Ja està fet: l’Institut de Música d’Andorra la Vella es converteix oficialment avui i a tots els efectes, inclòs el nom, en conservatori oficial, el primer i únic del nostre país. És veritat que des del novembre passat, quan el  Govern en va aprovar els plans d’estudi, ja podia expedir títols oficials de grau elemental i mitjà, però ara s’homologa també en el nom als centres educatius equivalents dels països del nostre entorn.
Atenció perquè estem parlant dels graus elemental i mitjà. Els estudis superiors caldrà òbviament cursar-los a l’exterior, i fins que no s’homologui internacionalment el nostre conservatori –i aquesta és feina que li toca fer al ministeri d’Educació amb negociacions bilaterals d’Estat a Estat– els alumnes que surtin de la Llacuna amb el flamant títol oficial de grau mitjà hauran de seguir passant les proves d’accés específiques que planteja cada escola superior, tant la teòrica com l’instrument. Només quan tinguem aquesta homologació sota el braç podran estalviar-se’n alguna –la teòrica, en el cas de l’Esmuc– si així ho permet la normativa del centre.
Però tenim conservatori, un primer pas “importantíssim”, coincideixen el secretari d’Estat d’Educació, Josep Anton Bardina, i el coordinador del fins ara Institut de Música, Jordi Sabata. Aquesta és la conseqüencia més vistosa del reglament que entrarà avui mateix en vigor i que complementa, matissa i deroga el del 2020: en endavant, tindrà la consideració de conservatori el centre que imparteixi els tres cicles oficials –bàsic, elemental i mitjà– i que tingui els plans d’estudi degudament reconeguts per Educació. Els centres que n’imparteixin només l’elemental o el mitjà seran escoles oficials de música. Tot això, sobre el paper, és clar, perquè de moment només l’Institut de la capital ha presentat els seus plans d’estudi al Govern. De fet, des del novembre que els tenia aprovats. Però aleshores era només escola oficial; amb el reglament que entra avui en vigor passa a ser –i com ja s’ha dit– conservatori.
La pregunta és òbvia: què passa amb els estudis superiors? Segons Sabata, “l’evolució natural del desenvolupament dels estudis de música seria tenir un conservatori superior. Però s’ha de fer una feina prèvia, i un pas important i ineludible era la creació del conservatori oficial. D’altra banda, aquest curs es graduarà si tot va bé una primera promoció de cinc alumnes de grau mitjà, ja amb el seu títol oficial a la butxaca. Crec sincerament que hem de treballar perquè la ràtio d’estudiants sigui més elevada. S’ha fet feina en aquest sentit, i a l’Institut hi avui estudien en total quatre centenars d’alumnes. És una xifra important, però encara ha de créixer més”.

Proves d’accés
En paral·lel a la creació del conservatori, el Govern ha regulat també la convocatòria de les proves d’accés als graus elemental i mitjà, així com les comissions i junta d’avaluació,  estableix la presència d’un inspector d’Educació i preveu un màxim de dues convocatòries per curs. Pot semblar un simple retoc, però fins ara no calia superar cap prova, i en endavan serà necessari a partirt del 2n curs del cicle elemental i fins al 6è curs del cicle mitjà. El calendari serà en aquesta primera convocatòria un pelet just: les inscripcions, entre el 22 d emaig i el 2 de juny, les places disponibles i la llista dels candidats admesos es faran públiques el 3 de juny i les proes tindran lloc el 18 de juny.
Aquest primer curs del conservatori, en fi, s’expediran una quinzena de títols de grau elemental i cinc de grau mitjà, per a un total de 400 alumnes que cursen estudis musicals a a la Llacuna. S’hi imparteixen catroze instruments, cant inclòs, a càrrec de 14 professors, i el Comú de la capital hi destinaun pressupost anual de 800.000 euros, dels quals aproximadament 125.000 –el 15% del total– procedeix de les matrícules.

La nova seu de l’Institut, a la nevera amb el Nacional

L’antic equip comunal, primer amb Conxita Marsol i després amb David Astrié, tenia coll avall que el nou Museu Nacional, que s’havia d’aixecar al solar del davant de l’edifici administratiu del Govern, reservaria un espai per a la futura seu de l’Institut de Música. Tot aixòva quedar en suspens amb la victòria d’Enclar a les eleccions del desembre. Els nous cònsols, Sergi González i Olalla Losada, han deixat el projecte del Nacional a la nevera –en volen veure més que lesm bones intencions que el Govern havia venut fins ara– i la mateixa Losada ho recordava ahir a compte de l’Institut: “Aquest reglament és una primera pedra, veurem si augmenta l’alumnat i si cal una nova ubicació, i si ´çes així serem els primers a buscar aquest lloc”.