va ser codirector de la tesi doctoral de Dilmé i que va participar en les intervencions a Ràdio Andorra i el Rosaleda, dirigides pel mateix Dilmé, motiu pel qual “no es pot dir que siguin dues veus discordants”, i que a diferència de Reguant, que a l’hora de seleccionar el projecte guanyador es va inhibir quan va arribar el torn d’un arquitecte amb qui havia tingut tracte professional, el català no va tenir els mateixos escrúpols i no es va retirar quan va haver de jutjar un cas similar.