Ho havia avançat el síndic, Carles Ensenyat, quan quinze dies enrere va transcendir el pas al costat del Cercle de les Arts i de les Lletres i el traspàs en bloc de la Nit Literària al ministeri: l'opció amb més butlletes era que el premi de recerca històrica que patrocina el Consell General –amb 10.000 euros de bossa, el millor dotat de la Nit juntament amb el Fiter i Rossell de novel·la– es desvinculés del cartell, que el mateix Consell n'assumís íntegrament l'organització i que aprofités l'ocasió per fer-li un lífting de dalt a baix. I així ha sigut.

Tal com va insinuar aleshores, i senyal que aquest nou rumb no s'ha improvisat en quinze dies, sinó que s'havia rumiat des de fa temps, el que fins ara era un premi de recerca estrictament històrica s'amplia ara a antropologia, sociologia, dret i economia. És a dir, totes les ciències socials excepte la psicologia i la comunicació. No només això. Si fins ara es convocava un sol premi al millor original, en endavant es desdobla en dues modalitats: un guardó gran, que hereta l'esperit del precedent, dotat amb 7.000 euros i que continuarà distingint el millor original; i en paral·lel, un segon premi a la millor obra publicada l'any anterior, dotat amb 3.000 euros i que, atenció, s'embutxacarà l'editorial que l'hagi publicat, i no l'autor. Pot semblar una ocurrència pelet pintoresca, però té la seva lògica: l'objectiu és incentivar la publicació en un sector, el de les ciències socials, que té un difícil retorn comercial.

Tant en un cas com en l'altre, l'àmbit geogràfic dels treballs d'investigació ha de ser Andorra, i en el cas del premi a obra publicada, l'editorial ha d'estar radicada al país. D'altra banda, s'ha mantingut l'accèssit previst fins ara a les bases del primitiu premi d'investigació històrica, dotat amb un màxim de 2.500 euros, i l'obra guanyadora la publicarà com és habitual el Consell, i s'ha allargat fins al setembre del termini per presentar-hi originals –o obra publicada– tenint en compte el canvi de format. Per acabar, si fins ara el premi es convocava amb periodicitat biennal, la intenció és que en endavant es convoqui cada any, pel previsible increment d'obres que hi concorrin. Cal recordar que un dels problemes recurrents del guardó era l'escassíssim nombre d'obres que s'hi presentaven: rarament eren més de dos, amb la dificultat consegüent de dotar un premi de qualitat homologable. El Consell considera que obrint el ventall a les ciències socials augmentarà de forma paral·lela el nombre d'originals a concurs. I un detall en absolut menor: l'entrega dels premis tindrà lloc en una cerimònia a part, amb l'austeritat marca de la casa i, atenció, sense la pompa i el suposat glamur del sopar de la Nit literària.

El ministeri treu fum
Ho sabrem al setembre. El que està clar és que ha aprofitat la conjuntura per reformular-lo i posar al dia la part que li tocava d'un cartell, el de la Nit, fortament qüestionat els últims anys per autors, editors i llibreters, i que demanava a crits un replantejament integral. El ministeri, que va rebre aquest regal enverinat de mans del president del Cercle, Joan Burgués, treballa en un nou format on només hi ha garantida la continuïtat del Fiter i Rossell de novel·la. L'objectiu és conservar els patrocinadors que generosament han dotat fins ara la Nit, però reconduir bona part dels premis en metàl·lic a prestacions per als guanyadors, en forma d'ajuts a la promoció, a la traducció i a la reedició i tal com demanava bona part del sector. Qualsevol cosa serà millor que l'hipertrofiat ecosistema actual, amb quatre guardons de novel·la, sis de narrativa, tres de Periodisme i dos de poesia, a banda del de teatre.
Ja veurem com resol el ministeri el trencaclosques. El que corre certa urgència és l'últim Fiter i Rossell, que es va endur l'osonenc Àlex Garrido amb El diable irlandès i que segons les bases hauria d'estar a les llibreries abans de Sant Jordi.