Tot el conjunt fou descobert l’any 1962 per l’equip liderat pel pintor, crític d’art i historiador Rafael Benet, arran de la restauració del retaule major dedicat a sant Joan, patró de l’Església. Sota el soler de l’altar major es trobaren fragments del Crist, els quals foren restituïts al seu emplaçament original, al mur sud de la nau; i, un any més tard, el 1963, es descobriren les pintures romàniques, que estaven ocultes sota dos capes d’encalcinat i una pintura d’època gòtica, una intervenció que va anar a càrrec del restaurador de l’època Andreu Asturiol. 

Tot i que ens ha arribat força fragmentat, el conjunt conserva prou unitat per poder-ne fer una bona lectura. A partir d’aquí, el conjunt mural sempre ha despertat l’interès de molts especialistes, tant en l’àmbit de la conservació-restauració com d’altres sectors relacionats amb el patrimoni cultural, amb l’objectiu de conèixer-lo i estudiar-lo a fons. 

L’estudi del conjunt
Ha estat durant els darrers trenta anys quan realment s’ha estudiat en profunditat tant el Crist en estuc com els frescos que l’acompanyen. Fins a l’actualitat ja s’han pogut identificar gairebé la totalitat dels materials que el componen, així com els materials emprats durant el procés de restauració que va tenir lloc entre els anys 1962 i 1963. Així mateix, ha estat objecte de diversos exàmens globals per part d’experts en conservació-restauració, com ara l’italià Rainero Baglioni. Tots aquests estudis han permès elaborar una diagnosi acurada sobre les tècniques d’elaboració de l’obra i el seu estat de conservació. 

D’entre les tècniques d’anàlisi que s’han utilitzat en l’estudi material hi ha la microscòpia òptica i electrònica, l’espectroscòpia infraroja amb transformada de Fourier, la difracció o cristal·lografia de raigs X, la proteòmica i la datació radiocarbònica (C14).

Dels resultats analítics se n’ha pogut desprendre que, primerament, el Crist és del segle XII i cal situar-lo durant el romànic ple. 

En segon lloc, el Crist fou policromat amb pigments aglutinats en aigua de calç. Així mateix, els pigments utilitzats en aquest cas foren els següents: el verdet, un pigment artificial blau-verdós que s’elaborava amb planxes de coure, sal i vinagre; el negre de carbó; el blanc de calç; la mangra, una terra ferruginosa vermella, i l’ocre. Pel que fa a la carnació, utilitzaren la barreja de dos pigments: la mangra i el blanc de calç. 

En tercer lloc, la paleta de colors dels frescos és la mateixa que la del Crist en estuc, a excepció del verdet però amb l’afegit de la terra verda, un pigment compost per dues argiles diferents, riques en sals de ferro, magnesi, potassi i alumini.

Finalment, s’han pogut obtenir dades relatives a la restauració de tot el conjunt, com ara que, a l’hora de reconstruir el Crist, van encolar tots els fragments amb cola blanca; que els frescos van ser retocats amb pigments moderns, com el vermell de cadmi o el blanc de titani, i que, un cop finalitzada la restauració, s’hi va aplicar una capa de cera d’abella al damunt, probablement amb l’objectiu de realçar els colors de la pintura. 


La conservació del conjunt
Passats seixanta anys des del descobriment i la restauració posterior, els retocs efectuats havien quedat deslluïts i pujats de to, i tot el conjunt mural demanava una intervenció que en permetés una lectura visual més harmoniosa i adequada. Alhora devia servir per millorar l’aspecte global de l’interior de l’església. En aquest context, calia corregir el to de les reintegracions pictòriques efectuades l’any 1963. 

Els treballs de restauració es van iniciar el mes de maig de l’any passat i van durar fins al juny. La intervenció la va dur a terme el Departament de Patrimoni Cultural amb l’assessorament del conservador i restaurador Eudald Guillamet. El resultat de la intervenció és una obra visualment molt més coherent i més ben integrada a l’espai arquitectònic.


L’aixecament 3D
Un cop finalitzada la intervenció, es va dur a terme l’aixecament 3D mitjançant la fotogrametria, un treball que es pot consultar a la plataforma Sketchfab del patrimoni cultural d’Andorra: https://sketchfab.com/patrimoniculturalandorra. El model 3D no només ha permès documentar millor l’obra, sinó que permet incloure-la en processos de recerca, de conservació i restauració, de formulació de teories de reconstrucció, d’obtenció de còpies o de difusió, amb finalitats comunicatives o educatives.