S’ho ensumaven, que el Comitè Intergovernamental per a la Salvaguarda del Patrimoni de la Humanitat de la Unesco aprovaria la candidatura i l’ofici de raier quedaria inclòs a la llista de Patrimoni cultural immaterial. “És cert que fins dijous no en vam tenir la certesa, però hi havia molt bons auguris” explicava el president dels raiers de Nargó, Àlex Ferré. “La candidatura estava encapçalada per Polònia, un país que no té gaires béns a la llista i en tenia moltes ganes, així que la candidatura era rodona, estava molt ben treballada”, prosseguia. I, per tant, “ja ens sonava que sí”. Per tant, gens estrany que ja tinguessin llest el rai i el bust de Ton de cal Segal, inaugurats ahir per celebrar la designació. “I perquè érem un dels pocs pobles raiers que encara no teníem un rai fix col·locat com a monument”. Ara sí, ja el tenen, i compartint espai amb aquella delicada joia romànica que és l’església de Sant Climent. També Coll de Nargó ahir era una festa.
Ton de cal Segal, el protagonista del bust d’homenatge esculpit per Philippe Lavaill, no va ser sols un dels últims raiers supervivents (ja no en queda cap), sinó l’autor de la millor descripció de l’ofici: “Entre bosc i lo riu hi passava la vida”. Tan bona que va acabar donant títol al llibre signat per Montserrat Iniesta González, Albert Villaró i Carles Feixa Pàmpols per explicar un ofici que, en ple auge, era una de les principals fonts d’ingressos a la petita població alturgellenca. A totes les cases n’hi havia, de raiers, i rara és la casa de Nargó que avui no conserva algun dels estris de l’ofici, puntualitzava Ferré. A la seva, eren el besavi i un tiet avi els que s’hi havien dedicat. Ara, apuntava, són una trentena de persones les que es dediquen a mantenir la tradició, amb les baixades que se celebren cada estiu.
La baixada, per Pasqua
Bé, a partir d’ara els rais ja no faran el descens a l’agost, sinó per Setmana Santa: sequera obliga. “Algun any vam haver de suspendre, perquè no oblidem que són tres mil quilos de fusta surant sobre l’aigua i necessitem un bon cabal, i l’any passat vam poder sortir perquè la setmana prèvia va ploure uns dies seguits”, recordava, però cada any és un patiment, assegurava. “Així que hem decidit canviar les dates, per logística i per la quantitat de gent que podem atreure, perquè al cap i a la fi no ho fem per nosaltres, sinó per divulgar l’ofici”, argumentava.
Tornant a la festa per la declaració de la Unesco, tot el poble s’hi està bolcant, es congratulava Ferré. Nombrosos eren els veïns congregats als actes i els establiments comercials de la localitat llueixen el cartell que recull la bona nova. “Penso que aquest reconeixement serà vital per a la supervivència de la tradició”, considerava el president de l’entitat, per qui és de particular interès que a la comarca de l’Alt Urgell se celebrin festes com aquesta o com les falles, considerades patrimoni de la humanitat.
Àngel Portet, de la Pobla de Segur, president honorífic de l’associació, i Josep Aleix, el vicepresident de l’entitat de Coll de Nargó, es van encarregar d’inaugurar el bust. “A Nargó tenim l’associació més petita que a la Pobla, perquè al poble som els que som”, és a dir, mig miler de veïns, però tothom s’hi involucra quan cal un cop de mà.
A la Pobla les celebracions van tenir lloc dissabte. El president de l’Associació Cultural dels Raiers de la Noguera Pallaresa, Miquel Gordó, anunciava que la seva idea és “transformar la festa en un petit festival que combini tradició, esports i música” i “millorar la qualitat i quantitat d’actes” que s’hi fan, informava ACN. Volen atreure un públic familiar, per donar a conèixer l’ofici als més petits. Ells ho seguiran celebrant a principis de juliol.