Nomes falten per tancar els “serrells” amb Educació, diu Canturri, perquè l’Institut pugui expedir els títols elemental i mitjà.

La feina grossa està feta, assegura el cònsol menor de la capital, Miquel Canturri. “Ho tenim prou mastegat i digerit” i només queden per tancar els “serrells”. En resum: si hi ha “voluntat”, l’Institut de Música d’Andorra la Vella començarà a expedir a partir del curs que ve els títols oficials dels cicles elemental (13 anys) i mitjà (17 anys). I la “voluntat”, insinua, l’ha de tenir el nou ministre d’Educació, Ladislau Baró. És ell qui haurà de donar el vistiplau a la feina que l’equip docent de l’Institut ha fet des d’abans i tot que Jordi Sabata n’agafés les regnes, a finals del curs passat, per homologar la formació que s’hi imparteix i que tant les assignatures com els títols siguin convalidables.

La veritat és que Canturri ho té molt coll avall, i que es resoldria per fi una vella aspiració d’alumnes i familiars, que fins ara veien amb impotència –i cert desencant– com després de vuit, deu o més anys a La Llacuna acabaven el seu cicle a l’Institut sense cap títol oficial. Però atenció: si es compleixen els vaticinis de Canturri, l’Institut es reconvertirà en Escola Oficial de Música –conservatori a tots els efectes, excepte en el nom– i podrà expedir els títols elemental i mitjà. Una altra cosa és que aquests títols obrin automàticament les portes dels centres d’estudis superiors estrangers. Per arribar fins a aquest segon estadi caldrà que el Govern en gestioni l’homologació internacional, en primer lloc amb Espanya i França. I això, adverteix, no serà de forma immediata.

Però el primer pas sembla que està fet. Fins al punt que Canturri insinuava ahir que, una vegada exerceixi com a conservatori “nacional”, caldrà convèncer el Govern perquè n’assumeixi “la part que li correspon”. Argumenta que l’Institut no dona servei només als veïns de la capital, sinó que hi segueixen estudis alumnes de tot el país. I d’aquí que insinuï, sense dir-ho, que no ha de ser només Andorra la Vella qui n’assumeixi el finançament en exclusiva.

En qualsevol cas, la reconversió de l’Institut en conservatori no comportarà cap canvi en el funcionament ordinari de l’escola perquè “a tots els efectes ja funcionem com un conservatori”, assegura el cap de servei, David Sanz. De fet, els últims mesos el mateix Comú ha fet una auditoria interna per comprovar que tant el currículum com el cos docent són homologables. “Volíem tenir-ho tot lligat, no córrer el risc que ens diguessin que no ens ho podien convalidar per haver corregut massa”, diu Canturri.

Quan comenci a expedir els títols oficials l’Institut, ja conservatori, oferirà un sol itinerari fins als 13 anys. A partir d’aquesta edat es desdoblarà en dues vies: els alumnes que vulguin obtenir el títol mitjà amb l’objectiu d’accedir als estudis superiors (que ja no s’impartiran a la Llacuna), i els que no, indica Sabata. “No obligarem tothom a seguir els estudis oficials”.

Aquest curs, en fi, s’hi han matriculat quatre centenars d’alumnes, en setze instruments i set cicles formatius.

Homenatge a Natàlia Solà amb ‘El despertar de l’aigua’

La cita és dissabte al Centre de Congressos, en el tret de sortida del Cicle de primavera de l’Institut de Música. L’any passat es va estrenar amb un homenatge al mestre Roure i aquest repeteix amb la pedagoga i pianista Natàlia Solà, la pionera dels estudis musicals al nostre país. Les tres escoles de la Llacuna han unit esforços per pujar-ne a l’escenari l’obra mestra, El despertar de l’aigua, poema simfònic que va compondre entre el 1990 i el 1992 sobre una col·lecció de poemes d’Esteve Albert i que s’ha representat al Claror (1993) i a Caldea (2003) però sempre amb música enllaunada. Aquesta serà la primera vegada que s’escenifica amb orquestra en directe, la de l’Institut de Música, que integren una quarantena d’alumnes i professors. L’Aula de teatre s’ha encarregat de crear les coreografies, a càrrec d’un cos de dansa integrat per professores de la Llacuna, i l’escola d’art, de l’escenografia i el vestuari. La direcció escènica ha anat a càrrec d’Alfons Casal, i en total hi participaran una vuitantena d’intèrprets.

Pel que fa a la resta del Cicle de Primavera, el BicicLab acollirà dos concerts (el 2 de juny, Dia mundial de la bicicleta, amb Sergi Sansa, Martí Sans i Joel Andrés, i l’endemà, amb un concert de cambra a càrrec d’alumnes de l’Institut) i la resta es repartiran pel Teatre Comunal (4 de juny), Sant Esteve (11 de juny), Centre de Congressos (13 i 16 de juny), i La Llacuna (21 de juny).