Albert Villaró resumeix el 'Manual Digest' en un 'Compendi' de 50 pàgines amb versions en castellà, francès i anglès.

És sabut que Antoni Fiter i Rossell va concebre el Manual Digest com un llibre gairebé clandestí, en absolut destinat als vulgars honors de la impremta i que només havien de llegir els prohoms de les Valls. Mai de la vida els forasters. Els últims temps ens hem entestat a dur-li la contrària al bon veguer. Recordin que el 2018 Albert Villaró en va coordinar per compte del Consell General una monumental edició crítica, adaptada a la vegada al català normatiu perquè els lectors d’avui no tinguessin excusa. I que ara fa un any Marinada va publicar una edició de butxaca i multilingüe de les màximes. Doncs bé, el Consell i Villaró reincideixen ara amb el Breu compendi del Manual Digest de les Valls Neutres d’Andorra, publicat de nou per Aloma i de nou en una edició estupenda, i que posa el colofó d’aquesta fal·lera editorial: “Fiter no s’acaba mai, i cada generació n’ha de fer la seva interpretació. Crec modestament que amb aquest compendi la nostra es pot donar per satisfeta i que el podem deixar descansar durant uns anys”.

Però, què hem d’entendre per un compendi? Cal advertir que la cosa resulta una mica redundant: un digest ja ve a ser exactament això, un compendi o millor dit un resum. Recordaran, segur, les Selecciones dels Reader’s Digest, aquelles estupendes revistetes que circulaven als anys 70, que  convertien qualsevol patracol –El Quixot, Guerra i pau, tot Shakespeare- en un succedani light i digerible, apte per a tots els estómacs. El Compendi no és òbviament això. És un resum, sí, perquè Villaró ha passat el ribot, diu, i ha deixat en 50 pàgines pelades les 400 de l’original: “Cada paraula que treia feia mal, perquè l’escriptura de Fiter és clara, transparent, gens barroca. Tot i així, tenia encara tic retòric, que he suprimit. Però on sobretot he tallat és en les referències i citacions bibliogràfiques que adheria al cos del text”. Però no és una “reescriptura” de l’original, sinó un estricte resum amb citacions literals que conserva per tant la “veu” original de l’autor, que ha suprimit també l’aparell crític que acompanyava la monumental monografia del 2018. I no s’ha saltat cap dels llibres del Digest, ni les màximes ni tampoc el Resum de l’obra i idea general de les Valls d’Andorra que corona el manuscrit.

Si tenim en compte que Villaró no s’ha cansat els últims anys de proclamar que Fiter és el gran prosista català del XVIII, la pregunta és òbvia: retocar per exemple les màximes, ni que sigui per posar-les a l’abast del lector actual, del lector amb presses  o del lector mandrós, no serà un acte de traïció, o directament un sacrilegi? “Millor resumides i ben enteses que no íntegres i mal païdes”. I ho remata amb una imatge especialment gràfica: “Més que reescriure’l, l’he sotmès a una dieta per aprimar-lo, n’he eliminat el greix però amb seny, perquè quan treus massa greix el que acabes és perdent consistència”.

L’edició en català, de nou ajustada a la normativa vigent, es completa amb les versions en castellà, anglès i francès, i el síndic, Carles Ensenyat, en va entregar còpia en PDF al ministre d’Educació, Ladislau Baró, perquè arribi a totes les escoles del país. Ara només en faltarà l’edició de butxaca, perquè la d’ahir no arriba al patracol del 2018 però no intentin llegir-la al llit. I la versió en còmic. Si Fiter i Rossell, tan reservat, ho veiés, se’n torna de pet a la tomba.