El conservador en cap del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (Macba), Carles Guerra, ha analitzat, en la quarta jornada de la Universitat d’Estiu, el paper dels museus com a espai on es representa una identitat pública, urbana, nacional... i, per tant, els poders estan interessats a dir quina identitat volen que s’hi representi.

Tot i així, en aquesta època de transformació, va apuntar Guerra, els museus han de trobar “la seva justificació social i repensar maneres de mantenir-se”.
Guerra va apuntar que cada gran ciutat té un museu important, que ha esdevingut “motor de l’economia urbana i fàbrica de la identitat d’una ciutat o d’un país”. Per això, va explicar, els poders estan interessats a dir quina identitat han de representar i, per això també, el millor que poden fer els museus és “no casar-se amb cap d’aquestes identitats”, sinó “representar la tensió entre les opcions que conviuen en una ciutat”.
El conservador del Macba es va referir a la situació dels museus a Andorra com un “cas interessant” perquè hi ha museus de diferents disciplines que mostren “una identitat més pluralitzada, disseminada, que concorda més amb una forma més moderna de representar el país”.
Aquesta és una de les possibles evolucions dels museus en un moment de transició com l’actual. El patrimoni dels grans museus és cada cop més difícil de mantenir però l’opció de disseminar-lo en un parc de museus és un risc per a certs estats perquè suposa “perdre un escenari per representar una identitat forta”. Una altra possibilitat és continuar amb aquests grans museus i buscar socis privats per ajudar a mantenir el seu
patrimoni.
Per la seva banda, el director de recerca del CNRS, Patrick Michel, va indicar que el món està “en plena mutació” i els elements que permeten entendre aquest procés són “difusos”. Un d’aquests elements per copsar aquesta transformació és la religió, va dir. El fet que la religió es visqui cada cop de forma més individualitzada, va exposar Michel, fa que les institucions religioses perdin autoritat i al mateix temps que intentin recuperar aquest poder influint sobre el poder polític.
Segons Michel, la religió “sempre ha estat” un element individualitzat però fins al present les institucions religioses disposaven d’una “autoritat” que permetia difondre unes idees o un concepte, mentre que amb aquesta actitud més individual i el món més global “perden poder”.
Aquesta pèrdua de poder de les institucions en benefici del “caràcter individual” en la construcció dels discursos ha afectat també el poder polític, que té més dificultats per fer valdre la seva paraula pel sol fet de disposar d’aquest “estatus”, va afegir. Per aquest motiu, algunes institucions religioses volen compensar aquesta “pèrdua de poder simbòlic” condicionant el poder polític.

Últim dia
La Universitat d’Estiu arriba divendres a la darrera jornada amb les conferències La democràcia a Europa: mecanismes de poder i de contrapoder, de Ferran Sáez, professor de la Universitat Ramon Llull, i La societat andorrana. Vint anys després de l’aprovació de la Constitució andorrana, del sociòleg Lluís Sáez. Tot seguit, tindran lloc les conclusions i la cloenda, a càrrec de la ministra d’Educació.