Diari digital d'Andorra Bondia
Andorra, patrimoni, Consell Assessor, entorns de protecció, actes, Gelabert, llei del patrimoni, modificació, 2014, Meritxell, Sant Marc i Santa Maria
Andorra, patrimoni, Consell Assessor, entorns de protecció, actes, Gelabert, llei del patrimoni, modificació, 2014, Meritxell, Sant Marc i Santa Maria

El Consell Assessor, contra els entorns


Escrit per: 
A. Luengo / L’església de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp és un dels dos monuments que té l’entorn en període d’alegacions (Foto: Joan Simon).

Recomana no aprovar cap nou perímetre amb la llei vigent i insta el Govern a modificar el text aprovat el 2014.

Els entorns de protecció, una altra vegada. No en parlàvem des que a l’abril, i en resposta a una pregunta en seu parlamentària de la consellera Rosa Gili, la ministra Gelabert va engiponar la culpa del retard en la tramitació dels perímetres a l’adaptació a la modificació de la llei del patrimoni aprovada... el 2014! La ministra va admetre també llavors que l’ambiciós pla que s’havia marcat a l’inici del mandat –aprovar 24 entorns de protecció al llarg de la legislatura– havia quedat reduït a tan sols sis. I d’aquests sis, tan només dos –el dels santuaris noou i vell de Meritxell, i el de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp– s’havien publicat i es trobaven aleshores en període d’al·legacions.

No se n’ha sabut res més, però en canvi el que sí que ha transcendit és el debat sobre tan delicada matèria que va tenir lloc en la reunió del Consell Assessor convocada el 25 d’abril, just després de la compareixença de Gelabert. I les conclusions no poden ser més demolidores: els membres del Consell consideren que la modificació de la llei del Patrimoni aprovada el juliol del 2014 –i que retallava de 100 a 20 metres, recordin, l’entorn cautelar dels monuments– “no garanteix la protecció dels béns culturals i els seus entorns”. Fins al punt que, segons recullen les actes de la reunió, els consellers instaven el ministeri a “no aplicar-la perquè la seva aplicació pot ser perjudicial per a la conservació dels valors patrimoials associats als monuments”. I tornen a insistir-hi abans d’acabar: la llei del Patrimoni, tal com va quedar amb la modificació del 2014, “no pot ser el marc en el qual s’hagin de desenvolupar els entorns de protecció [perquè] les limitacions i condicionants són tan importants que no és recomanable aprovar cap entorn sota aquesta llei”. Per si en quedava el més mínim dubte: “Els entorns fets amb aquestes limitacions, senzillament no compleixen les funcions per a les quals han estat previstos”.

Les “limitacions” a què es referien a l’abril els consellers són, és clar, el perímetre cautelar que la llei del 2014 va reduir a la mínima expressió –i de seguida parlem dels seus perversos efectes col·laterals– sinó també i probablement sobretot al caràcter estrictament orientatiu dels criteris arquitectònics i urbanístics establerts pel ministeri per a les intervencions en l’anomenada zona 2 o preventiva del monument. Segons el text vigent, en aquest zona 2 “els criteris revesteixen forma de propostes al Comú”, i només tindran força “vinculant i executiva” si el mateix Comú, que és qui té la competència urbanística, els incorpora al POUP. El resultat, com és lògic, és segons els mateixos tècnics del ministeri que “els comuns consideren que el departament de Patrimoni cultural no té competència urbanística”, i que, paral·lelament –i de nou lògicament, perquè la llei aparentment els ho permet– aquests mateixos comuns “no entenen que han d’adaptar els plans d’urbanisme a la delimitació dels entorns”.

Entre la molt suculenta casuística amb què s’han anat trobant els tècnics del departament a l’hora de traçar els perímetres, una de les més problemàtiques és el “problema d’interpretació” que es produeix amb les parcel·les que toquen el monument: a quina zona pertanyen, a la 1, on el ministeri pot dir-hi la seva i els Comuns han de creure? O a la 2, on els Comuns poden tirar pel dret independentment de les recomanacions de Patrimoni cultural? Solució salomònica: a la zona 1, “perquè és l’opció més beneficiosa per a la protecció del monument”. Amb un matís: “Fins que des de Batllia no es digui el contrari”.

Un altre dels efectes col·laterals de la llei del Patrimoni del 2014 constitueix una estupenda paradoxa bizantina: i si es donés el cas que la zona 1 de l’entorn definitiu fos inferior als 20 metres de l’entorn cautelar previst per als monuments que encara no tenen el perímetre delimitat? Solució: si l’entorn definitiu acaba sent inferior al cautelar, millor no fer-lo per garantir la protecció del monument, conclouen els consellers.

És clar que tot això és sobre el paper, perquè el cert és que des del 2014 no s’ha aprovat cap entorn de protecció. De fet, l’últim va ser el de la Casa Rull i l’església de Sant Joan de Sispony, el juliol del 2013. La tramitació de la modificació de la llei, instada el 2014 pels comuns afins a DA, va paralitzar els entorns aleshores en marxa. Fa quatre anys. I fins avui, res més.

El risc de crear greuges comparatius

El debat del Consell Assessor sobre els entorns es va plantejar a propòsit dels perímetres dels santuaris nou i vell de Meritxell, i de Sant Marc i Santa Maria d’Encamp, després de les al·legacions del bisbat, en el primer cas, i del Comú, en el segon. El cas és que, més de mig any després, no hi ha novetats i els dos primers entorns que semblava que s’havien d’aprovar segons el text del 2014 s’han enganxat en algun tràmit administratiu. O potser és que el ministeri ha decidit fer cas del Consell Assessor i aturar en sec els entorns... Més que improbable, si tenim en compte que precisament dilluns la ministra Gelabert firmava amb el Col·legi d’Arquitectes un conveni per regular-ne conjuntament la tramitació. De fet, i sempre segons el que Gelabert va respondre a l’abril a la consellera Gili, a banda dels dos anteriors ara mateix estanen fase de revisió –i cal suposar que d’adaptació a la llei del 2014– els de Sant Serni de Nagol, Sant Serni de Llorts, Sant Romà de les Bons, Casa Rossell i Casa d’Areny-Plandolit i Sant Corneli d’Ordino. En aquesta llista potser caldria afegir els monuments d’aquella mena de candidatura conjunta a la Unesco –amb la Seu i Foix– que seran prioritaris si l’aventura continua endavant, així com Santa Eulàlia, petició expressa del Comú d’Encamp.

I abans d’acabar, una última paradoxa de la llei, cortesia del Consell Assessor: els greuges que es podrien generar entre parròquies segons la diferent sensibilitat patrimonial del comú de torn; podria passar, adverteixen, que els monuments d’una parròquia estiguessin més protegits que els de la veïna. I ja ho saben: si pot passar, passarà.

Andorra
Patrimoni
Consell Assessor
entorns de protecció
actes
Gelabert
llei del patrimoni
modificació
2014
Meritxell
Sant Marc i Santa Maria

Compartir via

Comentaris: 0

Contacta amb nosaltres

Baixada del Molí, 5
AD500 Andorra la Vella
Principat d'Andorra

Telèfon: + 376 80 88 88 · Fax: + 376 82 88 88

Formulari de contacte